 |
| De Eneko. |
Una vegada li vaig escoltar dir a la dona d’un
polític que si el seu marit fos alcalde ella no seria una dona florero...
I és que sovint les dones de determinats
polítics, sobre tot aquells que ocupen càrrecs importants dintre del seu àmbit
han estat això: dones florero, ja que
han acompanyat al seu marit als llocs més inversemblants. Podria explicar
alguns exemples, però com deia aquell: avui no toca...
Però no són les úniques. De dones florero, desgraciadament n’hi ha moltes
més. La societat masclista en la que ens hem criat i educat ha n’ha creat
moltes: des de les hostesses de les proves esportives, a les que surten per
televisió passant per fires, congressos, etc.
Tot i que se’m fa difícil assimilar una prova
esportiva sense hostesses, m’hi hauré d’anar acostumant. Primer van ser
eliminades del ciclisme i els darrers dies s’ha anunciat que també ho seran de
la Fórmula 1. Qui de moment es resideix a fer-ho és el motociclisme de
velocitat. Veure’m que passa al final...
En aquests casos crec que la igualtat de
gèneres no solucionaria res. Igual una hostessa com un hoste (que segurament
seria la variant masculina) en una gran majoria de les vegades quan perden la
seva dignitat passen a convertir-se en objectes purament decoratius.
Però a les darreres hores ha aparegut una nova
accepció per a la paraula florero: la
que sé li pretenia donar a Puigdemont.
Després de la suspensió del ple del Parlament
el passat dia 30, va quedar en evidència que hi ha grans diferències entre els
dos principals partits de l’independentisme. Mentre els postconvergents
segueixen aferrats a la idea que Puigdemont ha de ser investit president,
els d’ERC per la seva banda (i no sense una gran resignació) accepten la
derrota que els ha infringit l’Estat espanyol (que seria la suma de govern,
Senat, Tribunal Constitucional, Tribunal Suprem, Tribunal Superior de Justícia
de Catalunya, Policia Nacional, Guardia Civil, etc., etc.) i miren el futur amb
la realitat dels fets que no de les idees.
Sé li volia donar a Puigdemont la condició de
president honorífic, es a dir, una figura que a la pràctica no serveis per a
res. O sigui com una mena de Borbó al front de una república (és que regne no
sona tan bé) bananera.
Normalment el paper que tenen els presidents florero/honorífic sol ser el de
moderadors en el cas d’un conflicte intern. Però això no passa quasi mai.
Hi havia un senyor a Tortosa que afirmava que ell a casa prenia sempre les decisions importants,
però era la seva dona qui li deia quines eren importants i quines no.
Potser no ho sabia, però també era un florero.
