Segurament he
escotat moltes vegades les expressions chorizos o xoriços referides als
personatges corruptes (siguin o no polítics) I, segurament també ho haureu dit
vosaltres mateixos moltes vegades. M’equivoco? Però d’allò que no n’estic tant
segur és que alguna vegada haguéssiu escoltat l’expressió espetecs usada amb la
mateixa finalitat.
Jo la vaig
escoltar diumenge (trobo que per primera vegada) al programa Tot és comèdia de la Cadena SER. Un dels
convidats del programa estava enumerant els seus desitjos per al 2017 i va dir
que no volia ni chorizos ni espetecs.
Tractant-se de un programa emès des de Catalunya i per a un públic
majoritàriament català, tampoc cal ser un linx per entendre que quan va dir chorizos és referia a aquells relacionats
amb casos com la Gürtel, Púnica, ERO’s, Taula, targetes black i un llarg etcètera
i quan va dir espetecs es referia als de casa nostra, als implicats amb casos
com el del Palau, 3%, Pretòria, etc. (potser no tan llarg com l’anterior, però
déu ni do...)
Si ens fixem, veurem
com encara que sigui molt lentament a les Espanyes la Justícia va fent els seu
camí. Ahir mateix es va saber d’una nova condemna a Blesa, l’amic d’Aznar i que
va ser president de Caja Madrid, integrada posteriorment a Bankia i rescatada
en diner públic, per administració deslleial continuada a l’haver apujat el sou
considerablement als directius de l’entitat i pagar acomiadament
desproporcionats. Però en canvi a Catalunya el ritme és molt mes baix. Pujol i
Millet campen lliurement en espera de judici que, crec recorda, no té ni data
de celebració.
Si a Espanya la
majoria de casos estan relacionats amb càrrecs del PP, aquí a Catalunya, una
gran majoria (i els més importants) ho estan amb CiU, motiu pel qual el
principal partit que integrava la federació nacionalista ha hagut de
refundar-se i canviar de nom: Partit Demòcrata Europeu Català (PDeCat)
Entre tots, el fundador
de Convergència i que durant 23 anys va portar amb ma de ferro les regnes del
nostre país, el Molt Poc Honorable Jordi Pujol i Soley, és l’espetec més gran.
Però també el patriarca d’una nissaga d’espetecs de categoria. Fins i tot fan
la competència a marques tan importants com Casa Tarradellas.
Avui mateix
llegia al diari que la nova direcció del PDeCat vol ajornar el debat sobre qui
ha de ser el proper candidat a presidir la Generalitat per a centrar-se en
remuntar les enquestes que, ara per ara, els hi són desfavorables.
I a què es deu
que un partit que durant molts anys ha estat el que millors resultats ha tret a
Catalunya estigui en hores tan baixes? Si la direcció del partit encara no ho
sap, potser primer hauria de fer autocrítica i assumir tots els errors. Fins i
tot Mas és un gran error.
Un fill polític
del Molt Poc Honorable que va ocupar importants càrrecs dintre del partit
mentre la xarxa del 3% s’estenia com una taca per tota Catalunya, des del meu
punt de vista esta totalment deslegitimat per a ser el president de tot un
país. L’estigma per ser fill polític de Pujol no se’l podrà treure mai de sobre
i podrem donar gràcies que no surtin més casos de corrupció que d’alguna manera
puguin estar relacionats amb Mas. Tampoc seria tan estrany...
Sobre el Cas
Palau, ja ho he dit més d’una vegada, m’agradaria saber la veritable connexió
que va tenir amb Amposta. Durant el regnat
de Roig es va signar un conveni de mecenatge crec recordar que per 10 anys pel
qual en anys alterns, la Lira i la Unió Filharmònica anaven a tocar al Palau de
la Música Catalana. A mi sempre m’ha donat que pensar... I no m’agradaria que
aquestes coses s’acabessin oblidant.
Per cert, quina
seria la versió ebrenca d’espetec? Secallona?
