Director
El nou lideratge del PSOE introdueix en el conflicte un element disruptiu a tenir en compte de cara a l'endemà, amb referèndum o sense
Ja està. Després de la missiva de Carles Puigdemont a la Moncloa, presentada com a «última» oportunitat de pactar unreferèndum independentista, i ja cursada la resposta negativa de Mariano Rajoy, totes les cartes estan sobre la taula. Sens dubte, la Generalitat farà tot el que estigui a la seva mà per desplegar les urnes, i el Govern central utilitzarà totes les eines al seu abast, que són moltes, per impedir-ho.
El sobiranisme ha sobrepassat de llarg el termini de 18 mesos que es va donar per arribar a la independència perquè necessitava guanyar temps: per conservar la maquinària del poder, el bé més preat; per guanyar adhesions entre el 52% que va votar ‘no’ a la independència el 27-S; i, finalment, enganxar a l'almanac del procés més fotos que reforcessin la seva legitimitat davant l'electorat i, eventualment, davant la comunitat internacional.
Rajoy ha fet el mateix. Sota la divisa que no tolerarà un altre 9-N, ha activat tots els mecanismes per carregar-se de raons si, arribat el cas, decideix actuar penalment, administrativament o constitucionalment contra les autoritats catalanes.
‘O HO PACTES O HO DEIXES’
En veritat, ningú ha treballat per l'acord. Ni Puigdemont, amb el seu referèndum del tipus ‘o ho pactes o ho deixes’, ni Rajoy, que s'ofereix a parlar de tot tret de la consulta. ¿Per què ho anomenen ‘diàleg’ si volen dir ‘claudicació’?
En aquest context, el retorn triomfal de Pedro Sánchez al lideratge del PSOE és un element disruptiu a tenir molt en compte. Amb la seva proposta de reconèixer a la Constitució la plurinacionalitat d'Espanya i la singularitat de Catalunya, Sánchez ressuscita una tercera via que els dos extrems donen per morta, fins i tot sent l'única transitable. Alhora, el seu acostament aPodem li complica el mandat a Rajoy, alimentant els estrategs delPP partidaris de la mà dura contra l'independentisme com a arma electoralista. I aquí, en la necessària proporcionalitat de la resposta de l'Estat al conflicte català, el PSOE de Sánchez pot exercir un paper moderador.
Els que saben, escarafalls al marge, que s'haurà de gestionar el postprocés haurien de tenir en compte el ‘factor Sánchez’.