diumenge, 7 de juliol del 2019

'BONA GENT' DE QUIM MASFERRER


Ahir va aterrar per Amposta Quim Masferrer, el Foraster de TV3. Com sempre passa quan ve un personatge popular, l’aforament de la Lira estava ple de gom a gom, tot i els 18 euros del preu de les entrades... La majoria eren d’Amposta, però també hi va vindre gent de la Ràpita, Tortosa, Deltebre, el Perelló, Ulldecona i fins i tot de Móra d’Ebre. Se podria parlar d’un públic incondicional que segur que no se perdien cap dels programes que va emetre la televisió pública catalana.   
Li vaig comentar a la meva dona que estava expectant per veure com seria l’espectacle. Me’l imaginava com el Foraster, però sense enregistraments previs. Tot i que no acabava d’endevinar quin seria l’abast del mateix.
Prompte vam sortir de dubtes. El programa, lluny de ser un monòleg, me va recordar en molts moments el programa de televisió que el va fer famós després d'abandonar Teatre de Guerrilla, però en lloc de que per a emetre el programa Masferrer se passava dos dies a un poble determinat convivint amb els seus veïns i enregistrant imatges que acabaria fent servir durant l’emissió, ahir va haver d’improvisar i buscar gent entre el públic a la recerca de l’espurna que li donés el joc precís per a distreure a un públic entregat des de l’instant que va sortir a l’escenari.
No va enganyar ningú: Avui els protagonistes seran vostès... Però seré jo qui cobri. Tot i això no ha de ser fàcil fer un programa així en directe. S’ha de tenir la capacitat suficient per a que l’espectacle mantingui constantment la dosi necessària d’interès per a que, així, el públic no perdi l’atenció.  
La posada en escena no podia ser més senzilla: una pantalla on s’hi podia veure la major part del públic i on, de tant en tant, el zoom enfocava a aquelles persones que eren entrevistades o a les que ja ho havia fet abans.
Primer va començar explicant algunes de les anècdotes viscudes en aquests darrers anys per a, acte seguit, baixar de l’escenari a la platea i entrevistar a diferents persones entre el públic, suposadament a l’atzar. Però també és possible que les tries per la seva ubicació a la sala per tal de veure’s millor a la pantalla.
Estava anunciat que l’espectacle duraria 70 minuts, però a l’hora de la veritat va durar sobre 90. Per la cara i els comentaris de la gent, se’ls veia contents, tot i els euros pagats... Per a mi, vist el que se va veure, un preu excessiu. Però és el preu que s’ha de pagar per portar a Amposta un actor famós.

dissabte, 6 de juliol del 2019

SENSE NOTÍCIES DE LES TERRES DE L’EBRE

Part de la delegació de Mèxic (i un inflitrat). 

Engegues la televisió pública de Catalunya (DE CATALUNYA!!!) i no hi ha TeleNotícies en que no se parli del campionat de World Roller Games de Barcelona. Cap! Aquest esdeveniment aglutina totes les modalitats mundials d’esports sobre rodes menudes.
Mentrestant, al Sud de Catalunya, a la reserva comanxe de Tortosa, tenia lloc un altre esdeveniment mundial de nom molt semblant a l’anterior, el World Sports Games, del que curiosament no se’n parla a cap TeleNoticies. Deu de ser que amb l’incendi de la Ribera d’Ebre, les Terres de l’Ebre ja van completar la seva quota de pantalla per aquest any. D’aquí a cap d’any ja no cal que se’ns esmenti més, ja s’hi van dedicar prou hores...  
A diferència dels exitosos Jocs del Mediterrani que van tenir lloc l’any passat a Tarragona i que se van oblidar per complet de les Terres de l’Ebre (quina novetat!), els que organitza Tortosa, sí que compten amb diferents subseus al llarg del nostre territori: Deltebre, la Ràpita, Amposta, l’Ampolla, Roquetes i l’Aldea. I també Salou, al Tarragonès.
En total hi participen uns 3.000 esportistes de més de 50 països que competiran en 17 disciplines diferents.   
Però no és notícia!

divendres, 5 de juliol del 2019

L’EFECTE IMANT

El MNAT. 

La notícia de que Barcelona vol emportar-se el Museu Nacional de Arqueologia de Tarragona (MNAT) ha creat controvèrsia. Una controvèrsia que, segons els darreres informacions va poder tractar-se d’un malentès per part de l’actual alcalde de Tarragona Pau Ricomà.
Sigui veraç o falsa la notícia, el cert és que Barcelona té un efecte imant cap a la resta de municipis de Catalunya. És el que s’anomena centralisme.
Segurament si hagués començat per aquí, i hagués posat per títol “Centralisme”, tothom hagués pensat en el centralisme madrileny. També podria valdre com exemple.
I és que seria molt difícil trobar una ciutat (jo no ne conec cap) que no sigui centralista respecte a les de la seva àrea d’influència.
O és que Tarragona (o el tàndem Tarragona-Reus si voleu)no exerceix l’efecte imant cap a la resta de les comarques de la seva demarcació?
Només uns exemples: On va l’aigua de l’Ebre? On va acabar instal·lant-se Port Aventura? (abans de prendre la decisió definitiva s’havia parlat de l’Ametlla de Mar). Mentre l’aigua del minitransvasament ha portat riquesa al Camp de Tarragona, a les Terres de l’Ebre no ha aportat res de bo.
I en política passa el mateix. Els caps de llista de les diferents formacions sempre solen ser de Tarragona o Reus. El darrer exemple d’aquest centralisme l’hem tingut en la nominació de Noemí Llaurador (de Reus) davant altres candidats com l’alcalde d’Amposta Adam Tomàs.
L’any 1984 durant un congrés del PSC a les Cotxeres de Sant de Barcelona vaig conèixer Jaume Custodi, diputat al Congrés i fill de Santa Coloma de Queralt. Me va dir que a les eleccions del 82 la candidatura del PSC per Tarragona havia estat molt descentralitzada. I m’ho deia com un fet inusual. El cap de llista va ser Jaume Antich, alcalde d’Ulldecona, segon Ignasi Carnicer (seria alcalde de la Selva del Camp) i el propi Jaume Custodi. No havia ningú ni de Tarragona ni de Reus! Un fet així no ha tornat a passar.
Mes exemples. Ara el centralisme de Tortosa cap als pobles de la seva zona d’influència i que no només són de les Terres de l’Ebre.
Històricament Tortosa ha tingut un efecte imant cap a la resta de les comarques de l’Ebre, però també del Baix Aragó i de les Comarques dels Maestrats i els Ports. Fins no fa tants anys, encara hi havia gent de Maestrat que anaven a l’Aliança.
Un fet que va fer possible que això passes va ser la connexió de Tortosa amb els autobusos de la Hife. Mentre la majoria de línies surten o acaben a Tortosa, d’altres poblacions com Amposta només són una parada en el trajecte.
Si li sumem que el Verge de la Cinta i altres clíniques també se troben a Tortosa, comprendrem perfectament el perquè la necessitat d’anar-hi. Portar gent a Tortosa va afavorir el comerç i, per tant, la prosperitat.