Després que Maria Perolada Martín ‘descobrís’ Maria Cinta Rodríguez Tomàs i ens expliqués el seu periple que la va portar des de la Galera, el seu poble natal, primer a França i més tard fins als camps de concentració nazis de Ravensbrück i Neuengamme al llibre ‘Cinteta Rodríguez Tomàs, una ebrenca heroica’, res em feia pensar que només al cap d’unes poques setmanes de la seva publicació ens arribés a casa un altre llibre que parlava, en aquest cas, d’unes xiquetes ampostines.
Quan el passat dilluns 13 de maig la cartera va trucar el timbre de casa i va dir que portava un paquet, tant la meva dona com jo ens vam quedar una mica sorpresos. Jo no n’esperava cap i ella tot i que tenia una comanda feta, aquell mateix dia li havien confirmat que el paquet estava en camí, però de cap de les maneres l’esperava per aquell mateix dia. Efectivament, quan la cartera li va lliurar a la meva dona el paquet va veure de seguida que no era el que ella esperava.
La destinatària era ella i el remitent mon cosí Gérard Martí que viu al departament francès de l’Aude, a la regió de Llenguadoc-Rosselló, molt prop de Carcassona. De tant en tant mon cosí m’envia coses i en veure que la meva dona es disposava a obrir-lo em va sobtar. Per una vegada anava dirigit a ella.
Dintre del paquet anava un altre paquet, ja que tal com a ell li va arribar, el va embolcallar un altre cop i el va remetre. Després d’obrir la segona coberta la sorpresa va ser majúscula en veure que es tractava d’una novel·la en francès i a la portada s’hi veia el dibuix d’una xiqueta amb trenes i per sobre de la seva espatlla esquerra la inconfusible silueta del pont penjant d’Amposta, mentre que a la contraportada s’hi veia el barri de la Vila i l’Ebre.
La novel·la està escrita per Isabelle Wlodarczyk i porta per títol ‘Les Jours de la poudre jaune’, es a dir, Els dies de la pols groga. Està editat per Babouche à oreille i es pot comprar per Internet a qualsevol portal especialitzat. No sembla que estigui traduït ni al català ni al castellà. Està adreçada al públic juvenil (+12) i basada en la infantesa de tres germans, Paquita, Manolita i Alexandrina Marco Lor que com tantes altres xiquetes i xiquets de la seva generació van haver de deixar casa seva fugin de la guerra Civil Espanyola cap a l’exili francès.
Us deixo amb la sinopsis que he trobat per Internet.
El camió accelera. Conduïm, ràpid, ràpid, ràpid. Sempre més ràpid.
Les meves idees són confuses. Intento aferrar-me a les imatges del passat. Es desplacen pel meu cap: una minúscula nina de drap darrere de la qual la Manolita intenta amagar-se del tot. Els ulls de color estiuenc del meu pare, encesos de revolta. Les perles del rosari de la meva mare al voltant d'un fil a punt de trencar-se. Crido, però ningú no m'escolta. Una marea humana va escombrar la ciutat. La gent corre en totes direccions, les sirenes criden a les nostres orelles. El cel i la terra estan en flames. Trona trets frenètics.
A pocs carrers de l'església, veig el gran cavall dels meus pares. Per un moment, crec que estic somiant. Em frego els ulls, una vegada i una altra, i no m'equivoco. Són ells. El pare, la mare, la Manolita, l'Alexandrina, els meus avis, el meu oncle i la meva tieta. Es van aturar al voral de la carretera. Crido els seus noms:
"Mama! Papa! Soc jo, Paquita! Soc aquí! No te'n vagis sense mi!
En plena guerra civil, la jove Paquita i la resta de la seva família van haver de fugir d'Espanya. Comença així un llarg viatge cap al desconegut.
