Ja fa dies que ho vaig dient. L’actual situació econòmica és aprofitada per les administracions, però també per les empreses per a retallar sous, però sobre tot drets que els treballadors i treballadores han hagut d’aconseguir a base de molta lluita i que s’ha trigat moltíssim per aconseguir-los.
Ara en pocs anys ens els “poliran” quasi tots. Després, quan la crisi ja hagi passat (segur que un dia ens diran que l’economia ja comença a anar bé), veurem quantes dècades (pe no parlar de segles) es trigarà en tornar a la situació que hi havia només fa uns pocs anys.
Aquestes retallades de drets laborals el diari Público les enumerava i les explicava el passat diumenge:
1.- Acomiadament amb causa.
2.- Conveni col·lectiu.
3.- Tutela judicial.
4.- No discriminació.
5.- Indemnització.
6.- Salaria pactat.
7.- Llibertat sindical.
8.- Prestació.
A totes aquestes retallades sé li haurien de sumar d’altres, així com alguns drets civils o, en algun cas, si no s’acaben suprimint, si, al menys, reduint-los dràsticament.
Parlo per exemple dels dies que tenen els funcionaris de lliure disposició, els quals, ho torno a recordar, van ser fruit de una negociació amb l’administració com a compensació de la pèrdua de poder adquisitiu i perquè, en aquell moment, l’Estat no podia pagar les exigències dels col·lectius dels seus treballadors. També es retallaran permisos com els de paternitat. La sanitat, abans universal, de fet ha deixat de ser-ho i ara, els que no cotitzen, cal que demostrin que no tenen ingressos.
Tenim per davant uns anys molt difícils i el trist de tot plegat és que no sé sap quan s’acabarà i com s’acabarà.
L’exemple de Grècia pot continuar a d’altres països.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada