DE LES TERRES DE L’EBRE AL MÓN

El president de Portugal aconsella a la generació de gent jove millor preparada de la historia a que busquin feina a d’altres països.
De moment cap autoritat d’aquí ho ha dit públicament, però són molts els joves de les Terres de l’Ebre i d’arreu de Catalunya i Espanya que també es plantegen emigrar. De fet alguns ja fa anys que ho han fet. La demanda de metges i infermeres/infermers per alguns estats membres de la UE, ha estat una constant en els darrers anys; per això, aquí, per a suplir la mancança d’aquests professionals, s’ha de recórrer a sol•licitar-los a països hispanoamericans, com per exemple Cuba.
Tradicionalment molts joves de les Terres de l’Ebre, després de finalitzar els seus estudis a les universitats de Barcelona, han tingut que buscar feina lluny de casa. Molts s’han quedat a la capital catalana i les seves rodalies on, tradicionalment, sempre hi ha hagut una demanda de llocs de treball qualificats. Sempre s’ha dit que els millors ebrencs, els més preparats, s’acaben quedant a Barcelona i només retornen al territori a visitar les seves famílies i en períodes de vacances.
No sé si en va ser-ne el pioner, però el doctor Ramon Cugat, el prestigiós cirurgià que ha operat a nombrosos jugadors del Barça i d’altres equips, va néixer a l’Aldea. Tothom el reconeix com una eminència mundial dintre de la seva especialitat.
Germà Bel, de les Cases d’Alcanar, és doctor en economia i màster per la prestigiosa universitat americana de Chicago. Catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat de Barcelona, va ser assessor de diversos ministres en la època de Felipe González. Autor de diversos llibres i centenars d’articles i treballs, és un consumat especialista en temes de transport. En el seu darrer llibre “Espanya capital París”, critica obertament les polítiques dels diferents governs de l’estat espanyol en matèria de transports, sobre tot pel que respecta al traçat de l’AVE (alta velocitat) i aeroports (com els de Castelló o Lleida)  
Molt menys conegut (jo diria que només ho és dintre del seu àmbit familiar i d’amistats), Emilio Brau, fill de Santa Bàrbara (té família a Vinaròs), ocupa un càrrec directiu a una multinacional alemanya del sector químic, concretament de l’Henkel. Enginyer químic superior per l’Institut Químic de Sarrià (va acabar la carrera amb matrícula d’honor) és el cap de producció de la companyia per a tots els països del Sud d’Europa.
Però de tots els ebrencs que han triomfat lluny de casa, des d’aquí, m’agradaria tenir un record molt especial per a Fermín Cid, un galerenc que va morir prematurament i que als anys 60 ocupava el lloc de director per a Catalunya de l’empresa Entrecanales y Tábora, SA, una de les constructores més importants del país en la seva àpoca y que després de diverses fusions, actualment és diu Acciona (us sona?) Sempre he dit que va ser el primer “yuppie” de la història, ja que als 30 anys ja ocupava el càrrec. Va estudiar peritatge mercantil a l’acadèmia Cots de Tortosa amb D. Ramon Cinca Piqué fins que aquest, segons em va explicar el seu pare, li va dir que “ja li havia ensenyat tot el que sabia i no li podia ensenyar res més”, llavors va anar a Barcelona a completar els seus estudis.   
Ells van obrir el camí, igual que molts d’altres menys coneguts però que també ocupen llocs de responsabilitat. Però a partir d’ara, sobre tot amb la reducció de diners que es dedica a la investigació, els nostres fills hauran de marxar molt més enllà i potser allí es faran en un nom i donaran prestigi al nostre territori.