L’Ajuntament d’Amposta ha anunciat que apujarà l’IBI un 10% i la taxa d’escombraries un 36% per a l’exercici 2024.
L’IBI es el principal impost que gestiona l’Ajuntament i, per tant una de les principals fonts d’ingressos del municipi. En canvi la taxa d’escombraries només hauria de recaptar l’import del servei. De la pujada del 36% a priori en podem extreure dues conclusions: o bé ha estat molt desfasada durant anys o bé el consorci supracomarcal que gestiona el servei de recollida d’escombraries (COPATE) ha incrementat considerablement el cost per motius que desconec.
Fa molts anys que em preocupa més la meva qualitat de vida i la de les persones que m’envolten que no les grans inversions que es puguin fer a la ciutat. Penso que la qualitat de vida està en els petits detalls que millorarien considerablement l’aspecte d’Amposta i que la convertirien en una ciutat més amable de cara la seva ciutadania però també de cara els forasters que ens visiten. Però aquestes mesures que reclamo sovint mai les he vist.
Alguns dels llocs més descuidats son els parcs i les zones arbrades i enjardinades. És evident que l’empresa encarregada de fer-ne el manteniment no compleix el contracte que va signar amb l’ajuntament o bé hi ha llocs que estan fora d’aquest contracte, la qual cosa seria del tot incomprensible.
Sovint he denunciat l’estat d’abandonament que pateix el parc municipal. A Amposta es coneix com el parc municipal el que hi ha entre Museu de les Terres de l’Ebre i l’Hospital Comarcal. És el parc més antic d’Amposta i també el més cèntric i per la seva situació molt concorregut. Per tant, com ja n’he parlat altres vegades, avui us parlaré del parc de darrere del frustrat centre comercial, al costat del cementiri.
Aquest parc ja va néixer amb mal peu. Durant els anys de l’especulació immobiliària es va projectar un gran centre comercial al voltant del supermercat Carrefour. En veure la poca rendibilitat, els locals comercials van anar tancant poc a poc i el mateix va acabar fent fet el gegant del comerç francès. Allà on s’havien de lligar els gossos amb llonganisses va acabar sent la crònica d’una mort anunciada.
Al darrere d’aquella infraestructura s’hi va projectar un gran parc, amb una font rústica on l’aigua circulava per una mena de canal al llarg d’uns 100 metres. A un costat s’hi van plantar palmeres entre les que circulava un petit passeig amb bancs i papereres. L’altre costat, el que dona al cementiri, es va reservar a zona per a passejar els gossos. Des de la seva inauguració ja han passat 12 anys i, pràcticament mai cap ajuntament ha tingut la més mínima cura d’aquest espai.
Actualment l’estat d’abandonament és alarmant. Allà on hi podria haver plantes i flors (al principi hi havia romers però els van arrancar) està ple de males herbes. Les palmeres no es poden, el passeig està ple d’excrements de gossos i davant dels bancs s’amunteguen les burilles. Per la font ja no hi baixa aigua... Algú podria pensar que és per no malbaratar-la, però aquesta situació és anterior a l’episodi d’extrema sequera que s’està vivint. Ara, dintre de la font i pels seus voltants s’hi poden veure llaunes de refrescs i botelles de begudes alcohòliques fruit de les ‘festes’ que s’hi fan.
