dimecres, 7 de febrer del 2018
dimarts, 6 de febrer del 2018
LA LLEI MORDASSA TAMBÉ S’APLICA AL FUTBOL
Estudio Estadio TV1), El Club de la Mitjanit
(E3), el Cascabel (13Tv) eren alguns del programes que anit parlaven de l’Espanyol-Barça
de del dia anterior, però sobre tot de Piqué i el gest que va fer en marcar el
gol de l’empat.
Ja ho vaig dir la setmana passada i ho segueixo
dient aquesta: És una simple qüestió de rivalitat entre dos clubs. No hi ha que
treure-ho de context.
Hi havia contertulians que criticaven el lleig
gest de Piqué i a partir d’aquí sòbria
la veda per a opinar d’ell i tota la seva trajectòria de quan no roda la
pilota. Piqué és Piqué... Geni i figura dintre i fora del camp... No cal
donar-hi més voltes. És un culer de cap a peus. Son iaio matern va ser
vicepresident del Barça amb Montal: Amador Bernabeu.
Per tant ha mamat barcelonisme des del dia que
va néixer i sent els colors més que ningú. No fa gaires mesos se va fer una
enquesta per a veure que opinaven els seguidors del Barça de si un dia Piqué
podria arribar a la presidència del club i una gran majoria opinaven que sí.
Diuen els que diumenge van estar al camp de l’espanyol
que tot va anar bé fins que va arribar el minut 81 que va ser quan Piqué va fer
el gol i, posteriorment, el gest de fer callar el públic assistent. Que abans
tot havia transcorregut amb la més absoluta normalitat... I què és la
normalitat dintre d’un camp de futbol?
Va ser precisament aquest gest al que més punta
li van treure els tertulians de les diferents cadenes. Semblava que era la
primera vegada que se feia una cosa així al món del futbol. També hi va haver
que va voler-hi veure alguna cosa més en aquest gest ja que a part de posar-se
el dit índex als llavis, va aixecar el menut. Si volia dir alguna cosa més
suposo que només ho sabrem si ho diu el propi Piqué.
Tot i el desafortunades frases, xiulets i
demés que ha d’escoltar sovint Piqué allà per on vagi, torno a repetir que
entra dintre del que és normal a un camp de futbol. Com sempre hi haurà
favorables i detractors, però que seria el futbol sense les polèmiques de
dintre i fora dels camps.
La meva opinió és que sovint se’n fa un gra
massa i no se mira igual si se tracta de l’afició pròpia o de l’aliena. El
mateix sol passar amb els comentaristes. Segons a qui sé li perdona tot i en
canvi a d’altres no se’ls hi deixa passar ni una. Deixem que els aficionats
animin el seu equip i tot i que no ens agradi, que xiulen i s'esplaien a gust amb els nostres jugadors, ja que el proper partit que se jugui al nostre camp passarà
a l’inrevés.
I deixem també que els jugadors puguin dir la
seva quan acabi un partit i més encara si estan emprenyats pel que han hagut de
sentir mentre rodava la pilota.
Durant el franquisme (potser hi ha gent que no
ho sap), el futbol era un dels pocs llocs on se podia enaltir el catalanisme,
sobre tot si al Barça ens referim. Ara, amb la llei mordassa aprovada pel PP
pràcticament no pots dir res sense que sigui considerat delicte. De vegades no
sabria dir si hem avançat o retrocedit.
Fa temps que els estaments futbolístics que
vetllen pel bon funcionament de la lliga li tenen ganes a Piqué, al Barça i a
la seva afició (xiulets al Borbó, etc.) I com resulta que a Catalunya no tots
són del Barça i fins i tot n’hi ha algun que és botifler, ara han usat l’Espanyol
de Cornellà (he dit Cornellà? Volia dir el Prat, perdoneu) per mirar de que li
caigui alguna sanció. Des del meu punt de vista Piqué no deixa de ser un boc expiatori.
DIGUEU-ME SINÓ ÉS VERITAT...
Subscriure's a:
Missatges (Atom)