Després d’arribar al govern de l’estat, el PP ha trigat poc per a recuperar els transvasaments. De la ma de l’Árias Cañete (els de les passejades militars i els ous –us en recordeu?-) volen rescatar el transvasaments de l’Ebre i del Tajo per a fer un nou PHN. A sobre, amenacen a les CC.AA. que s’hi oposin (com per exemple l’Aragó amb el conegut “Pacto delAgua”) o Catalunya (ara que sembla que CiU també s’hi oposarà) en no finançar inversions hídriques als seus territoris.
Mentre CiU, per la seva banda, vol apaivagar la suposada escassetat d’aigua de Catalunya amb un transvasament del Roina, un riu francès que porta molt més cabal que l’Ebre però que està a uns 400 quilòmetres de Barcelona, la qual cosa suposa una enorme inversió en infraestructures.
Quan els dirigents de CiU han anat a França a preguntar per la possibilitat de transvasar l’aigua, els francesos s’hi han mostrat receptius. La “pela és la pela” o el “franc és el franc” o “l’euro és l’euro”, tan s’hi val. Davant de les perspectives de negoci, sempre es troba qui està disposat a fer-ne. Això és igual que les comunitats de regants de l’Ebre que mai han arronsat el morro quan han escoltat els cants de sirena que representen els grans beneficis que es poden obtenir per la venda de l’aigua del riu.
Ahir mateix informava el Triangle que els membres de la fundació Catalunya Oberta fundada per Lluís Prenafeta i propera a Convergència Democràtica de Catalunya, estan molt contents amb la idea de que es pugui transvasar a Catalunya les aigües del riu francès.
Com bons botiguers (cada cop més empresaris de qualsevol sector on hi pugui haver negoci) el càrrecs de CDC deuen de veure assegurat el seu futur amb els contractes milionaris que obtindrien de la Generalitat de Catalunya (governada per ells mateixos) per a construir l’enorme infraestructura que suposaria l’aqüeducte transpirinenc.
Els partits de la dreta espanyola i catalana són transvasistes, imagino, que més per acontentar el seus que per una altra cosa. Els uns es veuran afavorits amb els contractes d’obres i els altres amb l’aigua com a “manà” que els permetrà reconvertir els actuals paisatges amb enormes camps de regadiu intensiu i, a poc que tornin a arribar els “bons temps”, amb camps de golfs i macrourbanitzacions. Tornarà l’especulació i el diner fàcil. Aquell que és quasi tan fàcil aconseguir-lo com transvasar-lo a paradisos fiscals i allunyar-lo del fisc d’aquí.
Quina colla de “pájaros”!!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada