 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Finalment Puigdemont ha fet el pas. Però tal
com va fer el seu mentor Mas fa una mica més de 2 anys, ha fet un pas cap al
costat, no cap enrere. És una manera d’acontentar el seus: Me’n vaig, però me
quedo, perquè formo part de vosaltres...
Se’n va però no del tot. A la capital d’Europa
comunitària vol formar una mena de consell de la república que seria a la
pràctica com un govern paral·lel al que legalment
sé constituiria a Catalunya i amb anades i vingudes d’aquí cap allà i d’allà cap
aquí.
Quan ens costarà un doble govern? Qui el
pagarà? Per poder acontentar tothom s’hauran de destinar uns euros que bé
podrien emprar-se per a d’altres coses segurament més humanes. No me direu que no és surrealista mantenir dos governs: el
de casa i el de l’exili.
El discurs d’anit on va anunciar que se’n
anava i cedia el pas a Jordi Sánchez que se troba empresonat a Soto del Real va
estar en la línia del que s’esperava. Puigdemont segueix dalt d’un núvol del
que, pel que sembla, li costarà molt baixar.
L’aposta per Sánchez és, des del meu punt de
vista, una sortida més cap a un lloc inconcret. Puigdemont i Junts per
Catalunya haurien de tenir clar que la Justícia espanyola no permetrà que Jordi
Sánchez (ni Oriol Junqueras) puguin sortir de la presó per assistir al ple on,
hipotèticament, se’ls investiria president. Tot el temps que se trigarà en
buscar un candidat de consens entre els independentistes és temps perdut. I
sempre amb l’amenaça del 155 planant sobre Catalunya.
De tot el que va dir Puigdemont estic d’acord
amb una cosa: en que se presentés una denuncia al Comitè de Drets Humans de l’ONU.
El Govern de Rajoy abusa de la seva situació de força i la forma en que actua
contra Catalunya i els catalans és intolerable i inadmissible en una democràcia
moderna.
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
Hem de tenir clar que les lleis estan per a
complir-se, sí, però també hem de tenir clar que les lleis les fa qui mana per
als seus propis interessos, tal com ho estem veient cada dia.
El més sensat ara mateix és trobar un
president (o presidenta) de consens i formar govern. I immediatament després
mirar d'aconseguir un gran pacte d’estat per fer fora d’una vegada el PP que
només ha portat corrupció, desgovern i enfrontaments innecessaris.
Deixem-nos de romanticismes (que estan molt bé
per a la literatura) i fem alguna cosa útil d’una vegada per totes!
