dilluns, 22 de gener del 2024

LA FOTO DENÚNCIA DEL DIA 22-01-2024

ATENCIÓ a la foto. Els que sou d’Amposta segur que reconeixereu el lloc. És el parc que hi ha a l’Avinguda de Josep Tarradellas a tocar de les pistes esportives. La foto està feta en un moment de màxima afluència de gent, sobre tot nenes i nens ja que feia poc que havien sortit d’escola i, per això, no he volgut fer una captura on podrien haver sortit menors. Ara fixeu-vos en la rama... És de pi. Però hi ha cap pi per la zona? No. El que hi ha son moreres i xops. Potser no s’acaba d’apreciar, però la rama està tallada, no trencada... Quina conclusió en traieu? La meva teoria és que passades les festes de Nadal i Cap d’Any, algú (molt possiblement de la zona) va decidir amagar tots els guarniments per a tornar-los a treure quan es tornin a apropar les festes, però com que l’arbre era natural i s’havia assecat, millor deixar-lo per qualsevol lloc. Una mostra més d’incivisme a la nostra ciutat.

CAPAFONS 8

PRESENTACIÓ DEL LLIBRE TRÀNSITS + POSTALS DES DE L’EIX DEL MAL

Divendres passat, a la seu provisional de la Biblioteca d’Amposta ubicada a l’Oficina de Turisme (Espai Ebre Km 0) es va presentar el llibre d’assaig ‘Trànsits + Postals des de l’eix del mal’ del cooperant i documentalista (així és com ell mateix es defineix) Sàgar Malé Verdaguer. La presentació de l’autor va anar a càrrec del periodista del Perelló Jordi Marsal. Durant l’acte hi va haver un interessant diàleg entre tots dos explicant vivències (algunes d’elles compartides) de les seves estades a països en conflicte com ara Tunísia, Palestina, l’Afganistan, etc.). Per a explicar la temàtica del llibre, res millor que reproduir l’epíleg del llibre. Diu així: Aquest llibre és un recull de cròniques de viatges exteriors (a Tunísia, a Palestina, a l’Afganistan, Al Senegal, a la República Democràtica del Congo o a Uganda) i de viatges interiors (a l’espiritualitat, la música, la infància, la mort). Els retrats dels països són una visió distorsionada des de la meva experiència de viatge. Molts viatges exteriors són, en realitat, viatges interiors, moments de trànsit i transformació. Els articles de la primera part, ‘Trànsits’ tenen com a motiu el fet transcendental en les persones o en els pobles que he conegut. En els de la segona part, ‘Postals des de l’eix del mal’, viatjo per la realitat dels tres països que més he conegut. Són articles publicats a Diagonal, el Inconformista Digital, Cap Gros, Caramella o la Directa. LA METÀFORA DEL SEMÀFOR Un dels temes dels que més es va parlar va ser de Palestina i de la massacre que està patint els seu poble a mans de l’estat d’Israel des de fa més de 3 mesos i on ja han mort més de 25.000 persones, moltes d’elles criatures. Però el racisme del poble israelita cap els palestins ha existit des de que es va crear l’estat hebreu l’any 1948 i una prova gràfica i molt explícita la tenim en un semàfor. Sí, sí, ho heu llegit bé, un semàfor que regula el trànsit en una determinada cruïlla. Per aquella cruïlla hi passen dues carreteres importants. Una d’elles és la que serveix per a entrar i sortir de la franja de Gaza. El temps que tenen per a passar els vehicles que circulen per l’altra carretera (evidentment israelians) és de 2 minuts i mig, mentre que el que regula el trànsit dels vehicles palestins és d’uns 5 o 6 segons...

LA LLUM I EL COLOR DE LA NOSTRA TERRA 658