dimarts, 20 de febrer del 2018
Eliza i Ekai
EMMA RIVEROLA
En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l'orientació sexual
La petita Eliza de set anys escriu una carta a Amancio Ortega demanant-li ser model de la roba de Zara Boys i les xarxes s’emocionen amb el gest. Que bonic que és el món a través del vidre de les nostres pantalles.
Ekai, un jove basc de 16 anys, es va suïcidar, incapaç de seguir lluitant pel reconeixement de la seva verdadera identitat sexual. Estava sent atès a la Unitat de Gènere de l’Hospital de Cruces, però el tractament hormonal per frenar la seva pubertat no va arribar a temps. Que dura, que bruta que és la realitat de la incomprensió.
Mentre les identitats nacionals copen bona part del debat, no només a Catalunya, els conflictes identitaris de gènere segueixen amb l’etiqueta de debats menors, quan no invisibles. Sense llum, no hi ha coneixement i a la societat encara impera la ignorància i el rebuig.
Lliçons de vida
Trencar amb els essencialismes, entendre que una persona pot sentir-se home o dona independentment de les seves característiques físiques o no sentir-se ni una cosa ni l’altra, comprendre que la identitat de gènere pot ser un conflicte per a molts, que les imposicions tenen molt a veure amb una societat capitalista que ens vol consumidors i, per tant, etiquetats, hauria de ser una de les primeres lliçons de vida.
En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l’orientació sexual. No ens podem permetre tant de patiment.
En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l'orientació sexual
Ekai, un jove basc de 16 anys, es va suïcidar, incapaç de seguir lluitant pel reconeixement de la seva verdadera identitat sexual. Estava sent atès a la Unitat de Gènere de l’Hospital de Cruces, però el tractament hormonal per frenar la seva pubertat no va arribar a temps. Que dura, que bruta que és la realitat de la incomprensió.
Mentre les identitats nacionals copen bona part del debat, no només a Catalunya, els conflictes identitaris de gènere segueixen amb l’etiqueta de debats menors, quan no invisibles. Sense llum, no hi ha coneixement i a la societat encara impera la ignorància i el rebuig.
Lliçons de vida
Trencar amb els essencialismes, entendre que una persona pot sentir-se home o dona independentment de les seves característiques físiques o no sentir-se ni una cosa ni l’altra, comprendre que la identitat de gènere pot ser un conflicte per a molts, que les imposicions tenen molt a veure amb una societat capitalista que ens vol consumidors i, per tant, etiquetats, hauria de ser una de les primeres lliçons de vida.
En una època on ens sembla indiscutible la llibertat sexual, encara tractem de cenyir amb un filferro espinós la identitat de gènere o l’orientació sexual. No ens podem permetre tant de patiment.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)