Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la
Durant més d'una dècada els missatges nadalencs de Joan Carles van ser símbol de normalitat democràtica
Acaba un altre any delicat per a Felip VI. Ho proven el judici de Nóos, que ha posat imatges a l’espoli a l’ombra de la cort reial, la decisió de Mariano Rajoy d’utilitzar-lo com a escut humà després de les eleccions, les peticions perquè jugués a aprenent de bruixot o la gestió d’una agenda en funcions. La grolleria de la seva germana Cristina, la infanta infantilista que només espera que el seu judici acabi per no tornar a trepitjar el país que li ha donat tot el que té, ha sigut el pitjor espòiler possible abans del missatge de Nadal, un dels pocs moments tranquils.
La nit no va començar malament. Segurament per compensar la fredor i la distància criticades l’any anterior a l’escollir parlar des del Saló del Tron, en l’arrencada del seu discurs el Monarca va intentar construir una espècie de «patriotisme amb cara humana». Espanya és un gran país, ple de gent que treballa, se sacrifica i sap tirar endavant. Va faltar en aquest relat més espai per als perdedors, per als refugiats, per als qui pateixen la pobresa infantil o energètica o per a les víctimes del terrorisme masclista. També va faltar alguna paraula contra la corrupció i els corruptes aprofitats d’aquesta grandesa d’esperit, alguna menció als pròxims que representen el contrari, a tant de treball honrat, solidaritat i sacrifici. Encara que no tot van ser oblits. Hi va haver temps per parlar de la desigualtat ampliada per la crisi i la urgència, almenys, de contenir la bretxa.
RESPECTE
Després el missatge va tornar per on acostuma a anar. Com cada any els problemes d’Espanya, suposem que també de Catalunya, s’arreglen amb respecte, especialment pels que pensen diferent encara que no pensin tan a l’europea com sembla creure el Rei. El més important és que ho facin dintre d’un ordre i amb respecte a la llei perquè si no, solament porten problemes i embolics.
La tradicional mirada al futur en la part final va reproduir una exhaustiva relació de llocs comuns. Segurament hem arribat a un punt on algú els ha de recordar. No tan sols la tecnologia, el món ha canviat i segueix movent-se a tota velocitat. Hem de preparar-nos per ser protagonistes en aquest nou model de món i la clau essencial serà l’educació; exactament el contrari de tot el que hem fet els últims anys.
Després del fallit experiment de felicitar les festes a l’Espanya que encara no sap si ha sortit de la crisi des de la parafernàlia del Palau Reial, com si es tractés d’un turista més, Felip VI ha tornat a un escenari més familiar i quotidià. Durant més d’una dècada els missatges nadalencs del seu pare van constituir uns dels nostres símbols de normalitat democràtica. Fins i tot les seves paròdies funcionaven com un exemple d’aquella Espanya feliç que brillava a Europa amb el seu creixement econòmic i el seu progrés social. Felip VI busca ansiosament ocupar aquest espai i simbolitzar una altra vegada aquella rara barreja de normalitat i progrés que crèiem posseir. Un altre any més ho haurà de continuar buscant. Però com a mínim ho intenta.
