 |
| De Vergara a eldiario.es. |
Després de la vaga feminista d’ahir no crec
que se caigui amb el parany de morir d’èxit. Les dones són massa intel·ligents
per a pensar que tal dia farà un any. A part d’això, els col·lectius feministes
vetllaran, amb tota seguretat per mantenir la flama encesa la resta dels dies.
Tal com se va dir ahir quan va acabar l’acte de Tortosa: el 8-M són tots els dies!
Per a tots aquells que no ho sabeu, el 8-M vaig
batre un rècord: vaig assistir a 3 concentracions. I tal com li vaig dir a la
meva dona, que va fer vaga tot el dia (segurament va ser l’única de tot el
centre de treball), de no haver estat jubilat jo també n’hauria fet per
solidaritat amb tu.
Dit això he de dir que igual a Amposta com a
Tortosa no hi va haver tanta gent com m’esperava. La meva dona que anava seguit
via Twitter la jornada me mantenia al corrent de les mobilitzacions de les
grans ciutat espanyoles, principalment Madrid i Barcelona. En canvi a Amposta a
les 12 matí i a Tortosa a les 6 de la tarda (quan la jornada laboral ja ha
acabat per a molts), tot i les valoracions d’èxit que ben segur faran les
organitzadores, trobo que hi hauria pogut haver molta més gent. Sobre tot
dones, però també homes en senyal de solidaritat i comprensió (tal com vaig dir
fa unes dies)
Mireu, les grans revolucions socials que hi ha
hagut al llarg de la història sempre s’han iniciat a les zones industrials i
allà on hi ha més densitat de població. I aquest fet no es casual, perquè
recorrent al tòpic: la unió fa la força! No és el mateix fer vaga a un petit
taller tèxtil d’un poble de la Terra Alta (posem pel cas), que a un polígon industrial
on les dones en aquest cas, se poden organitzar més i millor.
 |
| De Faro a Diari de Tarragona. |
És per això que a les grans ciutats on a part
de les dones obreres, també se van unir altres col·lectius del sector serveis
(periodistes, metges i infermeres, professores, etc.) la vaga i les consegüents
manifestacions van tenir un èxit sense precedents.
Per cert, el grans sindicats, aquells que se
defineixen com a de classe, des del
meu punt de vista no van saber estar on calia. Una vaga de dues hores va ser
totalment insuficient. Això sí, suficient per a visualitzar que hi van haver
més dones fent vaga (però només una estoneta...) Ahir era un dia per aturar el
país, tal com se desprenia de la lectura del manifest oficial que se va llegir
a les concentracions.
Però ahir molts hipòcrites (majoritàriament
polítics) se van pujar al carro del feminisme i van fer seu l’èxit de la
jornada. Bé, deixem-los que per uns dies s’ho creguin (per què damunt s’ho
creuen), però marquem-los de prop per a veure com actuen en el dia a dia. Segur
que en algun moment se’ls veurà el llautó.
No cal que de sobte els consells d’administració
s’omplin de dones o que ells arribin en un tres i no res a ocupar càrrecs fins
ara impensables... Però ha de passar i com més aviat passi molt millor. I igual
com aquest anys s’han donat percentatges esfereïdors de la poca presència femenina
a llocs determinants, l’any que ve, quan arribi el 8-M se’n tornaran a donar i
podrà fer-se un primer balanç i comprovar si la vaga de dijous va tenir la
repercussió necessària.
I sinó és així, caldrà tirar més llenya al foc
i denunciar a tots aquells que han seguit barrant el pas de les dones. Per això
serveixen les hemeroteques i les estadístiques.
I recordeu (una vegada més): TOTS ELS DIES ÉS
EL 8-M!!
