divendres, 6 de gener del 2017
Un regal màgic per agraïr les coses bones
Josep Enric Bordes
Barcelona
"Represento un col·lectiu de les Terres de l'Ebre i tenim un regal per tu", va dir-me un desconegut des de l'altra banda del telèfon. Reconec que vaig trigar en acceptar la proposta −tot plegat era una mica estrany− però finalment vaig accedir a trobar-nos una freda nit de desembre. Era un home alt i corpulent, de somriure permanent. Em va explicar una història increïble: "Sempre m'ha agradat passejar pel camp, el contacte amb la natura, i un dia passejant pel Montsià vaig sentir unes veus. Vaig tornar diverses vegades a aquell indret. De primer només sentia les veus, però un dia se'm va aparèixer un grup de follets màgics. De fet, hi són per tot arreu, saps? El quid de la qüestió és aprendre a veure'ls".
Llavors, em va donar el regal. Aparentment semblava una rama de vinya corrent sobre una base de fusta, però mirant-la millor vaig advertir que tenia dos ulls i una boca, semblava un follet que apuntava amb els braços cap al cel, com si assenyalés un estel. Llavors ho vaig entendre. "Cada dia te passaran coses bones i no tan bones, tu agraeix-les totes al follet. Si ho fas així, al matí, quan t'aixequis, el follet estarà cobert d'una pols màgica. Al principi no la veuràs però amb el temps l'aprendràs a veure. Agafa-la i reparteix-la entre tots els que t'estimes". I així ho intento dia rere dia, perquè no cal que sigui Nadal per a veure que tenim mil raons per a sentir-nos agraïts, només cal que donem gràcies per cadascuna d'elles i la vida ens les anirà tornant una a una.
dijous, 5 de gener del 2017
AGAFAR EL TORO PER LES BANYES
El 19 d’abril de
2015 vaig publicar un escrit titulat La vella manera de fer política (us
recomano la seva lectura, per això només cal que cliques sobre el títol
remarcat) Podeu apreciar que la data de publicació és anterior a la victòria d’Adam
Tomàs al front d’una candidatura, diguem d’unitat popular (24-05-2015, una data
difícil d’oblidar)
Aquest matí, a la
botiga de baix de casa he vist la revista Cop d’ull. A la portada hi havia una
foto de l’alcalde d’Amposta amb aquest titular: Nou pla per a millorar la xarxa
pluvial a Amposta.
Com una vegada li
vaig sentir dir a algú: A aquest país no
sap ploure. Quasi no plou mai, però el dia que plou ho sol fer amb tanta
contundència que de vegades produeix grans desperfectes (només cal recordar les
pluges torrencials del mes d’octubre de l’any 2000)
Per això penso
que sí, que és absolutament necessari que l’Ajuntament d’Amposta hagi decidit
fer un pla per a millorar la xarxa de pluvials, ja que quan plou es fa molt
difícil caminar pels carrers de la nostra ciutat perquè solen baixar desbordats
i, a part d’això, els cotxes aixequen molta aigua que, si no es té cura, poden
banyar els agosarats transeünts, que sempre n’hi ha...
Aquest projecte
no és l’únic que té entre mans l’actual equip de govern. Recordeu que a finals
de l’any passat es va crear una comissió per a canviar el nomenclàtor, es a
dir, la denominació de tota una sèrie de carrers amb clares connotacions a
èpoques passades. N’hi ha un parell (Ruiz de Alda i Garcia Morato) que tenen clares
reminiscències franquistes i que són prioritaris, però n’hi ha d’altres que tot
i que no els vincularia directament amb el franquisme, són noms que,
personalment, me grinyolen una mica (Dos de Maig, Isabel la Catòlica, Felipe
II, Joan d’Àustria, Gran Capità, Agustina d’Aragó, Larache, Melilla, Canovas i
un llarg etcètera)
El tercer projecte
és el de la millora de circulació que falta li fa. Tot i que encara no s’ha
creat la comissió pertinent per a estudiar com es poden resoldre les principals
mancances que en aquest sentit pateix la ciutat, tinc entès que el tema s’abordarà
aquest mateix any.
D’això jo en dic
agafar el toro per les banyes, ja que no són tan vistosos com les grans
inauguracions que portaven a terme els governs anteriors de CiU i que, per
tant, no tindran la mateixa repercussió mediàtica i molt possiblement tampoc
els hi donaran tant de vots, però és una mostra de la voluntat del nou govern d’afrontar
una sèrie de temes necessaris i que hauria de fer molts anys que haguessin
hagut de resoldre’s. Però com alguns d’ells poden fins i tot ser controvertits,
la millor solució era deixar-ho córrer. Coneixeu aquella dita de qui vingui
darrere que arreï... Una cosa així... Encara que ells pensaven estar-hi molts i
molts anys més i, de fet, aspiren tornar-hi l’any 2019. Segurament per això
segueixen utilitzant uns mètodes que sempre els hi havia donat resultat: difamar
el rival.
Un clar exemple
el vàrem tenir en l’intent d’intoxicar l’opinió pública en el tema dels
ingressos per contribucions urbanes i rústiques. El que és un clar exemple de
bona feina (trobar nombrosos immobles que no pagaven contribució), l’equip
municipal de CiU ho va anomenar pressió fiscal, es a dir, pujada d’impostos per
als seus ciutadans... Però encara n’hi ha més.
Anit sense anar
més lluny, una veïna del barri me va dir que aquest any no li havien pagat els
100€ que venia cobrant d’ajut de l’ajuntament (l’ajuntament no és l’alcalde ni
l’equip de govern, són els 21 regidors electes que formen el Plenari) i que li
anaven molt bé per a pagar la taxa d’escombraries. Però aquí no acaba tot.
Segons ella cap de les seves amigues l’ha cobrat... Només vaig poder posar en
dubte les seves paraules, ja que no tenia arguments fefaents per a rebatre les
seves paraules...
També me va dir
que el poble estava més brut que mai (ella viu tot just davant d’una illa de
contenidors)
Faria bé l’equip
de govern de mirar de contrarestar aquestes opinions negatives, però que van calant
entre la població més gran que és la que ha votat tradicionalment CiU a
Amposta.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)