dissabte, 10 d’agost del 2019

NO HI HA RES COM LA PROPAGANDA!


Avui com és començament de la festa major d'Amposta i la gent no està per a massa romanços... Així que us explicaré un acudit.
Aquells que sou de la meva generació segur que esteu farts d’escolar acudits sobre Jaimito, el prototip de persona grollera, mancat de moral, passota...
Bé, a l’acudit que us explicaré a continuació Jaimito no era res de tot això, ens el contrari. Era bon xiquet i millor estudiant. El preferit de la mestra i aquell que sempre posava d’exemple quan explicava coses bones.
Pel matí Jaimito sempre arribava a classe puntual. Ni molt prompte ni havent-t’hi  tocat la sirena: a l’hora en punt.  
Un matí en entrar a l’aula se’n adona que a la pissarra hi havia una frase que anava de costat a costat en lletres súper grosses:

-Jaimito és qui té la polla més gran de classe!

Sense marge de maniobra, abans de que Jaimito pogués esborrar el text de la pissarra, entra la mestra...

-Jaimito!: Qui ha escrit això?

-Jo no senyoreta!

Mentre tota la classe repetia:

-Ha estat ell, ha estat ell!

-Bé! –li diu la mestra- Ja parlarem tu i jo de tot això... Aquesta tarda, quan acabi l’escola t’esperes aquí!

La resta de companys de la classe esperen impacients que arribi la tarda.
En sonar la sirena indicant l’hora de sortida, tots arrepleguen els seus llibres, llibretes, bolígrafs, els guarden a les respectives carteres i surten de classe. Tots menys Jaimito...  
A diferència d’un dia qualsevol se queden prop de l’escola esperant la sortida de Jaimito...
Passa un quart d’hora... Passa mitja hora... Passen tres quarts... I quan ja anava a fer l’hora surt Jaimito de l’escola amb un somriure d’orella a orella i més content que un gínjol.
Els companys de classe, contrariats, li pregunten:

-Digués Jaimito, com t’ha anat? Què ta fet la senyoreta?...  

Mentrestant Jaimito se limita a dir:

-No hi ha res com la propaganda!

Que cadascú tregui les seves pròpies conclusions... Segur que trobarà algun exemple ben a prop...  

divendres, 9 d’agost del 2019

UNA EXCURSIÓ SINGULAR

Posta de sol. Foto: Josep Mercadé.

Us ho he d’explicar...
Feia anys que desitjava veure el cel des de Coratxà. Allí, a uns 1.300 metres d’altura, sense contaminació lumínica, se pot veure el cel i distingir, amb l’estimable ajuda d’una experta, cada constel·lació, cada estrella... Fins i tot algun planeta i satèl·lit. I per suposat la part de la Via Làctia coneguda com el Camí de Sant Jaume que creua el cel d’Est a Oest. 


Sabia que des de l’Hostatgeria Sant Jaume s’organitzaven excursions per a veure la pluja d’estels coneguda com les llàgrimes de Sant Llorenç que, com el seu nom indica, passa tots els anys pels voltants de la commemoració del sant, sobre tot l’11 i 12 d’agost, tot i que els Perseids (com se’ls coneix científicament) poden veure’s a partir de mitjans de juliol fins el 24 d’agost.
Cortina d'aigua. Foto: Josep Mercadé. 

Sempre se mira de coincidir amb els dies de màxima activitat, però aquest any se va haver d’avançar al dissabte 3 d’agost, ja que per aquells dies hi havia lluna plena i, aquest fet, dificulta molt la seva visió.
Se surt des de davant de l’Hostatgeria i, tot seguit, s’agafa un camí al costat del carrer Alt. L’excursió dura uns 45 minuts. El camí és abrupte i per tant s’ha de fer a peu o bé amb un vehicle tot terreny. 

En aproximar-nos a la Puntassa, vaig tenir la sorpresa de poder gaudir d’una magnífica posta de sol. Una vegada vam arribar al nostre destí, me va cridar l’atenció unes grans peces de formigó que segurament pertanyien a l’ancoratge d’una antena, tot i que l’antena està més cap al NE, a poca distància d’on ens trobàvem, al costat del cim de la Puntassa pròpiament dit.

Joan i Rita. Foto: Josep Mercadé. 
La vista des d’aquella mola (un altiplà de considerables dimensions) és tot un espectacle visual. A part d’acabar de contemplar la posta de sol, també vam poder veure una cortina de pluja que queia sobre part de la comarca del Matarranya (per la zona de Val-de-roures i Beseit principalment)
La primera població que vam poder veure des d’allà dalt va ser Mont-roig de Tastavins i després Andorra de Terol, inconfusible per l’alta xemeneia de la central tèrmica. Tal com anava caient la nit s’hi afegien més pobles, ja que poc a poc encenien els llums.   
M’han dit que s’hi poden divisar 17 pobles: des de Herveset i Hervers (de la comarca valenciana dels Ports) a la majoria dels que conformen la comarca aragonesa del Matarranya i alguns de més enllà. Tot i que si no coneixes bé el territori és impossible saber quin és quin.  
Roser. Foto: Teresa Prades. 

Abans de girar la vista cap el cel, un sopar fred a base d’un entrepà de pernil, truita de patata, olives farcides i peixets salats. I de veure: cervesa, refrescos, aigua i també una mica de calmant per amortir el fred que hi feia.
Ens vam estar allí un parell d’hores abans de tornar agafar el camí cap a Coratxà. Però van ser dues hores intenses on ens vam adonar de l'insignificants i efímers que som si ens comparem amb l’Univers que ens envolta. I això que només ne vam veure una part molt petita!
Voldria acabar fent una petició a les autoritats responsables (Ajuntament de la Pobla de Benifassà i Parc Natural de la Tinença de Benifassà) per a que arrangin el camí, però sobre tot per a que hi col·loquessin panells informatius per a indicar l’orografia i les poblacions que s’hi veuen des d’allà dalt. 

MÉS FOTOS: 

Rita mirant al Coratxà. Foto: Josep Mercadé.

Teresa. Foto: Roser Also. 
     
Iolanda, Teresa i Tere a l'hora de l'àpat. Foto: Roser Also.  


MAPES: 

La Mola de la Puntassa. 

La mola de la Puntassa (ampliació)

Des de la Puntassa (marcada en groc) se veu el Matarranya.

Encerclats: Coratxar, el cim de la Puntassa (1.345 m) i la mola de la Puntassa.


dimarts, 6 d’agost del 2019

‘AROMES’ D’ESTIU

Els tolls dels purins son ben visibles. 

Si viviu a Amposta potser aquests darrers dies heu sentit aromes d'estiu... D’estiu? No!!! De purins!!
Ma mare que està ingressada a la residència d’avis, ahir me deia:

-Hi ha una granja a prop?

No se tracta d’una granja. Si fos una granja la pudor a purins se sentiria sempre que bufés el vent en direcció a la residència. La pudor venia d’uns terrenys que hi ha a l’Oriola, a tocar de l’N-340, quan s’agafa el carril per a entrar a Amposta.
En aquesta finca altres anys s’hi ha fet melons. Aquest any sembla que no i ara prepararien la terra per a sembrar-hi alguna cosa de cara la propera collita.
No és la primera vegada que se tiren purins i si res no canvia segurament tampoc serà l’última.

Finca de l'Oriola on s'han abocat els purins. 
He estat remenant per Internet a veure si trobava normativa sobre quina ha de ser la distància mínima a un nucli de població que se poden tirar, però sembla que és el propi municipi qui regula en cada cas quina ha de ser aquesta distància. Si no és així, hi algun dels meus lectors coneix el tema, estaria agraït en que m’aportés informació sobre el particular.
Després de 4 anys de govern d’EA-ERC una cosa és evident: Entre els temes de màxim interès no se troba el de tenir Amposta neta. És evident. Per tant, suposo que tampoc els deu d’importar massa que uns pocs dies a l’any Amposta faci mala olor.

