divendres, 3 de novembre del 2017
President, deixi-ho estar
EDITORIAL DEL PERIÓDICO DE DIMECRES 1-11-2017
Mentre a Barcelona les institucions catalanes funcionen amb normalitat, els funcionaris fan la seva feina i una part del Govern català ha acatat de facto la destitució decretada pel Govern central dins el paquet de mesures decidides a l’empara de l’article 155 de la Constitució, Carles Puigdemont i sis exconsellers del Govern van protagonitzar ahir una esperpèntica roda de premsa a Brussel·les en la qual va posar de manifest que s’ha instal·lat en una realitat virtual. Puigdemont pretenia deixar en evidència a Europa el Govern espanyol, però l’únic que va quedar retratat van ser el seu victimisme i la seva intenció de prosseguir amb l’escapada que ha portat Catalunya a una via morta.
Puigdemont es va esforçar, en quatre idiomes, a dibuixar un Estat espanyol opressor i repressiu, que aplica un article de la Constitució despòtic i que el persegueix judicialment per les seves idees polítiques. Un Estat al qual cal exigir-li «garanties» perquè ell accedeixi a tornar a Catalunya i que no garanteix ni la seva llibertat ni la seva seguretat. No va explicar com és possible que les dels altres membres de Govern que són a Barcelona no corrin riscos. Però és un exercici inútil buscar coherència en el discurs de Puigdemont, que al mateix temps va dibuixar un article 155 asfixiant i va acatar les eleccions que acabaran amb la seva aplicació el 21-D, mentre que a Barcelona PDECat i ERC es disposen a concórrer-hi. La roda de premsa va ser impresentable i contraproduent. Impresentable perquè les garanties que Puigdemont demana són les pròpies de l’Estat de dret, i perquè l’article 155 amb data de caducitat dissenyat per Mariano Rajoy no justifica un fantasmagòric Govern a l’exili. I va ser contraproduent perquè la imatge que va donar Puigdemont va ser la d’un líder a la deriva, encegat pels seus propis enganys.
Certament, Puigdemont afronta un complicat procés legal. Dijous i divendres està citat a declarar a l’Audiència Nacional. Ahir va dir que no pensa defugir l’acció de la justícia. Així ha de ser. L’escapada que ha protagonitzat l’expresident ha d’arribar a la fi. Ni Catalunya ni els milers de ciutadans que legítimament creuen en un projecte independentista es mereixen aquesta deriva. És hora que Puigdemont assumeixi la seva responsabilitat política i judicial, si n’hi hagués. I que deixi de perjudicar Catalunya.
És hora que l'expresident assumeixi la seva responsabilitat i que deixi de perjudicar Catalunya
Mentre a Barcelona les institucions catalanes funcionen amb normalitat, els funcionaris fan la seva feina i una part del Govern català ha acatat de facto la destitució decretada pel Govern central dins el paquet de mesures decidides a l’empara de l’article 155 de la Constitució, Carles Puigdemont i sis exconsellers del Govern van protagonitzar ahir una esperpèntica roda de premsa a Brussel·les en la qual va posar de manifest que s’ha instal·lat en una realitat virtual. Puigdemont pretenia deixar en evidència a Europa el Govern espanyol, però l’únic que va quedar retratat van ser el seu victimisme i la seva intenció de prosseguir amb l’escapada que ha portat Catalunya a una via morta.
Puigdemont es va esforçar, en quatre idiomes, a dibuixar un Estat espanyol opressor i repressiu, que aplica un article de la Constitució despòtic i que el persegueix judicialment per les seves idees polítiques. Un Estat al qual cal exigir-li «garanties» perquè ell accedeixi a tornar a Catalunya i que no garanteix ni la seva llibertat ni la seva seguretat. No va explicar com és possible que les dels altres membres de Govern que són a Barcelona no corrin riscos. Però és un exercici inútil buscar coherència en el discurs de Puigdemont, que al mateix temps va dibuixar un article 155 asfixiant i va acatar les eleccions que acabaran amb la seva aplicació el 21-D, mentre que a Barcelona PDECat i ERC es disposen a concórrer-hi. La roda de premsa va ser impresentable i contraproduent. Impresentable perquè les garanties que Puigdemont demana són les pròpies de l’Estat de dret, i perquè l’article 155 amb data de caducitat dissenyat per Mariano Rajoy no justifica un fantasmagòric Govern a l’exili. I va ser contraproduent perquè la imatge que va donar Puigdemont va ser la d’un líder a la deriva, encegat pels seus propis enganys.
