dimarts, 6 de febrer del 2018
¿Hi haurà 'sorpasso' a la dreta?
JOAN TAPIA
En intenció de vot directa ja hi ha tres partits empatats: PSOE, Cs i PP
El primer baròmetre del CIS després del 155 i de l’explosió de la crisi catalana indica que Ciutadans ha sigut, també en el marc espanyol, el més beneficiat. Supera Podem en estimació de vot (20,7% contra 19%) i es convertiria així en el tercer partit darrere del PP (26,3%) i el PSOE (23,1%).
Però el més significatiu és que, encara que segons el CIS, Cs no sobrepassa el PP i el PSOE, com sí que fan altres enquestes, des de les eleccions generals del 2016 –i en una tendència que ja es donava amb menys intensitat abans de les eleccions catalanes– Ciutadans es troba clarament a l’alça. Ha pujat ni més ni menys que 7,6 punts mentre que el PP i Podem van a la baixa (6,7 i 3,7 punts) i el PSOE no rendibilitza la caiguda de Podem ja que només puja 0,5.
I si anem a la intenció directa de vot, la que expressen espontàniament els electors abans de la cuina per atribuir el vot dels indecisos, resulta que hi ha tres partits empatats: el PSOE (15,9%), Cs (15,7%) i PP (15,7%). Si es confirma aquesta tendència ja no estaríem en el bipartidisme tradicional ni en el quadripartidisme que es va apuntar en els anys 2015 i 2016 sinó en un nou sistema de tres partits en el qual Cs podria convertir-se en la frontissa en absència permanent de majoria absoluta. I convé remarcar que els 7,6 punts que ha pujat el partit d’Albert Rivera des de les eleccions generals han sigut a costa del PP que ha caigut 6,7.
Hi ha transvasament de vots en la dreta. ¿Pot haver-hi sorpasso, que Cs es converteixi en el primer partit del centredreta, o que fins i tot marginalitzi o substitueixi el PP? Entre els populars hi ha gent que ho tem i a Cs tothom ho desitja. Els analistes estan dividits. Els més convençuts apunten que Cs creix entre les classes mitjanes urbanes i que és una oferta regeneradora mentre que el PP té un electorat més envellit i pateix la usura del poder i el descrèdit dels casos de corrupció. I destaquen que Rivera és el més ben valorat, amb una nota de 4,01, mentre que Mariano Rajoy obté un 2,87 i només guanya a Pablo Iglesias (2,54).
Però els escèptics subratllen que les eleccions queden lluny i que estem en un moment similar al de les eleccions parcials en molts països, en les quals el partit al poder pateix desgast i l’oposició en surt beneficiada. No obstant, quan arriben les eleccions, el desgast del partit governant pot ser corregit per la por a la desestabilització o al programa de l’oposició.
¿Com està ara la pugna a la dreta? Al PP hi ha nervis i ha llançat una campanya sobre la presó permanent revisable per frenar l’avanç de Rivera en l’electorat conservador.
Però el PP està massa a la dreta. En una escala d’1 a 10, els espanyols se situen en un prudent centreesquerra (4,7) i veuen el PP gairebé en l’extrema dreta (8,13). Enfront del PSOE (4,49), el PP recorre a la por a l’esquerra i a un possible front popular PSOE-Podem, però enfront de Ciutadans, a qui els espanyols col·loquen en el 6,76 (centredreta), aquest argument perd molt de pes.
¿I si derrotar el PP fos més fàcil des de la dreta que des de l’esquerra?
En intenció de vot directa ja hi ha tres partits empatats: PSOE, Cs i PP
Però el més significatiu és que, encara que segons el CIS, Cs no sobrepassa el PP i el PSOE, com sí que fan altres enquestes, des de les eleccions generals del 2016 –i en una tendència que ja es donava amb menys intensitat abans de les eleccions catalanes– Ciutadans es troba clarament a l’alça. Ha pujat ni més ni menys que 7,6 punts mentre que el PP i Podem van a la baixa (6,7 i 3,7 punts) i el PSOE no rendibilitza la caiguda de Podem ja que només puja 0,5.
I si anem a la intenció directa de vot, la que expressen espontàniament els electors abans de la cuina per atribuir el vot dels indecisos, resulta que hi ha tres partits empatats: el PSOE (15,9%), Cs (15,7%) i PP (15,7%). Si es confirma aquesta tendència ja no estaríem en el bipartidisme tradicional ni en el quadripartidisme que es va apuntar en els anys 2015 i 2016 sinó en un nou sistema de tres partits en el qual Cs podria convertir-se en la frontissa en absència permanent de majoria absoluta. I convé remarcar que els 7,6 punts que ha pujat el partit d’Albert Rivera des de les eleccions generals han sigut a costa del PP que ha caigut 6,7.
Hi ha transvasament de vots en la dreta. ¿Pot haver-hi sorpasso, que Cs es converteixi en el primer partit del centredreta, o que fins i tot marginalitzi o substitueixi el PP? Entre els populars hi ha gent que ho tem i a Cs tothom ho desitja. Els analistes estan dividits. Els més convençuts apunten que Cs creix entre les classes mitjanes urbanes i que és una oferta regeneradora mentre que el PP té un electorat més envellit i pateix la usura del poder i el descrèdit dels casos de corrupció. I destaquen que Rivera és el més ben valorat, amb una nota de 4,01, mentre que Mariano Rajoy obté un 2,87 i només guanya a Pablo Iglesias (2,54).
