SISCU BAIGES
Jordi Pujol i els directius de Banca Catalana sempre van acusar el periodista Alfons Quintà, aleshores corresponsal del diari El País a Barcelona, i l’agència de notícies Europa Press de ser els culpables de la fallida d’aquesta entitat financera.Alfons Quintà publicava sovint articles al diari explicant la feble situació financera del banc. Europa Press va difondre una informació anunciant una suposada suspensió de pagaments que va accelerar la crisi de Banca Catalana.
El periodista era una bèstia negra per Pujol i els seus i, per això,va sorprendre la decisió del president de la Generalitat de nomenar-lo primer director de TV3, l’agost de 1982, en ple enfonsament de Banca Catalana.
Jaume Reixach, Enric González i jo vam decidir escriure un llibre sobre la crisi de l’entitat i, clar, vam voler parlar amb Alfons Quintà. El vaig telefonar i li vaig dir: “Som tres periodistes que estem preparant un llibre sobre Banca Catalana i tenim molt interès en parlar amb vostè”. La seva resposta m’ha quedat gravada en la memòria: “Doncs jo no tinc cap interès en parlar amb vosaltres”. En quaranta anys fent trucades similars no recordo una resposta tant antipàtica com aquesta.
Vam fer el llibre però ens vam quedar sense saber perquè Pujol el va triar per posar en marxa la televisió autonòmica. No tenim constància que Alfons Quintà hagi deixat escrites unes memòries on inclogui la resposta a la pregunta que no ens va deixar fer-li. Jordi Pujol ha fet unes memòries on no explica res que no sabés tothom. Els seus biògrafs amics no han indagat en aquest misteri.
Sabrem algun dia el perquè d’aquell nomenament?
De moment, només sabem que la persona que va triar el primer director de la televisió pública de Catalunya està avui amagat sota les pedres després de confessar que és un evasor fiscal de primer nivell i que la persona triada s’ha suïcidat fa uns dies després d’assassinar la seva dona.
Esperem que la història futura de Catalunya sigui més presentable que la recent.
El periodista era una bèstia negra per Pujol i els seus i, per això,va sorprendre la decisió del president de la Generalitat de nomenar-lo primer director de TV3, l’agost de 1982, en ple enfonsament de Banca Catalana.
Jaume Reixach, Enric González i jo vam decidir escriure un llibre sobre la crisi de l’entitat i, clar, vam voler parlar amb Alfons Quintà. El vaig telefonar i li vaig dir: “Som tres periodistes que estem preparant un llibre sobre Banca Catalana i tenim molt interès en parlar amb vostè”. La seva resposta m’ha quedat gravada en la memòria: “Doncs jo no tinc cap interès en parlar amb vosaltres”. En quaranta anys fent trucades similars no recordo una resposta tant antipàtica com aquesta.
Vam fer el llibre però ens vam quedar sense saber perquè Pujol el va triar per posar en marxa la televisió autonòmica. No tenim constància que Alfons Quintà hagi deixat escrites unes memòries on inclogui la resposta a la pregunta que no ens va deixar fer-li. Jordi Pujol ha fet unes memòries on no explica res que no sabés tothom. Els seus biògrafs amics no han indagat en aquest misteri.
Sabrem algun dia el perquè d’aquell nomenament?
De moment, només sabem que la persona que va triar el primer director de la televisió pública de Catalunya està avui amagat sota les pedres després de confessar que és un evasor fiscal de primer nivell i que la persona triada s’ha suïcidat fa uns dies després d’assassinar la seva dona.
Esperem que la història futura de Catalunya sigui més presentable que la recent.
Miguel 26/12/2016 - 16:40h
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada