 |
| Posta de sol. Foto: Josep Mercadé. |
Us ho he d’explicar...
Feia anys que
desitjava veure el cel des de Coratxà. Allí, a uns 1.300 metres d’altura, sense
contaminació lumínica, se pot veure el cel i distingir, amb l’estimable ajuda
d’una experta, cada constel·lació, cada estrella... Fins i tot algun planeta i
satèl·lit. I per suposat la part de la Via Làctia coneguda com el Camí de Sant
Jaume que creua el cel d’Est a Oest.
Sabia que des de
l’Hostatgeria Sant Jaume s’organitzaven excursions per a veure la pluja
d’estels coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç que, com el seu nom indica,
passa tots els anys pels voltants de la commemoració del sant, sobre tot l’11 i
12 d’agost, tot i que els Perseids
(com se’ls coneix científicament) poden veure’s a partir de mitjans de juliol
fins el 24 d’agost.
 |
| Cortina d'aigua. Foto: Josep Mercadé. |
Sempre se mira de
coincidir amb els dies de màxima activitat, però aquest any se va haver
d’avançar al dissabte 3 d’agost, ja que per aquells dies hi havia lluna
plena i, aquest fet, dificulta molt la seva visió.
Se surt des de
davant de l’Hostatgeria i, tot seguit, s’agafa un camí al costat del carrer
Alt. L’excursió dura uns 45 minuts. El camí és abrupte i per tant s’ha de fer a
peu o bé amb un vehicle tot terreny.
En aproximar-nos
a la Puntassa, vaig tenir la sorpresa de poder gaudir d’una magnífica posta de
sol. Una vegada vam arribar al nostre destí, me va cridar l’atenció unes grans
peces de formigó que segurament pertanyien a l’ancoratge d’una antena, tot i
que l’antena està més cap al NE, a poca distància d’on ens trobàvem, al costat
del cim de la Puntassa pròpiament dit.
 |
| Joan i Rita. Foto: Josep Mercadé. |
La vista des
d’aquella mola (un altiplà de considerables dimensions) és tot un espectacle
visual. A part d’acabar de contemplar la posta de sol, també vam poder veure una
cortina de pluja que queia sobre part de la comarca del Matarranya (per la zona
de Val-de-roures i Beseit principalment)
La primera
població que vam poder veure des d’allà dalt va ser Mont-roig de Tastavins i
després Andorra de Terol, inconfusible per l’alta xemeneia de la central
tèrmica. Tal com anava caient la nit s’hi afegien més pobles, ja que poc a poc encenien els llums.
M’han dit que s’hi
poden divisar 17 pobles: des de Herveset i Hervers (de la comarca valenciana dels
Ports) a la majoria dels que conformen la comarca aragonesa del Matarranya i
alguns de més enllà. Tot i que si no coneixes bé el territori és impossible
saber quin és quin.
 |
| Roser. Foto: Teresa Prades. |
Abans de girar la
vista cap el cel, un sopar fred a base d’un entrepà de pernil, truita de
patata, olives farcides i peixets salats. I de veure: cervesa, refrescos, aigua
i també una mica de calmant per amortir el fred que hi feia.
Ens vam estar
allí un parell d’hores abans de tornar agafar el camí cap a Coratxà. Però van
ser dues hores intenses on ens vam adonar de l'insignificants i efímers
que som si ens comparem amb l’Univers que ens envolta. I això que només ne vam
veure una part molt petita!
Voldria acabar
fent una petició a les autoritats responsables (Ajuntament de la Pobla de
Benifassà i Parc Natural de la Tinença de Benifassà) per a que arrangin el
camí, però sobre tot per a que hi col·loquessin panells informatius per a
indicar l’orografia i les poblacions que s’hi veuen des d’allà dalt.
MÉS FOTOS:
 |
| Rita mirant al Coratxà. Foto: Josep Mercadé. |
 |
| Teresa. Foto: Roser Also. |
 |
| Iolanda, Teresa i Tere a l'hora de l'àpat. Foto: Roser Also. |
MAPES:
 |
| La Mola de la Puntassa. |
 |
| La mola de la Puntassa (ampliació) |
 |
| Des de la Puntassa (marcada en groc) se veu el Matarranya. |
 |
| Encerclats: Coratxar, el cim de la Puntassa (1.345 m) i la mola de la Puntassa. |
