dijous, 1 de febrer del 2018
El mètode Torrent
JOAN TAPIA
ERC i PDECat han d'assumir que el 21-D van guanyar només les eleccions autonòmiques
Roger Torrent va fer ahir l'inevitable si no volia: a) tornar a la rebel·lió del Parlament contra el Tribunal Constitucional (TC) de la passada legislatura, b) no renunciar a la investidura de Carles Puigdemont que van pactar els tres grups independentistes, i c), no provocar una ruptura pública en les files (dividides i subdividides) del secessionisme. Va suspendre la investidura de Puigdemont perquè en aquest moment no hauria sigut ni vàlida ni efectiva i a més ho va poder fer d'acord amb en la petició d'empara als seus drets del mateix Puigdemont. Fins i tot ho va adornar amb atacs al TC i a la vicepresidenta.
I darrere la decisió de Torrent hi ha ERC, que sap (ho pateix en carn pròpia) que després de la rebel·lió contra la legalitat només hi ha la presó, la llibertat provisional i l'exili. I que ningú a Europa mou un dit. Significatiu va ser ahir el tuit d'Oriol Junqueras felicitant Torrent.
La disjuntiva
Però això d'ahir no té gaire vida. Només val fins que el TC es pronunciï sobre el famós recurs del Govern perquè, encara que no l'admetés a tràmit (poc previsible), el que és segur és que no rectificarà les mesures cautelars que va imposar –per unanimitat– respecte a la investidura. Llavors, Torrent i el secessionisme es trobaran davant la mateixa disjuntiva que ahir: assumir els costos de desobeir el TC, pactar un altre candidat diferent de Puigdemont o deixar córrer els dos mesos de termini i anar a noves eleccions. I si els terminis no corren, per falta d'investidura fallida, prorrogar la vida del 155.
Un directiu d'Òmnium va dir ahir que el 21-D va guanyar la República. S'equivoca, la República va morir (si és que va néixer) quan es va aplicar el 155 i els secessionistes es van presentar a les autonòmiques. El que l'independentisme va guanyar el 21-D és el dret a governar en el marc constitucional i autonòmic. Ni més, ni menys.
¿L'independentisme optarà per governar Catalunya o preferirà continuar vivint en la suggerent bombolla de la República? ERC ha decidit a mitges (més el veterà Joan Tardà que l'institucional Torrent) que el més assenyat és acceptar el marc estatutari (per imperatiu legal) i formar govern. Els puigdemontistes radicals (entre 15 i 19 diputats dels 34 de Junts per Catalunya) estan avui en la resistència heroica: Puigdemont o Puigdemont. ¿Fins quan?
El domini del seny
Potser la clau està en l'actitud final del PDECat. ¿S'inclinarà pel realisme sobrevingut d'Artur Mas de no anar a noves eleccions i assumir que els 70 diputats són «un tresor» a no arriscar o optaran per desbordar en radicalisme ERC acostant-se a la CUP?
Les cautes declaracions ahir de la diputada Maria Senserrich, dient que la decisió de Torrent era «correcta, donades les circumstàncies», inclinen a pensar que el seny acabarà dominant. Però no serà fàcil. Ni per a Esquerra ni per al PDECat. Exigeix pair que voler fer avui un 1714 guanyador no casa ni amb el suport del 47% de Catalunya ni amb la realitat europea.
En privat ho reconeixen. Davant els seus electors, a qui van vendre un impossible, és més dur d'assumir. ¿Va ser ahir el primer pas?
ERC i PDECat han d'assumir que el 21-D van guanyar només les eleccions autonòmiques
I darrere la decisió de Torrent hi ha ERC, que sap (ho pateix en carn pròpia) que després de la rebel·lió contra la legalitat només hi ha la presó, la llibertat provisional i l'exili. I que ningú a Europa mou un dit. Significatiu va ser ahir el tuit d'Oriol Junqueras felicitant Torrent.
La disjuntiva
Però això d'ahir no té gaire vida. Només val fins que el TC es pronunciï sobre el famós recurs del Govern perquè, encara que no l'admetés a tràmit (poc previsible), el que és segur és que no rectificarà les mesures cautelars que va imposar –per unanimitat– respecte a la investidura. Llavors, Torrent i el secessionisme es trobaran davant la mateixa disjuntiva que ahir: assumir els costos de desobeir el TC, pactar un altre candidat diferent de Puigdemont o deixar córrer els dos mesos de termini i anar a noves eleccions. I si els terminis no corren, per falta d'investidura fallida, prorrogar la vida del 155.
Un directiu d'Òmnium va dir ahir que el 21-D va guanyar la República. S'equivoca, la República va morir (si és que va néixer) quan es va aplicar el 155 i els secessionistes es van presentar a les autonòmiques. El que l'independentisme va guanyar el 21-D és el dret a governar en el marc constitucional i autonòmic. Ni més, ni menys.
¿L'independentisme optarà per governar Catalunya o preferirà continuar vivint en la suggerent bombolla de la República? ERC ha decidit a mitges (més el veterà Joan Tardà que l'institucional Torrent) que el més assenyat és acceptar el marc estatutari (per imperatiu legal) i formar govern. Els puigdemontistes radicals (entre 15 i 19 diputats dels 34 de Junts per Catalunya) estan avui en la resistència heroica: Puigdemont o Puigdemont. ¿Fins quan?
El domini del seny
Potser la clau està en l'actitud final del PDECat. ¿S'inclinarà pel realisme sobrevingut d'Artur Mas de no anar a noves eleccions i assumir que els 70 diputats són «un tresor» a no arriscar o optaran per desbordar en radicalisme ERC acostant-se a la CUP?
Les cautes declaracions ahir de la diputada Maria Senserrich, dient que la decisió de Torrent era «correcta, donades les circumstàncies», inclinen a pensar que el seny acabarà dominant. Però no serà fàcil. Ni per a Esquerra ni per al PDECat. Exigeix pair que voler fer avui un 1714 guanyador no casa ni amb el suport del 47% de Catalunya ni amb la realitat europea.
En privat ho reconeixen. Davant els seus electors, a qui van vendre un impossible, és més dur d'assumir. ¿Va ser ahir el primer pas?
Subscriure's a:
Missatges (Atom)