VILAFRANCA DEL CID 8

¿Qui perd? ¿Gordó, Mas o Pascal?

NEUS TOMÀS

Periodista

La decisió de l'exconseller no deixa tranquil a ningú al seu partit

Li pregunto a un bon coneixedor de les intrigues convergents qui guanya amb la maniobra de Germà Gordó i em respon que hi perden tots. Gordó, és clar, perquè s'ha de donar de baixa d'un partit que coneix com ningú, tant els seus despatxos com les canonades (que com s'ha comprovat en el judici pel 'cas Palau', durant anys han acumulat molta porqueria). Però no només hi perd ell. També Artur Mas, que l'ha defensat dins i fora com pocs més ho han fet. La més recent va ser el 10 de març quan en una entrevista a RAC-1, a preguntes de Jordi Basté, l'expresident va posar la mà al foc per qui va ser un dels seus col·laboradors més estrets a la Generalitat i a Convergència. I això que el 2015 el va desafiar públicament al revelar que Mas li havia ofert escó i conselleria i que ell, displicent, estava pensant a marxar a l'empresa privada. Al final va acabar acceptant ser diputat sense seguir a l'Executiu. Per cert, també a manera de recordatori, en una de les converses entre Jorge Fernández Díaz i Daniel de Alfonso, el llavors director de l'Oficina Antifrau va revelar un pla per fer foraMas i substituir-lo per Gordó. Segons De Alfonso, Gordó estava al corrent de la maniobra, «es va deixar estimar» i no va rebutjar el pervers pla per acabar amb el seu amic.

VISIÓ 'SICILIANA'

Els experts en intrigues palatines podrien escriure més d'un capítol sobre els polsos que lliuraven el llavors també totpoderós Francesc Homs i Gordó. Sense pretendre ser un d'aquests experts, des de fora era fàcil interpretar que Homs no es va fiar mai del seu company de Gabinet. En defensa del que va ser conseller de Presidència s'ha de consignar que el seu nom no ha aparegut mai en cap llistat vinculat a comissions il·legals del partit o a reunions estranyes amb empresaris sospitosos. En cap diligència judicial hi figura amb sobrenoms estranys. I això que amb tota seguretatHoms –com la majoria de dirigents independentistes– ha sigut investigat, sigui amb mètodes policials confessables o via l''operació Catalunya'.

Gordó té una visió 'siciliana' del funcionament de la política, els meus i els altres, i això és un element que complicarà la vida aMarta Pascal. Els afins a Gordó, pocs però ben organitzats territorialment, són un corrent que pot contraposar el seu discurs del seny tradicional convergent a l'estratègia d'un PDECat que, en la seva opinió, ha venut l'ànima a ERC i es deixa arrossegar per la CUP. I aquí, en el combat ideològic, és on Pascal perd força davant una part de l'electorat que encara els queda.

Amb tot, s'ha de recordar que en vigílies del congrés fundacional del PDECat un Gordó ja tocat va intentar pactar amb l'actual coordinadora de la formació per integrar-se dins el seu equip i així garantir-se que estava en la nova direcció. Però Pascal va rebutjar el tracte. Això forma part de l'haver en l'expedient d'aquesta política.

ELS TEMPS NO HAN CANVIAT TANT...

De Vergara a eldiario.es. 

Al poc temps d’entrar a treballar a Hisenda, vaig ser elegit per a formar part del comitè d’empresa de la casa. Una de les primeres coses que es va plantejar era l’elecció d’un delegat de Seguretat i Higiene al treball. Com que en aquell temps encara no existia la Llei de Prevenció de Riscos Laborals (1995), els requisits per a ser-ho eren mínims. L’any 1977 havia fet un curset al Centre de Seguretat i Higiene de Castelló, mentre treballava a una obra que feia l’empresa BRYCSA de Barcelona per a la Diputació de Castelló. Vaig demanar-los-hi que m’enviessin alguna mena de justificant conforme havia fet el curset i allò va ser suficient per a que me nomenessin vigilant de Seguretat i Higiene. No ho recordo amb exactitud, però possiblement vaig ser el primer de la Delegació de Tarragona.

Durant els primers anys de funcionament de l’Administració de Tortosa no hi havia aire condicionat. Calefacció, sí, però aire condicionat, no. I com us podeu imaginar la calor els mesos d’estiu era sufocant: S’arribava a més de 27º.

No vaig arribar a demanar l’aire condicionat, però si una altra cosa molt més senzilla i barata com era una font d’aigua. Però no només per a Tortosa, sinó també per a la Delegació de Tarragona i l’Administració de Reus. Per a facilitar-los la feina fins i tot vaig demanar catàlegs de diversos tipus de fonts on s’incloïa el preu de cada una d’elles.

Sabeu quina va ser la resposta de la Secretaria General de la Delegació, Maria Angeles Lefler? Què una fot d’aigua no podia ser, però que ens podien facilitar gots per a no haver de beure a morro l’aigua de l’aixeta!

Suposo que us heu assabentat de que a Valdemoro, província de Madrid, el passat dijous es va haver d’evacuar un grup de 47 alumnes d’un col·legi per l’episodi de calor sufocant que hem patit aquests darreres dies. Aquest fet ha tingut un ampli ressò ja que ha sortit per tots els mitjans de comunicació del país. Com deia Pepa Bueno divendres a la SER, potser no sigui bo per al planeta que s’instal·lin aparells d’aire condicionat, però alguna mesura s’ha de prendre. De moment els responsables del centre han modificat l’horari lectiu per a evitar la franja horària de més calor.

Però la solució que va donar el responsable d’educació de la comunitat de Madrid ha portat molta polèmica i encara ne portarà més! Sabeu quina solució va donar, no? Ventalls per als alumnes... Però no qualsevol ventall, no! Confeccionats de paper pels propis alumnes, com si d’una manualitat més se tractés. 

No us recorda a la solució de gots de plàstic que me van donar a mi fa 30 anys?

Els alumnes evacuats estan en barracons amb el sostre de llauna... O sigui, un veritable forn. Però és que l’empipament té va en augment quan te’n assabentes que si està en aquestes condicions és per culpa de la Púnica... Au, au, però au...!!

La persona que va tenir la brillant idea dels ventalls es diu Jesús Sánchez Martos i és conseller de Sanitat de la Comunitat de Madrid. Tot i que ho he buscat, no he pogut trobar la seva data de naixement, però pel seu aspecte és una persona una mica més gran que jo i, per tant, igual ja és iaio.

Ara potser faré una mica de demagògia, però no m’imagino els seus fills i nets assistint a classe en barracons... Sent del PP i amb el currículum que té, segur que els ha portat a col·legis religiosos amb tot tipus de comoditats i on no es pateix calor.

Què passaria si el senyor Sánchez Martos tingués els seus nets en barracons? Hauria dit el mateix? Estic segur que no. 

Per a conèixer el poble i els problemes que té, s’ha de recórrer els carrers i les places i no només de barris com el de Salamanca de Madrid.

LA CIUTAT QUE VOLEM 18-06-2017

Illa de contenidors del carrer Brasil. 

Segons una veïna el sofà el van deixar la matinada de divendres a dissabre. 


És què no saben llegir? 

No saben què només trucant té passen a buscar els voluminosos per casa? 

Però si amb això no n'hi ha prou, restes de menjar per tarra i a l'altre costat de carretera garrafes d'aigua que una mica d'aire les va portar fins allí... 

A l'illa del Grau també hi havia un sofà... 
Es veu que aquest cap de setmana a le famílies ampostines les hi ha donat per canviar els tresillos...