De moment només s’han
constituït les meses de les dues càmeres legislavies espanyoles: la del Congrés
dels Diputats i la del Senat.
La meva intuïció
em diu que bé pot passar el mateix que a Catalunya, que el nomenament del
president vagi per a llarg... Això si és que s’acaba produint.
Alguns analistes
varen voler veure amb l’elecció de Patxi López com a president del Congrés (s’està
insistint molt que s’ha convertit amb la tercera autoritat de l’Estat), el
principi d’un acord per a formar una gran coalició. Ja ho veurem.
De moment qui s’està
desmarcant de qualsevol pacte és la formació de Podemos, mentre el seu màxim
líder pregona als quatre vents que el que ahir es va visualitzar és una canvi
de cadires: la presidència del Congrés per al PSOE i la presidència de l’executiu
per al PP.
Llegia avui al
diari digital Público que des de el PP es contemplen 3 possibles escenaris: un govern
del PP no presidit per Mariano Rajoy, un govern d’esquerres encapçalat per
Pedro Sánchez o una nova convocatòria d’eleccions.
Mentre
Ciudadanos/Ciutadans no diu ni piu, el PSOE reitera que no farà president a
Rajoy ni a cap altre candidat del PP.
La resta de
partits, perdoneu-me l’expressió, són meres comparses, ja que cap, per si
mateix té cap poder de decisió al menys que es fes una coalició d’esquerres més
nacionalistes i independentistes.
Tal com s’ha vist
a Catalunya, en política tot pot canviar de la nit al dia. El que ara pot
semblar impossible, dintre d’uns dies o unes setmanes pot convertir-se en
realitat. Col·locar a Patxi López a
la presidència del Congrés va ser tot un cop d’efecte per part dels socialistes
i una manera d’advertir a Rajoy que ho té molt difícil.
Al contrari del
que opina Pablo Iglesias, no crec que es tracti d’un canvi de cadires. Són
molts els experts que diuen que el desgast que patiria el PSOE seria molt gran.
Jo també opino el mateix. No pots pactar amb el teu rival més gran, aquells que
t’han volgut desprestigiar i fins i tot han arribat a menysprear-te.
Ciudadanos és
clau a l’hora de conforma majories. Per molt que es defineixi com un partit de
centre, pels seus actes es situa molt més cap a la dreta. Pactar amb el PSOE la
presidència de López és, des del meu punt de vista, un advertiment al PP, a la
vegada que pretén que es visualitzi una certa neutralitat. Per això, és del tot
improbable que s’aliï amb els socialistes per a formar govern.
Podemos està fent
el paper (si fa o no fa) que feien les CUP a Catalunya, encara que no són tan
determinants. Tot i rebutjar, d’entrada un pacte amb els socialistes que hauria
de comptar, necessàriament amb la majora de la resta de les formacions, fins i
tot ERC, DiLL i PNB.
Si no s’arriba a
ap acord anti PP, les mirades dels
votants poden dirigir-se cap aquelles formacions que no hagin facilitat el
pacte. L’altre dia vaig llegir que si anem a unes noves eleccions qui ho
tindria més malament és Podemos.
ERC i DiLL no
corren el mateix risc. Potser hi haurà qui trobi un contrasentit que puguin
pactar amb l’altre gran partit espanyolista com és el PSOE, però també és un
contrasentit que dues formacions que diuen que volen trencar en Espanya e
presentin a unes generals...
Amics meus, tenim
davant nostre un temps apassionant políticament parlant. Un temps mai viscut
fins ara, amb un enllaç imprevisible i diferent, molt diferent a qualsevol
altre viscut des del restabliment de la democràcia.