Rastre deixat per la cuba al llarg del camí. 

dilluns, 5 d’agost del 2019

POLÈMICA PER LA TRIBUTACIÓ DELS AUTÒNOMS


Comerç de Barcelona.
El sindicat corporativista GESTHA (està format exclusivament per tècnics o del grup A2 de l’Administració) acaba d’obrir la caixa dels trons. Segons ells el autònoms estarien cometent frau generalitzat i proposen la eliminació de la controvertida tributació per mòduls.
Abans que res un apunt. El sindicat GESTHA se va crear per a defensar els drets del tècnics (cos de gestió i sot-inspectors), ja que bans eren B (actualment no hi ha grup B) i pretenien que amb el pas dels anys aconseguir ser del grup A. Però com l’Administració en general és molt corporativista i l’Agència Tributaria en particular encara més, van crear el grup A2 i els van col·locar tots allí. Ja ren A! Però els inspectors passaven a ser A1 i per tant continuaven estan un esglaó per sobre dels altres.
Sabeu que vaig treballa més de 30 anys a l’Administració Tributària i, tot i que segurament no disposo ni de la informació ni capacitat dels de GESTHA, si que tinc prou coneixement de causa per a poder opinar sobre el tema.
Fa uns vaig escoltar una sentència d’aquelles que se recorden tota la vida: A Espanya qui no roba és per que no pot... No perquè no vol! Segurament és un pèl exagerada, però no s’aparta tant de la veritat.
Altres sindicats, com la UGT, fa anys que demanen a la cúpula de l’Agència Tributària que destini més mitjans a la lluita contra el frau.
Que dintre dels autònoms hi ha frau? Segur! Què aquest és generalitzat? Molt possiblement...
Però com diuen els propis autònoms els que cometen més frau fiscal són les grans empreses i les grans fortunes. I no van tant equivocats. Percentualment potser sí o potser no. Però en números absoluts, en quantitat d’euros defraudats, segurament que sí.
Els mòduls (o Estimació Objectiva per signes, índex i mòduls) se va crear, precisament, perquè amb anterioritat, una gran part dels autònoms no tributaven absolutament res. I quan faig aquesta afirmació sé el que me dic...
Di GESTHA que la majoria dels autònoms declara menys ingressos que els treballadors assalariats i que alguns dels que tenen treballadors, declaren menys que el que cobren els seus propis treballadors. També és cert que això passa.
En el segon cas, el de declarar menys ingressos que els seus propis treballadors, els delata clarament. Quan un autònom contracta treballadors és per que té més feina de la que pot fer, però també per a que els treballadors li facin guanyar més diners que els que guanyava en anterioritat. I sinó és així, per a que els contracta? Per a què tenir mals de cap?
He conegut autònoms que, sistemàticament, any rere anys, declaren pèrdues i paguen una hipoteca i tiren la casa endavant? Com s’ho fan? O bé són uns prestidigitadors extraordinaris o cometen frau. I sinó és així, perquè continuen amb el negoci? (Que no seria tal, ja que negoci vol dir aconseguir beneficis)  
L’Agència Tributària estatal ja fa molts anys que se dedica quasi que exclusivament a aconseguir diner fàcil. Ha deixat de costat la persecució del frau fiscal i se dedica a recaptar a base de sancions i petites liquidacions fàcils de cobrar, ja que sap que inspeccionar a les grans empreses, tot i que pot aconseguir suculentes liquidacions, posteriorment els recursos i altres estratagemes dels seus assessors, advocats, etc. aconsegueixen reduir considerablement la quantitat liquidada.


NOTÍCIA DEL PERIÓDICO:

https://www.elperiodico.com/es/economia/20190804/pobres-autonomos-7580754