Un Méhari de la Citroën. En aquella època se deia: gasta menys que un Mehari.
El color taronja era un dels colors tradicionals. Potser el que més.
https://es.wikipedia.org/wiki/Citroën_Méhari
dissabte, 22 de juny del 2019
PACTES MUNICIPALS: CAMARLES
Ramón Brull. |
És evident que en
política no pot donar-se mai res per fet. Allò de no diguis blat fins que no estigui al sac i ben lligat, no val.
Perquè encara que sigui així, sempre hi pot haver una moció de censura que
trenqui l’acord.
A Camarles va passar
un fer insòlit, al menys des del meu punt de vista.
Fa 4 anys, contra
pronòstic, hi va haver un pacte de perdedors.
La llista de CiU encapçalada per Sandra Zaragoza arribava a un acord amb el PSC
amb Ramon Brull al cap davant i deixaven a l’oposició a ERC tot i ser-ne la
candidatura més votada.
Ramon Brull va
abandonar el PSC i el passat 26-M va encapçalar la candidatura la Veu del
Poble, integrada dintre de la Federació d’Independents de Catalunya (FIC). Els
resultats van ser pràcticament calcats: 5 regidors per a ERC i 3 per cada una
de les altres formacions Junts per Camarles i Lligallos de Sandra Zaragoza i la
Veu del Poble de Ramon Brull.
Vaig pronosticar
una repetició del pacte de fa 4 anys entre JxCLL i LVP, però una vegada més me
vaig equivocar. Resulta que el pacte va ser entre ERC (Josep Antoni Navarro) i LVP deixant a l’oposició
als de l’antiga Convergència.
Una vegada més se
demostra que la relació a nivell local entre els dos socis de la Generalitat
(PDeCAT) i ERC no sol ser bona. I que tot i el 155, tant ERC com Junts han pactat amb el PSC quan els ha
interessat.
Etiquetes:
Camarles,
ERC,
Josep Antoni Navarro,
Junts per Camarles,
La Veu del Poble (FIC),
pactes,
PSC,
Ramon Brull,
Sandra Zaragoza
divendres, 21 de juny del 2019
PACTES ELECTORALS: SANTA BÀRBARA
La població de la
Plana va ser una de les que més expectació va crear a l’hora de configurar els
hipotètics pactes postelectorals. De fet va ser el primer municipi dels que
vaig parlar i he de dir que me vaig equivocar de mig a mig.
Però no. Ni molt
menys me sento contrariat. Quan se juga al joc d’analista polític és com si
estiguessis fent una aposta sense diners on de vegades guanyes i d’altres
perds.
Finalment el
pacte va tancar-se entre JxSanta Bàrbara i ERC i, mentre Alfred Blanch com a
cap de cartell de la llista guanyadora ne serà l’alcalde en els propers 4 anys
(ja ho va ser el mandat passat), Manel Crespo ne serà el primer tinent d’alcalde.
La jugada d’ERC
pot ser perillosa i a la llarga sé li pot girar en contra ja que amb els
resultats sobre la taula sembla que Santa Bàrbara va votar pel canvi després de
40 anys (tot i que els 4 primers Josep Bertomeu se va presentar amb una llista
independent després hi va haver continuisme).
El candidat d’ERC
va posar com excusa que no volia pactar amb partits que van donar suport al 155. Està en tot el seu dret de fer-ho i
dir-ho, però parlant d’un poble com Santa Bàrbara amb una població que no
arriba als 4.000 habitants i on se coneix tothom, ho trobo senzillament una
ximpleria.
A una bona part
dels ajuntaments, diputacions i consells comarcals ERC i Junts no han pactat.
Els ajuntament més significatius els de Sant Cugat del Vallès i Figueres. També
a la Diputació de Tarragona i al Consell Comarcal de la Terra Alta. A la
majoria d’aquestes institucions hi ha el PSC i, per tant, ERC i PSC (entre d’altres
partits) han assolits pactes de governabilitat al marge de Junts.
Fins les properes
eleccions encara queden 4 anys. Seria molt atrevit fer ara un pronòstic, però
si realment la ciutadania de Santa Bàrbara va votar canvi i el pacte de govern
no els complau, el vot de càstig pot ser significatiu.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)