SISCU BAIGES
Perdoneu l’ús del qualificatiu fatxa al titular. El terme s’utilitza com a arma llancívola en el debat polític, de la mateixa manera que s’utilitzen les expressions fill de puta o cabró en el debat per qualsevol cosa, sigui una discussió de tràfic o entre aficions esportives excitades.
Allò que em plantejo és com parar els peus a jutges que creuen que poden condemnar a un any de presó a una noia que se’n fotia de la mort de Luis Carrero Blanco en un atemptat o que admeten una denúncia contra dos presentadors de televisió perquè van fer broma de la creu del Valle de los Caídos.
És evident que aquestes dues decisions no encaixen amb els valors d’una societat democràtica. No cal donar-li massa voltes. És absurd, injust, estúpid.
En l’equilibri de poders entre el legislatiu, l’executiu i el judicial hi hauria d’haver una via perquè els jutges que prenen aquestes decisions siguin castigats. I castigats de forma exemplar. No inhabilitacions de broma, com en el cas dels dirigents polítics catalans implicats en el cas del 9N, sinó càstigs que facin mal de debò. Per exemple, apartar-los de la carrera judicial de forma fulminant.
Potser així l’amic Joan Ollé no es veuria temptat de caure en la reacció clàssica dels independentistes que sumen aquestes accions judicials al sac de recriminacions i greuges a un Estat espanyol amb el qual diuen que no hi ha res a fer.
Fer això és el mateix que abandonar Cassandra Vera, Dani Mateo i el Gran Wyoming a la seva sort. Hi ha molts dibuixants i humoristes perseguits a molts països per les seves sàtires i denúncies del poder establert que necessiten el nostre suport.
La solució més còmoda, potser, és optar pel “ja s’ho faran!”, peròel món avança gràcies a la solidaritat d’uns ciutadans amb uns altres, d’uns països amb uns altres. Els demòcrates espanyols haurien agraït durant el franquisme que la resta del món no els hagués abandonat.
Firmar cartes de campanyes d’Amnistia Internacional o Change.org donant suport a les víctimes d’arbitrarietats judicials i d’agressions als drets humans està molt bé. Però arremangar-se i posar-se al seu costat a Madrid, El Caire o Dacca potser és més arriscat però més valent i pràctic.
A la merda el Valle de los Caídos! Endavant amb la solidaritat entre les persones, els pobles i els països!
Perdoneu l’ús del qualificatiu fatxa al titular. El terme s’utilitza com a arma llancívola en el debat polític, de la mateixa manera que s’utilitzen les expressions fill de puta o cabró en el debat per qualsevol cosa, sigui una discussió de tràfic o entre aficions esportives excitades.
Allò que em plantejo és com parar els peus a jutges que creuen que poden condemnar a un any de presó a una noia que se’n fotia de la mort de Luis Carrero Blanco en un atemptat o que admeten una denúncia contra dos presentadors de televisió perquè van fer broma de la creu del Valle de los Caídos.
És evident que aquestes dues decisions no encaixen amb els valors d’una societat democràtica. No cal donar-li massa voltes. És absurd, injust, estúpid.
En l’equilibri de poders entre el legislatiu, l’executiu i el judicial hi hauria d’haver una via perquè els jutges que prenen aquestes decisions siguin castigats. I castigats de forma exemplar. No inhabilitacions de broma, com en el cas dels dirigents polítics catalans implicats en el cas del 9N, sinó càstigs que facin mal de debò. Per exemple, apartar-los de la carrera judicial de forma fulminant.
Potser així l’amic Joan Ollé no es veuria temptat de caure en la reacció clàssica dels independentistes que sumen aquestes accions judicials al sac de recriminacions i greuges a un Estat espanyol amb el qual diuen que no hi ha res a fer.
Fer això és el mateix que abandonar Cassandra Vera, Dani Mateo i el Gran Wyoming a la seva sort. Hi ha molts dibuixants i humoristes perseguits a molts països per les seves sàtires i denúncies del poder establert que necessiten el nostre suport.
La solució més còmoda, potser, és optar pel “ja s’ho faran!”, peròel món avança gràcies a la solidaritat d’uns ciutadans amb uns altres, d’uns països amb uns altres. Els demòcrates espanyols haurien agraït durant el franquisme que la resta del món no els hagués abandonat.
Firmar cartes de campanyes d’Amnistia Internacional o Change.org donant suport a les víctimes d’arbitrarietats judicials i d’agressions als drets humans està molt bé. Però arremangar-se i posar-se al seu costat a Madrid, El Caire o Dacca potser és més arriscat però més valent i pràctic.
A la merda el Valle de los Caídos! Endavant amb la solidaritat entre les persones, els pobles i els països!
