El 2012, en ple debat sobre la corrupció, cap oripell curricular justificava que l'aleshores diputada acceptés un tracte de favor que amenaçava la seva carrera política
Davant el rosari de suposades anomalies i irregularitats que envolten el seu màster, Cristina Cifuentes ha revelat, amb ànim exculpatori, una dada rellevant: que el 2011 va pactar amb la Universitat Rei Joan Carles que no assistiria a les classes ni als exàmens: «Els professors es van adaptar a les meves circumstàncies». Dispensa que crida l‘atenció, ja que es tracta d’un curs presencial.
Potser sembla una anècdota, ja que la presidenta madrilenya està acusada d’una cosa tan greu com procurar-se un fals màster sense ni tan sols cursar-lo, però que Cifuentes l’exposi per donar versemblança a la seva versió dona peu a algunes preguntes.
¿Va rebre tracte de favor de la Rei Joan Carles? Aleshores era diputada del PP i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, però –segons el seu currículum– havia format part del consell d’administració d’aquella universitat pública, del consell social de la Carles III, del Consell d’Universitats i del Consell Escolar autonòmic. Els que l’eximissin d’ocupar el seu pupitre, doncs, tenien bones raons per pensar que favor amb favor es paga.
¿Va cursar el màster? Si de debò va substituir les aules per «treballs i activitats complementàries», no costaria tant trobar-ne rastres a les entranyes de l’ordinador, o com a documents adjunts al seu compte de correu electrònic. O potser dormen en una capsa de mudances juntament amb el seu ignot treball de final de màster (TFM). Com no apareguin aviat, potser serà tard.
¿Va defensar el seu TFM davant el tribunal examinador? Assegura que ho va fer durant «10 o 15 minuts» el 2 de juliol del 2012, quan ja era delegada del Govern a Madrid. El seu gabinet de premsa presumia aquell dia que havia mobilitzat «450 efectius policials» per les celebracions a Madrid per l’Eurocopa de la Roja; ara Cifuentes atribueix l’operatiu al ministeri. Algú menteix.
INCONSCIÈNCIA
¿Per què se la va jugar? Cursés o no el màster a distància, Cifuentes hauria d’haver entès llavors, amb el debat sobre la corrupció ja molt intens, que cap oripell curricular compensava el risc d’arruïnar la seva carrera política per sospites d’avantatgisme. Només la sensació d’impunitat explicaria aquesta inconsciència tan gran.
ENRIC HERNÁNDEZ
Potser sembla una anècdota, ja que la presidenta madrilenya està acusada d’una cosa tan greu com procurar-se un fals màster sense ni tan sols cursar-lo, però que Cifuentes l’exposi per donar versemblança a la seva versió dona peu a algunes preguntes.
¿Va rebre tracte de favor de la Rei Joan Carles? Aleshores era diputada del PP i vicepresidenta de l’Assemblea de Madrid, però –segons el seu currículum– havia format part del consell d’administració d’aquella universitat pública, del consell social de la Carles III, del Consell d’Universitats i del Consell Escolar autonòmic. Els que l’eximissin d’ocupar el seu pupitre, doncs, tenien bones raons per pensar que favor amb favor es paga.
¿Va cursar el màster? Si de debò va substituir les aules per «treballs i activitats complementàries», no costaria tant trobar-ne rastres a les entranyes de l’ordinador, o com a documents adjunts al seu compte de correu electrònic. O potser dormen en una capsa de mudances juntament amb el seu ignot treball de final de màster (TFM). Com no apareguin aviat, potser serà tard.
¿Va defensar el seu TFM davant el tribunal examinador? Assegura que ho va fer durant «10 o 15 minuts» el 2 de juliol del 2012, quan ja era delegada del Govern a Madrid. El seu gabinet de premsa presumia aquell dia que havia mobilitzat «450 efectius policials» per les celebracions a Madrid per l’Eurocopa de la Roja; ara Cifuentes atribueix l’operatiu al ministeri. Algú menteix.
INCONSCIÈNCIA
¿Per què se la va jugar? Cursés o no el màster a distància, Cifuentes hauria d’haver entès llavors, amb el debat sobre la corrupció ja molt intens, que cap oripell curricular compensava el risc d’arruïnar la seva carrera política per sospites d’avantatgisme. Només la sensació d’impunitat explicaria aquesta inconsciència tan gran.
