LA NOSTRA RIBERA 222

MUSEU LULA PÉREZ-MARÇÀGINÉ (MARÇÀ) 3

La corrupció nostra

ANTÓN LOSADA

Professor de Ciències Polítiques de la Universitat de Santiago de Compostel·la

Segons Rajoy, la corrupció de la Gürtel ja està pagada i les noves trames emergides a Madrid corren a compte d'Esperanza Aguirre

El PP nega haver pactat amb Luis Bárcenas. Però la veritat és que ho sembla, i a efectes polítics les aparences compten tant com la realitat. Que l’extresorer hagi decidit que estirar la manta no el salvarà de la presó i que, al mateix temps, el PP hagi conclòs que és millor no punxar-lo dialècticament pot ser una casualitat, però tampoc ho sembla. A més, en política les casualitats no existeixen.

En un partit clàssic com el PP el tresorer acostuma a ser el més ben pagat per alguna cosa. Ningú vol saber com es finança la màquina. El tresorer porta els diners i els altres no fan preguntes; aquest és l’acord i els populars han aconseguit mantenir-lo. No resulta estrany que tots els seus homes forts hagin declarat que ho ignoren o no els consta. El sistema estava dissenyat perquè ho puguin dir si alguna cosa falla. El que és estrany és la coincidència a descarregar de tota responsabilitat el que va ser delinqüent Bárcenas per endossar-ho a un inhàbil penal com Álvaro Lapuerta. Tampoc resulta estrany queBárcenas hagi tornat a canviar la seva línia de defensa. El que és estrany és la coincidència en el temps amb la respectuosa asèpsia que utilitzen ara els populars per dirigir-se a ell i les sinergies amb la defensa popular. Aquesta pel·lícula ja l’hem vist i sempre la dirigeixMartin Scorsese. Un paga a la presó i en silenci per assegurar que no li falta de res a la seva família mentre els altres es passegen pels tribunals al·legant la ignorància més completa i «absolutíssima».Rajoy i el PP saben que el seu gran problema durant el que queda de legislatura no és l’economia, ni Catalunya, ni el gir a l’esquerra dePedro Sánchez, ni les arengues de Pablo Iglesias, ni les sessions de coaching que els vol endossar Albert Rivera.

La seva gran amenaça es diu corrupció i des del principi havien decidit afrontar-la al vell estil: assegurar el silenci i aguantar. Una vegada que Bárcenas ha comprès que el millor per a la seva sort penal passa per complir el tracte que anava amb el seu altíssim sou, només queda evitar que Francisco Correa deixi d’amenaçar d’anar a explicar secrets al jutge cada vegada que se sent amenaçat per la correlació entre el partit i l’extresorer. Per al front polític obert per l’oposició amb la investigació parlamentària, els populars recorren a una altra de les seves tàctiques clàssiques i de més èxit entre el seu electorat: utilitzar el Senat per deixar clar que tots els partits són iguals i tots tenen corrupció.
  En la matemàtica electoral que controla Mariano Rajoy, la corrupció de la Gürtel ja està pagada i les noves trames emergides a Madrid corren a compte d’Esperanza Aguirre. El silenci deBárcenas i els testimonis d’Ángel Acebes, Álvarez Cascos oJavier Arenas han preparat el terreny perquè el president coroni l’estratègia amb una declaració que podem avançar en exclusiva: no li consta, ho ignora i preguntin a Lapuerta. Després ve l’estiu i a finals d’any arrenca el judici pels ERO. Llavors començarà un altre partit.

MAJORIA IMPOSSIBLE

Un Pedro Sánchez reforçat després de tornar a ser nomenat Secretari General del PSOE es va reunir dimarts amb el líder de Podemos Pablo Iglesias per mirar d’arribar a acords que permetin fer fora a Rajoy de la Moncloa. Difícil ho tindran mentre Ciudadanos no s’avingui a participar en una mena de gran coalició per a formar una majoria.

Com aficionat a fer anàlisi polític que sóc, me costa molt explicar el paper que està jugant Albert Rivera i el seu partit. Perquè entendre-ho, ho entenc...

Com sabeu, Ciudadanos és un partit que representa la nova dreta espanyola. Igual de carca com la que ens està governant i que és la hereva del franquisme. L’experiment va començar a Catalunya amb Ciutadans que lluny de aparèixer i desaparèixer com el Guadiana, es va acabar consolidant fins al punt de que la Inés Arrimadas és la cap de l’oposició al Parlament de Catalunya.  

S’acusa a C’s de ser un partit promogut per l’IBEX 35, per tant, pel poder econòmic espanyol. No sé si són rumors fundats o simples enraonies (habladurias en castellà), per tant, com no ho sé, me limitaré a esmentar-ho i punt. Aquí queda.

Segons els sondejos que es fan periòdicament per diferents mitjans informatius a part dels oficials del CIS, allà on el PP perd suports pels casos de corrupció que l’afecten, els guanya C’s. És com una mena de vasos comunicants que quan un puja, l’altre baixa i quan un baixa, l’altre puja...

A diferència de fa uns anys on després dels dos grans partits, la resta eren minoritaris i poc o res comptaven a l’hora de conformar majories, ara amb Podemos i C’s (durant un temps va ser la UPiD de Rosa Díaz), tenen el suficient pes com per a tenir-se en consideració. Ara, per a conformar un govern estable caldria sumar 3 partits o coalicions. I amb això està Pedro Sánchez. Després de reunir-se amb Pablo Iglesias ho farà amb Albert Rivera.  

Però serà molt complicat que hi pugui haver un acord a 3 bandes ja que al menys que Iglesias i Rivera abaixin el respectiu nivell de crispació respecte a l’altre.

A part d’això s’ha de tenir en compte que les relacions de C’s i el PP són excel·lents... Sí, sí, excel·lents, tot i la pantomima que sovint representen. Els de Ciudadanos s’omplen molt la boca de regeneració política i de combatre la corrupció, però després no ho concreten en cap mesura.

Que gràcies als seus vots es va reprovar al ministre Catalá i que passarà el mateix amb Montoro? I què? Quina efectivitat té això si, com ells diuen compten amb la confiança de Rajoy? Un polític reprovat hauria de cessar automàticament, però això ja és un altre tema.

Què passarà a curt termini? De moment l’aprovació dels pressupostos dóna molt de marge al govern de Rajoy. Pràcticament li permetrà acabar la legislatura, ja que l’any que ve, sinó compta amb els suports suficients la llei li permet prorrogar-los.

Presentarà el PSOE una moció de censura? Ho veig molt improbable al menys que Pedro Sánchez aconsegueixi els suports necessaris i, la veritat, no ho veig. Intentar desgastar a Rajoy per aquesta via pot convertir-se en una arma llancívola que produeixi l’efecte contrari. Ja es va poder veure amb la moció de censura de Podemos de només fa unes setmanes. Tot i la pluja de crítiques dels partits que donaven suport a la moció cap a Rajoy, aquest se’n va sortir bastant bé.

Tombar el PP només està en mans dels ciutadans que van a votar. Potser ignoren que el seu vot és poderós, però és així. A Espanya hi ha una majoria de treballadors en front dels empresaris. També hi ha col·lectius que s’ho estan passant molt malament. Si tota aquesta gent a qui el PP ha perjudicat notablement votessin per les esquerres, ni el PP, ni C’s, ni la suma del PP i C’s aconseguirien formar govern.