LA VIA AUGUSTA

diumenge, 16 d’abril del 2017

La Catalunya malalta

SISCU BAIGES

Hi ha parts de les nostres societats que mostren clars símptomes de patir patologies greus. I les exhibeix a través de les xarxes socials. Un exemple l’hem vist en la sentència a un any de presó a la tuitera Casandra Vera que feia burla de la mort de l’expresident del Govern franquista Luis Carrero Blanco, en un atemptat d’ETA el 20 de desembre de 1973. Que l’Audiència Nacional la condemni a un any de presó per aquesta burla és tant esperpèntic com desencertades són les seves piulades dient que mataria tots els nens perquè no callen o que cal disparar un tret al cap a Mariano Rajoy.

El rei dels despropòsits a Twitter és l’actual president dels Estats Units, Donald Trump. La seva malaltia, barreja de supèrbia i ignorància, fa molta por.

A Catalunya no som aliens a aquest mal. Com que estem entretinguts en el procés independentista és en aquest marc on es fa més palès aquest problema de salut mental i social.

Mentre la tesi oficial és que els catalans caminem cap a la independència amb un somriure a la cara, de bon rotllo i sense una paraula més alta que l’altra, la xarxa va farcida d’insults, improperis i amenaces. La malaltia té característiques d’epidèmia. Sinó ja em direu com es pot qualificar que un dels tuitaires més prolífics i autor dels missatges més despectius tingui 22.800 seguidors a Twitter i exhibeixi que a facebook en té 115.000.

“Que es fotin als que no els agradi!”, exclama. Al seu perfil es presenta com a "Mark Serra Junts pel Sí. //*// Independentista. Associat al Partit Demòcrata Català x un espai central molt més ampli en un estat independent”. El mitjà digital Directa acaba de publicar que Serra administra una xarxa de pisos turístics il·legals a Barcelona. La seva resposta ha estat dir que no el callaran, que l’ataquen per raons polítiques i que “seguiré denunciant els delinqüents okupes i tota la gentussa afí als feixistes de la CUP”.

Després de la denúncia va canviar la seva foto al perfil de Facebook i Twitter. Va substituir la que compartia amb el president de la Generalitat, Carles Puigdemont, per una altra en solitari.

Que aquest home tingui tants seguidors és com fer-nos-ho mirar. No?

dissabte, 15 d’abril del 2017

DINTRE I FORA DEL SISTEMA

Cada dia és més evident que el Sistema (amb majúscula) ens vol dintre de l'ídem. Es a dir: ens volen obedients i submisos.

Mireu, l’any 1978, tres anys després de la mort de Franco i quan encara es podien escoltar soroll de sabres (recordeu que l’any 1981 hi va haver un intent de cop d’estat), es va aprovar la Constitució. En aquells moments difícilment podia fer-se millor del que es va fer. De totes formes una Constitució ve a ser com un esquema ja que després calia aprovar una sèrie de lleis orgàniques per a vestir aquella estructura seminua. Algunes d’aquestes lleis orgàniques han anat canviant i s’han adaptat en cada moment depenent del govern de torn. Possiblement la que més, la que garanteix l’ensenyament obligatori.

Gràcies a la Constitució, les persones gaudim dels anomenats drets constitucionals que, en teoria ens donen la llibertat necessària per a cobrir les nostres necessitats. A la pràctica no és així, perquè drets com el del treball o a una vivenda digna, sovint s’incompleixen.

En altres casos (sobre tot durant els mandats de Mariano Rajoy), el Sistema ens ha limitat alguns dels nostres drets: vaga, manifestació, expressió, etc. I segons sembla, en tots els casos, les noves lleis segueixen gaudint de la corresponent legalitat constitucional. Perquè sovint, la legalitat constitucional només depèn de la composició dels membres dels Tribunal Constitucional que són els garants de que el Sistema no pateixi entrebancs i que tot continuï sota control del mateix Sistema.

El límit del que és legal o il·legal i per tant susceptible de càstig el marca el mateix sistema, tot i que, sovint, de forma molt arbitraria i difícil d’entendre per part d’aquells que, afortunadament, encara tenim la capacitat de pensar lliurement, tot i que el Sistema també intenta influir-nos per a que cada vegada assumim més la seva concepció sobre allò que és bo i el que no ho és. Segons la forma de pensar s’estarà dintre del Sistema o fora d’ell.

Però els Sistema també es permet actuar estrafolàriament. Sovint vivim exemples d’aquestes extravagàncies: condecorar Mare de Déus per part Jorge Fernández Díaz en la seva època de Ministre de l’Interior o posar les banderes de tots els aquarteraments militars a mig pal per la mort de Crist com s’està fent durant aquesta Setmana Santa...

En canvi no es tolera que els ajuntament fiquin la bandera tricolor republicana per a commemorar el dia de la República (14 d’abril) o l’estelada en el cas de molts ajuntaments catalans. I el que encara es pitjor: Conservar un grau mausoleu com és el Valle de los Caidos a la memòria de la barbàrie del règim dictatorial del general Franco i els seus acòlits (que n’hi havia molts i encara queden nostàlgics)

I tos aquells que no pensin així, tal com ordena el Sistema, som antisistemes (jo també) Perquè per a ser antisitema no fa falta que estiguis fora de les institucions. Només cal que discrepis de com s’estan fent les coses.

Com bé saps, el Sistema tendeix sempre a afavorir els seus, tot i que la majoria de favors no solen ser gratis. D’aquí els casos de corrupció que s’han generar durant dècades...

Vols dir això que el Sistema és corrupte? Sí, el sistema és corrupte. Personalment me conformaria que fos imperfecte, però el cert és que està podrit i, a curt termini no li veig solució possible.