Però els escèptics subratllen que les eleccions queden lluny i que estem en un moment similar al de les eleccions parcials en molts països, en les quals el partit al poder pateix desgast i l’oposició en surt beneficiada. No obstant, quan arriben les eleccions, el desgast del partit governant pot ser corregit per la por a la desestabilització o al programa de l’oposició.
¿Com està ara la pugna a la dreta? Al PP hi ha nervis i ha llançat una campanya sobre la presó permanent revisable per frenar l’avanç de Rivera en l’electorat conservador.
Però el PP està massa a la dreta. En una escala d’1 a 10, els espanyols se situen en un prudent centreesquerra (4,7) i veuen el PP gairebé en l’extrema dreta (8,13). Enfront del PSOE (4,49), el PP recorre a la por a l’esquerra i a un possible front popular PSOE-Podem, però enfront de Ciutadans, a qui els espanyols col·loquen en el 6,76 (centredreta), aquest argument perd molt de pes.
¿I si derrotar el PP fos més fàcil des de la dreta que des de l’esquerra?
dilluns, 5 de febrer del 2018
LA MORT D’UN DIBUIXANT
Divendres se va saber que el gran humorista gràfic
Miquel Ferreres, mestre de
caricaturistes i dibuixants serà acomiadat del Periódico on portava 20 anys
dibuixant diàriament el proper 28 de desembre. Serà la mort professional d’un dibuixant...
El Periódico a hores d’ara encara no ha dit ni
piu sobre el tema, tot i que divendres els mitjans de comunicació rivals se’n
feien ampli ressò, sobre tot TV3 que el va entrevistar en directe al programa
la Tarda Oberta.
Durant l’entrevista Ferreres va adduir com a causa de l’acomiadament que els seus
acudits anaven massa en la línia del procés i que això no agradava a la
direcció del rotatiu. És possible no diré que no, però des del meu punt de
vista hi una altra causa: els problemes econòmics que pateix el Grup Z, editor
del Periódico de Catalunya.
Com sabeu, fa uns quinze dies van deixar de
publicar-se les els setmanaris Interviu i Tiempo, els dos pertanyents al Grup
Z. Els motius al·legats, aquí sí, va ser perquè no resultaven rendibles. És una
pena, però és del tot evident que les noves tecnologies acabaran amb el paper.
Recordo una cançó de finals dels ’70: El vídeo que mató la estrella de la
radio. En el cas que ens ocupa les noves
tecnologies mataran les edicions en paper. Un exemple. El diari Público va
néixer en paper el 2007, però des del 2012 només se pot llegir per Internet.
És evident que el Periódico és un dels pocs
diaris editats a Catalunya que no està al costat del procés, amb les
conseqüències que això pot arribar a tenir: menys publicitat institucional,
menys subvencions, però sobre tot campanyes difamatòries com la que es va dur a
terme després dels atemptats de Barcelona i Cambrils del 17 d’agost passat.
Recordo que llavors se va dir que havia perdut gran quantitat de lectors i
subscriptors...
No obstant, coincideixo bastant amb la línia
editorial del Periódico (sóc els subscriptor 135.746) i amb una part important
de l’opinió dels seus articulistes de capçalera.
La majoria dels subscriptors renovem la nostra
subscripció una vegada a l’any. Jo ho faig el mes d’octubre. Fixeu-vos amb la
mentida que se va dir sobre la pèrdua de subscriptors... ¿O és que hi ha
constància de que van fer arribar cartes al Periódico comunicant que no
renovarien la subscripció?
Tornant al cas de l’acomiadament de Ferreres us he de dir que no m’ha
semblat bé. Encara recordo quan un amic que ja porta anys traspassat me va fer
arribar un sobre amb tot un recull d’acudits de Ferreres quan encara publicava
a la Vanguardia. El que vaig veure me va agradar i vaig alegrar-me quan va
començar a treballar per al Periódico, un diari que, com sabeu, fa molts anys
que el compro.
No us negaré que divendres vaig pensar que
quan s’acabi la meva subscripció me donaré de baixa. Però quin diari compraré?
De tots els que es poden trobar al quiosc no n’hi ha cap que m’agradi. Molts
dels que me coneixeu segur que teniu una imatge sobre mi. Alguns segur que la
imatge que tenen sobre mi va associada amb la meva gosseta, però per a d’altres
serà llegit el diari o amb el diari sota el braç.
Fa temps que Mercè, la propietària del quiosc on vaig cada dia a buscar el
Periódico me va dir que son fill Jaume
se va aventurar a dir que no acabaria la seva vida professional venent diaris.
Al pas que anem potser serà veritat...
Però personalment no m’agradaria col·laborar
amb aquesta mort... Tot i que de vegades has de prendre decisions a contracor.
Espero i desitjo que Miquel Ferreres trobi feina ràpidament a un altre diari i pugui
seguir expressant la seva sempre encertada opinió en forma d’acudit gràfic.
P.D. En homenatge al gran mestre Ferreres us adjunto alguns dels seus acudits gràfics del meu arxiu particular.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)