L’actual situació econòmica fa que tant l’administració com empreses del sector privat s’aprofitin de la nova normativa (aprovada i desenvolupada o no) i retallin a tort i dret salaris i drets. Seré molt més gràfic posant-vos dos exemples que m’han explicat darrerament.
El protagonista del primer cas és l’Ajuntament d’Amposta. Pel que sembla, els treballadors, entren a treballar ½ abans en compliment de la nova normativa que diu que els treballadors públics han de fer 37,5 hores a la setmana. No sé si “l’obligat” compliment de la mesura és igual per a tot o no, però coneixent com conec l’administració pública molt em temo que sempre hi haurà qui tindrà privilegis. Sembla ser que, al menys un, d’aquells que cada any cobren una bona productivitat a final d’any i que l’equip de govern municipal no els hi vol treure, arriba tots els dies tard.
La plantilla de l’Ajuntament d’Amposta és molt diversa. Va des de la policia municipal, passant pels tècnics i administratius, fins al personal de la brigada. Molts d’aquest, per més que els facin treballar ½ hora més diària, no produiran més. Sobre tot aquelles i aquells que treballin a les oficines municipals atenen, majoritàriament, el públic i les peticions (permisos, sol·licituds, queixes, etc.) dels ciutadans. L’administració pública no és una fàbrica on més temps treballat significa més producció. Fins i tot a les fàbriques, incrementar la producció no va sempre lligat a augmentar vendes.
El segon cas és encara més inversemblant. Aquí permeteu-me que no doni el nom de l’empresa (privada) que s’està aprofitant de la conjuntura. Només us diré que està ubicada al Baix Ebre. Resulta que els empresaris van decidir abaixar el sou dels treballadors en un 10 % ja fa unes setmanes. Una mesura així és totalment arbitrària i il·legal. I si algú encara té dubtes de que sigui així, només cal anunciar-los que l’empresari va advertir als treballadors que “no ho expliquessin”. Queda clar que si l’empresa no vol que els treballadors ho vagin divulgant, és que saben que no ho estan fent bé. Per això deveu d’entendre que també calli el nom. Potser un dia ho diré. Aquests dos exemples em reafirmen en la meva postura que tant les administracions com l’empresa privada aprofitarà amb consentiment dels governants (els d’aquí, els d’Europa i els de “més enllà”) i de tots els organismes que “manen” sobre la crisi (OCDE, Banc Mundial, Fondo Monetari Internacional, Banc Central Europeu, Reserva Federal Americana, agències de qualificació, etc.) per a retallar no només sous, sinó tota mena de drets socials que els treballadors i treballadores han anat aconseguit al llarg de quasi 150 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada