LA VIA AUGUSTA (de l’Ebre al Sénia)

Després de salvar el darrer gran obstacle, que significava creuar l’Ebre per un pont de barques, prop de Dertusa (l’actual Tortosa) l’antiga Via Augusta romana continuava irremediablement cap al Sud.

Actualment, les poques restes, s’han d’anar a buscar prop de Vinallop, una pedania de Tortosa situada a uns 7 Km d’aquesta població. Una vegada allí s’ha d’agafar un camí enquitranat que passa per  baix de la torre de la Vilanova. A uns dos quilòmetres, en arribar a un revolt a l’esquerra, al costat del camí, a la dreta, s’hi poden veure les roderes que el carros deixaven de passar-hi una vegada i una altra. Entre les dues marques, una distància que oscil·la entre 1,15 i 1,20 metres, aproximadament com la dels carros més recents.

Per aquest lloc, l’última funció de la Via Augusta va ser la d’un lligallo per on passaven els ramats. En arribar al barranc Fondo, es perd el rastre. 

Per tant, caldrà retornar al camí enquitranat i seguir cap al Sud. Uns quilòmetres més enllà, a la dreta i al costat d’uns xiprers, una gran pedra cilíndrica usada per a  subjectar la porta d’una finca rústica: és un mil·liari. A la part superior s’hi pot veure una escletxa on, durant la cristianització hi devien d’haver col·locat una creu.

Els mil·liaris tenien la funció d’indicar la distància recorreguda, com els antics pilars quilomètrics i n’hi havia de diverses mides segons la seva importància. Es col·locaven cada mil passos dobles, es a dir, una milla romana.   

Només creuar el barranc de Lledó i entrar al terme de Santa Bàrbara, a l’esquerra hi ha un panell informatiu realitzat pel Museu del Montsià (des de finals de l’any passat  Museu de les Terres de l’Ebre) amb informació sobre la Via Augusta i dels pobles per on passa. Finalment s’arriba a la Galera.

Des de l’atalaia que suposa el terrat de la torre església (en galerenc “la Torra”) es pot contemplar la immensitat del Pla de la Galera ple d’oliveres, ametllers, tarongers i granges. En un dia clar sembla que es pot veure fins Peníscola i la Penyagolosa, una de les muntanyes més altes de la província de Castelló. També es té una visió diferent del pont que creua el barranc, evidentment d’origen romà. 

A l’altre costat del barranc, on comença “la Raval”, hi ha unes escales per accedir a la part inferior del pont. Des d’allí es pot contempla perfectament els carreus originals del pot i l’ampliació que s’hi va fer en posterioritat per eixamplar-lo. A la part superior de l’ull no hi ha pedres, sinó formigó armat fruit de la reconstrucció que es va fer després que quedés destruït durant la guerra Civil. A la Galera sempre s’ha conegut el traçar de la Via Augusta com el “camí de Tortosa”, el que va cap al Nord i el “camí de Traiguera” el que va en direcció Sud.

Sortint de la Galera, la Via Augusta continuava pel que avui és la carretera de la Miliana, la que porta fins les oliveres mil·lenàries de la partida de l’Arion i a uns 8 quilòmetres podem optar per seguir un camí enquitranat que hi ha cap a la dreta i que porta fins el bari de Sant Joan del Pas o seguir recte per un estret camí enmig de dos marges de pedra i no exempt de dificultats. En aquest segon cas, arribarem al barri dels Rajolars, tots dos pertanyents a Ulldecona i separats per molt poca distància. Si em optat per aquesta segona opció, haurem passat per un tram secundari de la Via Augusta que portava directament a Amposta. Només creuar la carretera d’Ulldecona a la Sénia, ens trobarem am el riu Sénia i, a la dreta, hi veurem un altre panell informatiu similar al que ja ens havíem trobat al costat del barranc de Lledó. Al creuar el riu, ja a la província de Castelló, encara trobem un altre cartell indicatiu de la via romana però amb una errada monumental: Sant Joan del Pas (Castelló) 

La següent etapa era Traiguera, després de creuar el riu Sevol.