JOAN TAPIA
Els catalans creuen que l'economia està pitjor que fa dos anys, encara en plena crisi
Diverses notícies d’ahir indiquen que la boira i la incertesa planen sobre el present i el futur català. El primer input negatiu és que a Catalunya l’atur va pujar al novembre en 7.391 persones. És la pitjor dada d’aquest mes des del 2009 i és superior a la del total espanyol, de 7.255. O sigui, que sense Catalunya l’atur espanyol hauria baixat. I això després d’un octubre en què l’atur va créixer el 3,67% a Ca-talunya, el doble que l’1,67% d’Espanya. Conclusió: el descarrilament del procés està afectant negativament l’economia i l’ocupació. Si aquesta tendència no es corregeix...
I la correcció exigiria una estabilitat política que, ara com ara, està en l’aire. Segons l’enquesta del CIS coneguda ahir, el resultat de les eleccions s’aguanta per un fil. El titular fàcil és que l’independentisme perd la majoria absoluta (68 escons) perquè es queda en 66 o 67. Però una enquesta tan ajustada, encara que sigui del CIS, diu poc. Un canvi de l’últim diputat de Barcelona i una altra província (molt fàcil) ho alteraria tot. I encara que es quedés en 66, ningú sap què farien els comuns, que tindrien la clau. ¿Facilitarien l’elecció d’un independentista o d’un constitucionalista? ¿O no s’inclinarien amb el seu vot (o abstenció) per ningú i es prorrogaria així la perillosa inestabilitat que arrosseguem des de… les eleccions del 2015? ¿O les del 2012?
Tornarem sobre l’enquesta, però ahir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els expresidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart. Deu tenir les seves raons, però la presó incondicional (sense fiança) abans del judici és excepcional, i el risc de reiteració delictiva (en especial en els casos de Junqueras i Forn, destituïts dels seus càrrecs) és difícil de veure. I la decisió no ajudarà a normalitzar les eleccions. El candidat Carles Puigdemont és a Brussel·les per voluntat pròpia i un altre, Junqueras, a la presó contra la seva voluntat. I no són candidats secundaris. La no normalització de les eleccions no ajudarà a asserenar la política. L’independentisme dirà que està perjudicat, i Marta Rovira –que sempre dramatitza– ja va proclamar ahir que era un intent emmascarat d’il·legalitzar ERC. Per descomptat, no és un favor, perquè l’electorat independentista veurà cada dia a TV-3 Puigdemont des de Brussel·les mentre Junqueras ja té pena de silenci.
A més, un jutge d’Osca, segons una sentència encara no ferma, ha dictat una executòria per retirar del Museu de Lleida, en plena campanya, les obres d’art reclamades per Sixena. No sembla el més prudent, perquè és un plet llarg i les obres no es podien escapar. Vitamines per al victimisme.
Els errors múltiples produeixen boira, incertesa i confusió. Així, segons el CIS, els catalans creuen una cosa impossible: que l’economia no està malament, però sí pitjor (ni més ni menys que 48% a 16%) que fa dos anys, quan tot just sortíem de la crisi i l’atur era més alt. ¿Miratge o pessimisme radical respecte al futur?
Els catalans creuen que l'economia està pitjor que fa dos anys, encara en plena crisi
I la correcció exigiria una estabilitat política que, ara com ara, està en l’aire. Segons l’enquesta del CIS coneguda ahir, el resultat de les eleccions s’aguanta per un fil. El titular fàcil és que l’independentisme perd la majoria absoluta (68 escons) perquè es queda en 66 o 67. Però una enquesta tan ajustada, encara que sigui del CIS, diu poc. Un canvi de l’últim diputat de Barcelona i una altra província (molt fàcil) ho alteraria tot. I encara que es quedés en 66, ningú sap què farien els comuns, que tindrien la clau. ¿Facilitarien l’elecció d’un independentista o d’un constitucionalista? ¿O no s’inclinarien amb el seu vot (o abstenció) per ningú i es prorrogaria així la perillosa inestabilitat que arrosseguem des de… les eleccions del 2015? ¿O les del 2012?
Tornarem sobre l’enquesta, però ahir el magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena va decidir mantenir a la presó Oriol Junqueras, Joaquim Forn i els expresidents de l’ANC, Jordi Sànchez, i d’Omnium Cultural, Jordi Cuixart. Deu tenir les seves raons, però la presó incondicional (sense fiança) abans del judici és excepcional, i el risc de reiteració delictiva (en especial en els casos de Junqueras i Forn, destituïts dels seus càrrecs) és difícil de veure. I la decisió no ajudarà a normalitzar les eleccions. El candidat Carles Puigdemont és a Brussel·les per voluntat pròpia i un altre, Junqueras, a la presó contra la seva voluntat. I no són candidats secundaris. La no normalització de les eleccions no ajudarà a asserenar la política. L’independentisme dirà que està perjudicat, i Marta Rovira –que sempre dramatitza– ja va proclamar ahir que era un intent emmascarat d’il·legalitzar ERC. Per descomptat, no és un favor, perquè l’electorat independentista veurà cada dia a TV-3 Puigdemont des de Brussel·les mentre Junqueras ja té pena de silenci.
A més, un jutge d’Osca, segons una sentència encara no ferma, ha dictat una executòria per retirar del Museu de Lleida, en plena campanya, les obres d’art reclamades per Sixena. No sembla el més prudent, perquè és un plet llarg i les obres no es podien escapar. Vitamines per al victimisme.
Els errors múltiples produeixen boira, incertesa i confusió. Així, segons el CIS, els catalans creuen una cosa impossible: que l’economia no està malament, però sí pitjor (ni més ni menys que 48% a 16%) que fa dos anys, quan tot just sortíem de la crisi i l’atur era més alt. ¿Miratge o pessimisme radical respecte al futur?
