La premsa de la caverna mediàtica i els propis responsables de la policia a València, acusen els socialistes d’estar al darrere de les manifestacions en contra de les retallades en ensenyament que s’estan portant a terme per molt que des de la Cheneralitat Valenciana ho vulguin negar, tal i com ho va fer anit la Consellera al programa de la Sexta.
Sempre que hi ha manifestacions i d’altres disturbis, el més fàcil és culpar a l’esquerra d’estar-ne al darrere i, com que el partit socialista és majoritari i ara per ara l’única alternativa de govern, se’l intenta desprestigiar i, si cal, fins i tot criminalitzar. El que calgui...
No és nou. Recordo que en plena lluita contra el transvasament de l’Ebre, el govern de CiU també acusava el PSC d’estar-ne al darrere. “L’acusació” va fer que la periodista Sílvia Berbís s’interessés pel tema i recavés l’opinió d’alguns destacats “activistes hídrics”, entre ells jo mateix. Em va entrevistar (de fet va ser més una conversa informal que una entrevista) a un restaurant de la plaça d’Alfonso XII de Tortosa, davant de l’antiga seu del setmanari l’Ebre mentre ens preníem un cafè. Aquella mateixa tarda ens van fer acudir a un conegut hotel de Tortosa on un fotògraf del Periódico ens faria una foto per a il·lustrar el reportatge que el dia següent publicaria el rotatiu. Finalment, l’endemà, i com passa quasi sempre, les expectatives creades, es va difuminar molt. En mitja pàgina del diari, sortia un resum “molt resumit” i la foto era d’un grup de gent que, a la llera de l’Ebre, aguantaven unes cartolines roges on es podia llegir aquest curt missatge: “No PHN”.
En aquell temps jo portava diversos anys allunyat el PSC. Com l’altre dia recordava el meu bon amic Paco Itarte al Facebook, me’n vaig sortir quan Jorge Verstrynge va formalitzar-ne l’entrada. Com passa quasi sempre, va ser “la gota que va fer vesar el got” dels despropòsits que anaven acumulant els diferents governs de Felipe González.
De fet vaig arribar al moviment ecologista i antitransvasament de la ma d’un vell comunista, proper, per aquelles dates a Iniciativa per Catalunya quan començaven a ser “Verds”. Les dues primeres accions a les que vaig assistir van ser una protesta contra un vessament de purins prop de la torre de la Carroba i una altra a la planta de tractament d’aigües de l’Ampolla. Tot molt anterior a l’any 2000 quan van començar les primeres manifestacions en contra de l’amenaça del PHN d’Aznar, Matas i companyia.
Per tant, de la meva experiència personal, trec la conclusió que encara que els socialistes puguin recolzar les manifestacions, els moviments ciutadans són molt més complexos i naixen de forma més esporàdica, sense premeditació. Ara bé, una vegada iniciat, es normal que els socialistes en vulguin treure certa rendibilitat i més si es va en contra del màxim rival polític com és el PP a Espanya i CiU a Catalunya. Però els socialistes no som “tan bons” com per a tenir tan de poder de convocatòria i aglutinar tanta diversitat de pensament.
Estem acostumats que cada partit utilitzi les seves pròpies tàctiques per aconseguir la màxima rendibilitat electoral. Sovint, des de l’Ajuntament d’Amposta s’ha acusat el PSC local d’estar al darrere de les filtracions dels afers que han afectat l’equip de govern. Lluïsa Lizárraga deia no entendre com tenint tant de poder de “seducció” a l’hora d’aconseguir fer circular aquest tipus d’informació, no la teníem quan se’ns havia de votar. Certament és difícil d’explicar.
Una altra estratègia de la dreta és “intentar criminalitzar” qualsevol moviment i qualificar-lo de “radical”. A València ho estan fent i amb la PDE ho van intentar però no ho van aconseguir.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada