LA VIA AUGUSTA

dimecres, 7 de juny del 2017

De cos present

Periodista

Mariano Rajoy haurà d’anar personalment a l’Audiència Nacional per declarar com a testimoni en el judici de la trama Gürtel. Al tribunal no l’ha convençut la seva proposta d’aparèixer a la sala per plasma, com pretenia. Al president del Govern, que tan sovint apel·la a la lògica i el sentit comú, li demanaran lògica i seny, que expliqui el que sap sobre el presumpte finançament il·legal del Partit Popular. Ell va ser-ne secretari general i va dirigir unes quantes campanyes electorals. Per tant, sembla evident que el seu testimoni és procedent i interessant.

Per un altre costat, els arguments de Rajoy per no acudir en persona al judici eren bastant fluixos. Que tinc molta agenda, deia. Bé, sí, però el mateix temps ha de perdre si ho fa des del despatx que allà a l’Audiència, que la comitiva presidencial no hi entén d’embussos de trànsit. Que millor des de la distància per raons de seguretat, afegia Rajoy. Home, fa la sensació que hi ha pocs llocs més segurs que l’Audiència Nacional. Que si no vaig al tribunal els estalviem als espanyols el cost del desplegament, assegurava el líder del Partit Popular. Ah. Doncs quan se’n va de vacances a Galícia no ens consta que tingui aquesta mateixa preocupació; cosa que em sembla bé, per cert. Crec que està totalment justificat en els dos casos.

El verdader motiu pel qual al PP l’esgarrifava la possibilitat que Rajoy hagués d’anar en persona al judici és la foto, que segur que voltarà per mig món. Preferien tornar a gestionar el llast del plasma, que fer seure el president en una sessió televisada al costat de Luis Bárcenas («Sigues fort») i altres companys de banc dels acusats. Volien estalviar-se l’espectacle que sí que va envoltar Esperanza Aguirre, que va abandonar l’edifici plorant, assetjada per unes granotes de peluix a les quals la policia no aconseguia reduir, escridassada pels preferentistes i compartint recorregut amb el tramabús de Podem.

L’única cosa que li queda ja a Rajoy és preparar-se bé la declaració del 26 de juliol. Perquè el combo pot ser esgarrifós si, a més de compartir sala amb presumptes delinqüents, resulta que hi va i no li consta res. És el més previsible, donat que el Partit Popular ha patit una amnèsia selectiva en els últims anys. El mateix Javier Arenas, que sempre ha estat allà, no va recordar gairebé res quan va comparèixer davant el jutge.

Creure en els miracles

Molts estaran aquell dia molt pendents de l’Audiència Nacional: si allà es dona per bo que Rajoy mai va saber res, altres responsables polítics ara imputats diran que per aquesta mateixa regla de tres ells tampoc. Ja ho va anticipar Rafael Hernando: «Rajoy sap del finançament el mateix que el Papa de Roma». Això no és gens versemblant, si no és que decidim ara creure en els miracles.

dimarts, 6 de juny del 2017

SETMANA DECISIVA PER AL REFERÈNDUM

Sembla (només ho sembla) que aquesta setmana pot ser decisiva per al referèndum: Per a saber la data i conèixer la pregunta que, segons diuen serà clara.

Des del meu punt de vista tot indica que serà un altre 9-N i que, per tant, només tindrà un valor simbòlic sense cap efecte jurídic.

Ahir es va reunir el Pacte Nacional pel Referèndum on, segons diuen, hi ha clares i insalvables discrepàncies entre els seus membres. No obstant, la voluntat és la de seguir negociant amb l’Estat per mirar d’aconseguir un acord que permeti fer un referèndum acordat: Encara que sigui al darrer minut de la pròrroga –va dir no me’n recordo quin càrrec.-

Però a Madrid estan al mateix lloc on estaven fa mesos. No s’han mogut ni un mil·límetre... Això sí, totes dues parts demanen diàleg, però cadascuna d’elles reclama que es faci amb les seves condicions i totes dues demostren nul·la intenció de voler negociar. Com sé sol dir: estan massa enrocats. Per tant, sembla inevitable el xoc de trens del que tan se parla darrerament. Mireu si se’n parla que fins i tot Xavi Castillo ha fet un esquetx sobre el tema (no ús el podeu perdre)

https://www.youtube.com/watch?v=Hfi9RqgGm7U

El problema, sempre des del meu punt de vista) es que un dels dos trens és molt més gran i, per tant, té molta més força que l’altre. Si s’acaba produint, tots dos sortiran malparats, però Catalunya pitjor que Espanya.

La setmana passada, el Govern de la Generalitat, estava esperant la resolució de la Comissió de Venècia, un organisme depenent del Consell d’Europa i que semblava (al menys per l’ímpetu que hi posaven els membres del bloc independentista), que podia ser favorable als seus interessos. Es a dir, esperaven que els hi diguessin que el referèndum podia ser unilateral. Però la Comissió de Venècia els hi va dir que no i que un referèndum, per a ser legal i tingui validesa jurídica ha de ser pactat amb l’Estat.

Mentre esmorzava diumenge vaig rebre un missatge de text del director de Vinaròs News. Me deia que acabava de llegir l’editorial de la Vanguardia i que li havia semblat molt coherent. El títol és prou eloqüent: Encara estem a temps. Li vaig respondre que tan prompte com el llegís, li donaria la meva opinió. En aquell moment jo estava llegit el Periódico i me vaig trobar amb un article de l’Enric Hernández, el seu director. En aquest cas se titulava: Referèndum, ràpid o lluny?

https://www.youtube.com/watch?v=GUvo4sjigLM

Tot i les diferències que hi ha (és evident que així sigui), el fons del tema és el mateix: els dos reclamen posar una mica de seny per a la situació que estem vivint (o potser caldria dir millor patint?) Us els he enllaçat per a que pugueu opinar vosaltres mateixos.

Tornant al tema del referèndum, li vaig dir a la meva dona que si havia de ser un altre 9-N, que aquest cop no aniria a votar. L’altra vegada vaig votar nul. En canvi, la meva dona diu que hem d’anar-hi per a que Espanya sàpiga que els catalans volem ser escoltats. Segurament té raó, però, reitero, anar a votar per a que tot sigui com està ara i continuar amb la mateixa cançó indefinidament, la veritat no li trobo cap mena de sentit. En canvi, un referèndum pactat i amb totes les garanties jurídiques i que, a sobre, fos vinculant, seria diferent.

No ho recordo, però crec que va ser a l’Intermedio de la Sexta, van referir-se al lapsus que va tenir la vicepresidenta Sáenz de Santamaria en referir-se a la situació catalana: Puigdemont prefereix fer un referèndum abans que escoltar els catalans! Tal com sempre passa amb tots els casos polèmics i que comporten un cert rebombori a les xarxes socials, des de l’entorn de la vicepresidenta van dir que les paraules estaven tretes de context i que no va dir exactament això. Per això estan les hemeroteques...