Certament, Puigdemont afronta un complicat procés legal. Dijous i divendres està citat a declarar a l’Audiència Nacional. Ahir va dir que no pensa defugir l’acció de la justícia. Així ha de ser. L’escapada que ha protagonitzat l’expresident ha d’arribar a la fi. Ni Catalunya ni els milers de ciutadans que legítimament creuen en un projecte independentista es mereixen aquesta deriva. És hora que Puigdemont assumeixi la seva responsabilitat política i judicial, si n’hi hagués. I que deixi de perjudicar Catalunya.
dijous, 2 de novembre del 2017
AIRE FRESC PER A L’INDEPENDENTISME
De Faro a Diari de Tarragona. |
Quan en aplicació de l’article 155 de la Constitució, el Govern d’Espanya es va fer càrrec de l’autonomia de Catalunya, una de les primeres mesures que va anunciar Rajoy va ser la convocatòria d’unes eleccions autonòmiques per al 21 de desembre.
En un primer moment hi va haver una certa incertesa. Què farien els partits independentistes? Acatarien la legalitat espanyola i per tant participarien a les eleccions? O bé proclamarien que de legalitat només n’hi ha una, la de la República catalana? En principi tot feia pensar que els únics que ho tenien clar eren els de les CUP. A partir d’aquí el panorama seguia sent incert...
Passats uns dies però, tot se clarificava. Tant el PDeCAT com ERC anunciaven que hi participarien. Fins i tot Santi Vila (PDeCAT) es postulava per a encapçalar la llista dels postconvergents.
Inexorablement els dies van passant i cada dia hi ha novetats, sobre tot per les xarxes que, de vegades sembla que hi ha una certa disputa per a veure qui la diu més grossa. Sense anar més lluny, ahir per exemple ja vaig llegir alguna opinió sobre que les eleccions del 21-D han de tornar a ser un plebiscit on l’independentisme ha d’acudir en massa a votar per a tornar a demostrar la seva fortalesa. L’aire fresc tornava a entrar per la finestra independentista...
Sobres les previsions del 21-D ja s’han publicat els primers sondejos. El primer del Centre d’Investigacions Sociològiques (CIS) i el segon del Centre d’Estudis d’Opinió (CEO)
El primer estudi reflecteix un resultat força similar al de les passades eleccions de 2 anys enrere, es a dir, els independentistes guanyarien en escons però no en vots. En canvi, en els segon, el que s’ha fet a Catalunya, els independentistes guanyarien tan en escons com en vots.
De totes maneres, sigui quin sigui el resultat i atenen al que s’està veien aquests dies, queda clar que el món independentista seguirà ferm a la seva postura i, per tant, es pot entrar en una mena de bucle on és difícil preveure una sortida clara. De fet el godallenc Garcia Albiol ja ha dit que l’article 155 pot seguir aplicant-se després de les eleccions si no s’acaten els resultats per part de l’independentisme. És difícil, molt difícil sortir de la complicada situació que vivim, al menys que canviï molt el panorama i una de les dues parts acabi cedint.
El moviment independentista només pot cedir per por. Tot i que la frase no tenim por que va néixer després dels atemptats de Barcelona i Cambrils, s’ha acabat convertit en un lema del moviment. Però si la justícia espanyola escapça l’independentisme serà molt difícil trobar a algú que s’hi vulgui posar davant. Tret evidentment de les CUP on això no passaria però que corren el risc de que es puguin acabar ilegalitzant tal com va passar amb Herri Batasuna al País Basc. Són les estratègies del garramer... Del garramer però poderós ja que té tots els asos a la ma i els juga quan vol i com vol...
Des del meu punt de vista el més viable per acabar d’una vegada per totes (o al menys durant uns quants anys) és que el Govern de l’Estat faci la concessió de deixar fer una referèndum legal (ja sigui o no vinculant) on es pogués mesurar fefaentment el suport de cada una de les parts.
De no ser així, complicat que hi pugui haver conformitat ja sigui per part independentista com dels qui estan en contra.
Etiquetes:
Catalunya,
CEO,
CIS,
Constitució,
CUP,
eleccions,
ERC,
govern de l'Estat,
independència,
PDeCAT,
Santi Vila,
sondeig
Subscriure's a:
Missatges (Atom)