LA NOSTRA RIBERA 134

GRAU DE CASTELLÓ 7

'Operació pont' a Catalunya

ENRIC HERNÀNDEZ

Director

Rajoy busca saltar-se la Generalitat explotant el temor a l'unilateralisme independentista. Millor no fiar-ho tot a una reacció compulsiva del president

Més escèptics que expectants esperen la visita presidencial els empresaris, citats (per cert, sense la deguda antelació) al Palau de Congressos. Melancòlics, es pregunten si aquest pas endavant deMariano Rajoy no deu haver arribat quan ja gairebé tot el mal està fet.

Com el corredor mediterrani, com tants trens de Rodalies, arriba amb retard la cita de Rajoy amb l'empresariat català i amb una societat diversa que, davant la proposta política de l'independentisme, fa anys que espera de l'Estat una resposta política, no només judicial. I és que, encara que l'independentisme exploti en el seu benefici el dèficit d'inversions a Catalunya, això no ho fa menys cert i lacerant, ja que les seves nocives conseqüències les paguen igual tots els catalans, votin el que votin.

Per combatre la resignació, Rajoy treu pit assegurant que Espanya té “les millors infraestructures d'Europa”, recolzant-se en un vídeo que, moderna versió del NO-DO, no hauria de caure en mans d'Angela Merkel. A la rècula d'inversions que desgrana -algunes de noves, altres d'incomplertes o demorades- hi afegeix el propòsit d'esmena: «Som conscients de la necessitat d'un esforç especial. Es farà i es complirà.» I fins i tot ofereix a la Generalitat i els ajuntaments «coordinar» i «acordar el desenvolupament» del pla perquè sigui «viable i verificable en totes les seves etapes».

LA PULSIÓ UNILATERALISTA

Però, més enllà de les inversions, Rajoy no amaga que el seu verdader propòsit és «reconstruir ponts» amb la societat catalana, al deteriorament dels quals, per cert, no ha sigut del tot aliè. Al demanar ajuda als empresaris per «guanyar la batalla de la moderació» i «restaurar la concòrdia», el president maniobra per saltar-se la Generalitat -absent a la seva conferència-, sabent que la pulsió unilateralista de l'independentisme, amb la CUP com a 'force de frappe', inquieta en gran manera el teixit econòmic català. Qui pretengui fiar-ho tot a una reacció compulsiva d'aquest gallec impertorbable més val que reconsideri la seva estratègia.

ELS TRIPIJOCS DE L'ESTAT

Quan es va saber de la reunió mantinguda entre Jorge Fernández Díaz quan era Ministre de l’Interior amb el cap de l’oficina Antifrau de Catalunya (depenen de la pròpia Generalitat) Daniel de Alfonso només estàvem davant de la punta de l’iceberg d’un cas que bé podria qualificar-se com les clavegueres de l’Estat.

Dilluns, al programa Divendres de TV3 ne va parlar Luis Rendueles, un redactor de la revista Interviu que publica un treball d’investigació sobre l’anomenada policia patriòtica. Segons Rendueles, la policia patriòtica (una espècie de GAL del PP, va arribar a dir) es va crear l’any 2012 després de que Mas abracés la ideologia independentista. A aquesta policia sé li va encomanar la tasca de buscar draps bruts entre els polítics catalans de CiU i ERC.  

D’aquí que sortissin a la llum els comptes que Jordi Pujol tenia a la Banca Privada d’Andorra. Va explicar Rendueles que agents d’aquesta policia es van personar a la seu de la BPA i per mig del xantatge van obtenir fotos de la pantalla de l’ordinador on s’hi veien diversos comptes de Jordi Pujol i la seva família. Per a pressionar-los els va dir que les el Govern d’Espanya no els renovaria la llicència del Banc de Madrid, filial de la BPA a Espanya. Tot i això, el Banc de Madrid va acabar perdent la llicència.

D'Alfons López a Público. 

Entre d’altres temes que es van destapar la policia patriòtica figuren els suposats afers amorosos de Durant i Lleida o la inexistent filla secreta de Mas, extremenya per a més informació... Per cert, sobre els polítics d’ERC no es va obtenir cap resultat positiu. També van voler esbrinar les connexions entre Podemos i Veneçuela sense aconseguir res. 

Aquesta policia política va acabar partida en dues parts com a conseqüència d’una investigació que afectava precisament a un fill d’uns dels agents. A partir d’aquí, un dels sectors es va dedicar a investigar en el passat de l’actual Rei emèrit i d’aquí que sortissin els cassos de la princesa Corinna i no fa tant de la Bàrbara Rey.

A Divendres, també es va dir, ni que fos de passada, que per la seva banda el Govern català també va manar investigar polítics a espanyols per a veure si podia trobar-los situacions compromeses.

Si ho recordeu, no fa gaires dies, quan Juan Manuel García-Margallo va revelar a 13Tv que el Govern d’Espanya devia favors a diversos governs i institucions per haver-se posicionat en contra de la independència de Catalunya, també es va dir que el Govern Català també havia estat buscant suports precisament en sentit contrari, es clar...

Com es diu normalment: De Joans, Joseps i ases n’hi ha a totes les cases (o en castellà: En todas partes cuecen habas)

De totes formes, quan més poderós, més possibilitats tens de fer coses: tan de bones com de dolentes. 

Què es tingui que recórrer al joc brut per a mirar d’aturar el moviment independentista en lloc de seure i parlar i establir acords és inqualificable. M’ha sortit l’adjectiu absurd, però no és absurd, és una aberració i senzillament antidemocràtic. Que deixin parlar al poble d’una punyetera vegada i sé sabrà amb exactitud que és el que pensa de tot això la ciutadania de Catalunya.