Aquesta mitja nit ha començat la campanya
electoral de cara les eleccions del 23-D. Unes eleccions del tot atípiques, tal
com ja vaig comentar fa unes setmanes. A part d’atípiques seran les eleccions
dels sentiments, tal com ho expressa al seu Facebook l’amic Toni Manel Muñoz,
més conegut com lo Mascarat:
- La Camamilla ha degenerat fins a un punt
que ara s'utilitzen les declaracions del fill de quatre anys d'un polític per a
"trencar el cor" a la gent. Esta campanya ja no va de raó, va de
tocar sentiments, com si votéssem a l'actor més bo de Hollywood. Instrumentalitzar
la innocència i tristesa d'un xiquet de 4 anys per guanyar una campanya
electoral, estem més fotuts del que mos pensàvem. Entre d'altres coses, perquè lo pobre
xiquet no sap que si ERC guanya les eleccions, ningú li garanteix que son pare
torne a casa, i en segon lloc potser és que alguns se deuen pensar que guanyant
les eleccions tindrem la República consolidada, més o menys com mos van dir que
la tindríem en 22 mesos, després del referèndum, i aquí estem.
No li falta raó... Cada dia que passa és més
evident que els sentiments afloren i no només pel costat independentista, sinó
dels anomenats constitucionalistes, ja que en aquest cas, a algunes persones
els afloren sentiments ocults que potser fa uns anys o potser només uns mesos,
no sabien ni que tenien. La unitat de la Pàtria, una i indivisible també és un
sentiment encara que com la resta de sentiments hi ha qui no el comparteixi i
fins i tot li pugi repugnar.
Aquestes autonòmiques poden ser les més
participatives de la història. El que formen part de la majoria silenciosa que,
des del meu punt de vista és l’abstencionista, un de cada tres diu que anirà a
votar... Està per veure, però és possible.
Recordo que a les eleccions del 14 de març de
2004, després de les mentides del govern d’Aznar pels atemptats de Madrid de 3 dies
abans, la gent va anar a votar com feia temps que no passava. (75,66% de
participació) i això va permetre al PSOE aconseguir una victòria que només 3
dies abans era impensable. I què va moure a la gent a votar? Senzillament el
sentiments, en aquest cas de ràbia en veure com el govern manipulava la
informació per a negar que l’atemptat va ser perpetrat pels islamistes, la qual
cosa apuntava directament a Aznar i el seu suport a la guerra il·legal de l’Iraq.
 |
| De Ferreres al Periódico d'avui. |
A dia d’avui encara segueixen a la presó
Junqueras, Forn i els Jordis... A
part, Puigdemont i 4 dels seus consellers s’estan a l’exili de Brussel·les amb
la incertesa de que els hi pot passar, tot i que avui el jutge del Tribunals
Suprem Pablo Llarena hagi anul·lat l’ordre d’extradició internacional que
tenien. La llista del president u
oficialment Junts per Catalunya jugaran forts aquesta basa. Ningú té dubtes de
que són uns mestres de treure petroli de les roques.
Fa unes setmanes ningú donava un duro per la llista del President, però cada dia que
passa sembla que pugi en intenció de vot. Això sí, a costa dels seus socis
durant la darrera legislatura: ERC.
Poc importaran els programes, segurament més
ficticis que reals. Els indepes no
podran plasmar les seves veritables intencions i per tant, hauran d’omplir-los
amb les conegudes promeses. I per l’altre costat, tot i que aniran carregats de
bones intencions, costarà creure que partits que estan més per Espanya i per l’espanyol
que acabin confeccionant i governant més tard (si és que ho aconsegueixen) per
a Catalunya i els catalans.
Hem de tenir clar que C’s, tot i que el seu
líder és d’aquí i es va formar també aquí, és la nova dreta espanyolista. No
catalana com ho era Convergència i ho és ara el PDeCAT, sinó, reitero,
espanyola, ja que la seva màxima aspiració és arribar a governar Espanya.
Catalunya potser només sigui un banc de proves.
És paradoxal que el PP, històricament, ha tret
uns resultats paupèrrims a Catalunya i C’s fos el partit no independentista més
votat fa dos anys i ara potser, fins i tot, pugui treure més vots que la
primera força independentista que sembla que serà ERC. En aquest cas juguen amb
el sentiment espanyolista i tot indica que els pot donar bons resultats.
Per acabar us torno a fer una pregunta que ja
us vaig fer ahir: Us imagineu a l’Arrimadas de presidenta de la Generalitat?
