dissabte, 24 de març del 2018

MARÇ VENTÓS

Aquest matí....


I aquesta tarda... 


LA NOSTRA RIBERA 487






O PORTO DE BARES 2






¿Turull, president la setmana que ve?

El secessionisme pot formar govern però potser abans Puigdemont haurà de dimitir


JOAN TAPIA

Ahir van passar coses que poden accelerar l'elecció d'un president de la Generalitat la setmana que ve. Hi va haver una confluència de fets que poden ser determinants.

El primer és rellevant però de significat incert. La fiscalia del Suprem –al contrari que en altres ocasions– va demanar la llibertat provisional amb fiança de Joaquim Forn, conseller d'Interior en el govern destituït pel 155. Però el fiscal del Suprem només ho va fer per imperatiu legal, obeint una instrucció de Julián Sánchez Melgar, fiscal general de l’Estat. Dit en plata, del Govern. S’al·leguen causes humanitàries –un inici de malaltia de Forn, que a més ja va renunciar a l’acta de diputat– però potser som davant una certa inflexió governamental. Els jutges són independents i han d’aplicar la llei, però els fiscals tenen un estatus més especial. Les raons humanitàries són clares. Però les raons polítiques (no tensar més la convivència) també podrien estudiar-se. La justícia és la justícia, però en un cas polític les presons provisionals sense fiança i abans de judici tenen una dimensió política.

El segon fet és el realisme de Jordi Sànchez, amb profundes arrels a l'esquerra catalana, que ha aixecat acta que, al capdavall, no es pot negar la força de la gravetat. En les actuals circumstàncies (que li deuen semblar oprobioses) voler-lo investir president era no admetre la realitat. És tota una lliçó per a JxCat, que ha oblidat que la famosa república –proclamada perquè la Generalitat va ser un galliner i la desconfiança entre el PDECat i ERC era màxima– no tan sols no existeix avui sinó que mai va existir. A pesar que hi ha polítics independentistes que diuen, contradictòriament, que només va ser una declaració de principis però que està vigent.

El tercer punt és que l’abandonament de Sànchez obre la possibilitat que el pla c pactat pels secessionistes –la investidura de Jordi Turull per a la qual no hi ha cap obstacle legal– sigui realitat per Setmana Santa. Avui la prioritat a Catalunya és que hi hagi govern i es facin passos cap a la normalització. La presidència de Turull no és ni de bon tros el millor per a Catalunya, però amb el resultat del 21-D podria ser el mal menor.

La CUP, clau

El perill resideix en la fantasia sobiranista. Si la CUP no canvia de posició perquè Turull sigui investit en segona votació (per 65 vots contra 64), es necessitarà la dimissió prèvia de Puigdemont i Comín. Si dimiteixen, el fantasma de la república quedarà encara més tocat. Però no poden evitar-ho perquè per al secessionisme seria grotesc que per culpa seva (de Puigdemont i de Comín) no hi hagués Govern. I, a més, independentista. És clar que Puigdemont preferiria no afrontar la crua realitat i que Turull sortís elegit (com ell el 2016) gràcies a la CUP.

Tindríem així un govern més gris que el de Puigdemont, però sotmès a la mateixa hipoteca: dibuixar castells revolucionaris i rupturistes en l’aire. No seria el millor per a Esquerra Republicana ni per al PDECat, als quals els electors han donat una altra oportunitat.