EL CONGRÉS DEL PSOE: MOLTES INCÒGNITES PER A RESOLDRE

Una vegada clausurat el congrés federal del PSOE amb l’elecció com a secretari general d’Alfredo Pérez Rubalcaba i el nomenament d’una nova executiva de la que destaca Elena Valenciano com a vicesecretaria federal i Oscar López com a secretari d’organització, el que cal és fer pinya i mirar de tancar totes les fissures que s’hagin pogut produir abans i durant el congrés.
Dit això, el cert és que hi ha massa incògnites per a resoldre i el temps juga en contra dels socialistes espanyols. Abans d’enumerar-les vull citar la frase que ha dit aquest matí (dilluns 6 de febrer)Carles Francino al programa “Hoy por hoy” de la Cadena SER sobre el congrés del PSOE: “Projecte de llarga durada o solució d’emergència?” Certament és un bon punt de partida...  
Rubalcaba no és un jovenet. La seva llarga i dilatada trajectòria política ja revela que ha hagut de lluitar en molts de fronts i no sempre ha sortit guanyador. Com a ministre i portaveu parlamentari se’n va sortir força bé, però com a candidat a la presidència del govern, no es pot dir el mateix.
Segurament Rubalcaba va pagar el desgast que va patir el govern de Rodríguez Zapatero, del que va formar part fins pràcticament el final quan va haver de dimitir per a presentar-se a les eleccions. I d’aquí surt la primera interrogant.
Un candidat que ha patit una derrota tan severa com Rubalcaba, s’hauria de tornar a presentar? Personalment penso que no. De fet sóc de l’opinió que ja no ho hauria hagut de ser les passades eleccions.

Per tant, qui hauria de ser el candidat que amb tota seguretat s’haurà d’enfrontar a Rajoy les properes generals? La Carme Chacón, per a mi està descartada. Si l’aparell del partit hagués volgut que fos ella, no s’hauria fet campanya en contra de la seva persona. I encara una cosa més, Rubalcaba l’hauria incorporat a la seva executiva i, a sobre, en un lloc de responsabilitat. Per tant, tots els indicadors van en contra del seu futur. Tampoc a Catalunya sembla que hi tingui “encaix”.

Acabarà havent-hi una bicefàlia (secretari general i candidat/a)? Només el temps ho dirà. Em principi sembla que no, però segons vagin les coses, possiblement s’haurà de fer un congrés extraordinari per a buscar un candidat “solvent” per a ser-ne en un futur proper el nou secretari general.  
Podria ser Elena Valenciano aquesta “futurible”? També caldrà veure-ho. Opino que ara per ara no té el bagatge polític necessari ni el carisma per a ser-ho. Però ja sé sap, si aconsegueix el suport dels “barons” tot és possible.  
Ha estat el de Sevilla un congrés “renovador”? Evidentment no. Una altra cosa serà veure el rumb que prendrà la nova executiva. Però davant la derrota del 20-N hauria calgut fer una aposta clara per la renovació, tant de persones com d’idees i res indica que hagi estat així.
Cóm queda el PSC? Amb una paraula: “descol·locat”. No ha perdut la representació dintre de l’executiva del PSOE, però sí pes polític. Dues vocalies no representen pràcticament res, ja que no són responsables de cap àrea determinada i seran simples comparses subjectes a les ordres de la majoria dels membres.
Empitjoraran a partir d’ara les relacions amb el PSC? Segurament. Des de Catalunya tenim la sensació que hi hagut una campanya en contra de la candidata Chacón, simplement per “ser catalana i pertànyer al PSC”. De fet alguns barons territorials ja van qüestionar aquesta condició.
I per acabar. S’ha tancat el congrés en fals? Per a mi sí. Rubalcaba va perdre l’oportunitat de cohesionar el partit integrant totes les corrents dintre de la directiva i, també, queden massa temes per resoldre. S’haurà de treballar molt per a tancar els fissures de les que parlava al començament, ja que una cosa és la voluntat i una altra ben diferent que això acabi sent possible.