RECORDS DEL PASSAT

Un Méhari de la Citroën. En aquella època se deia: gasta menys que un Mehari. 
El color taronja era un dels colors tradicionals. Potser el que més.  


https://es.wikipedia.org/wiki/Citroën_Méhari

PACTES MUNICIPALS: CAMARLES

Ramón Brull. 

És evident que en política no pot donar-se mai res per fet. Allò de no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, no val. Perquè encara que sigui així, sempre hi pot haver una moció de censura que trenqui l’acord.

A Camarles va passar un fer insòlit, al menys des del meu punt de vista.

Fa 4 anys, contra pronòstic, hi va haver un pacte de perdedors. La llista de CiU encapçalada per Sandra Zaragoza arribava a un acord amb el PSC amb Ramon Brull al cap davant i deixaven a l’oposició a ERC tot i ser-ne la candidatura més votada.

Ramon Brull va abandonar el PSC i el passat 26-M va encapçalar la candidatura la Veu del Poble, integrada dintre de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Els resultats van ser pràcticament calcats: 5 regidors per a ERC i 3 per cada una de les altres formacions Junts per Camarles i Lligallos de Sandra Zaragoza i la Veu del Poble de Ramon Brull.

Vaig pronosticar una repetició del pacte de fa 4 anys entre JxCLL i LVP, però una vegada més me vaig equivocar. Resulta que el pacte va ser entre ERC (Josep Antoni Navarro) i LVP deixant a l’oposició als de l’antiga Convergència.

Una vegada més se demostra que la relació a nivell local entre els dos socis de la Generalitat (PDeCAT) i ERC no sol ser bona. I que tot i el 155, tant ERC com Junts han pactat amb el PSC quan els ha interessat.  

MONESTIR DE SANTES CREUS 4

PACTES ELECTORALS: SANTA BÀRBARA

La població de la Plana va ser una de les que més expectació va crear a l’hora de configurar els hipotètics pactes postelectorals. De fet va ser el primer municipi dels que vaig parlar i he de dir que me vaig equivocar de mig a mig.

Però no. Ni molt menys me sento contrariat. Quan se juga al joc d’analista polític és com si estiguessis fent una aposta sense diners on de vegades guanyes i d’altres perds.

Finalment el pacte va tancar-se entre JxSanta Bàrbara i ERC i, mentre Alfred Blanch com a cap de cartell de la llista guanyadora ne serà l’alcalde en els propers 4 anys (ja ho va ser el mandat passat), Manel Crespo ne serà el primer tinent d’alcalde.

La jugada d’ERC pot ser perillosa i a la llarga sé li pot girar en contra ja que amb els resultats sobre la taula sembla que Santa Bàrbara va votar pel canvi després de 40 anys (tot i que els 4 primers Josep Bertomeu se va presentar amb una llista independent després hi va haver continuisme).

El candidat d’ERC va posar com excusa que no volia pactar amb partits que van donar suport al 155. Està en tot el seu dret de fer-ho i dir-ho, però parlant d’un poble com Santa Bàrbara amb una població que no arriba als 4.000 habitants i on se coneix tothom, ho trobo senzillament una ximpleria.

A una bona part dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals ERC i Junts no han pactat. Els ajuntament més significatius els de Sant Cugat del Vallès i Figueres. També a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal de la Terra Alta. A la majoria d’aquestes institucions hi ha el PSC i, per tant, ERC i PSC (entre d’altres partits) han assolits pactes de governabilitat al marge de Junts.

Fins les properes eleccions encara queden 4 anys. Seria molt atrevit fer ara un pronòstic, però si realment la ciutadania de Santa Bàrbara va votar canvi i el pacte de govern no els complau, el vot de càstig pot ser significatiu.