Precisament, tres dies abans del 31è aniversari del 23-F, quan el general Milans del Bosch va treure els tancs pels carrers de València, uns fets, també greus, van passar a la ciutatde València.
No va ser un general, però si una delegada del govern, va manar a les “tropes”, en aquest cas els agents de la Policia Nacional a dissoldre una manifestació pacífica d’estudiants, alguns dels quals menors d’edat.
Alguns partits de l’esquerra valenciana com Esquerra Unida del País Valencià (EUPV) i Compromís ja han exigit la dimissió de la delegada del govern a la comunitat Paula Sánchez de León, mentre que els socialistes, per la seva part, han demanat la compareixença al Congrés dels Diputats del Ministre de l’Interior Jorge Fernández Díaz.
Ara bé, el despropòsit més gran el va dir el cap a València de la Policia Nacional quan va parlar “d’enemic” al referir-se als joves estudiants. Els estudiants poden ser “ciutadans”, “poble”, “manifestants”, etc. Però en cap cas “enemics” i, a sobre, quan la manifestació transcorria de forma pacífica.És que al fondo, fins i tot els més durs, són com a nens i els que realment els hi agrada és jugar a guerra per a poder contar després les batalletes als seus nets...
No vull ni arribar a pensar ni per un moment que s’ha actuat així perquè amb un govern conservador, es troben més còmodes i saben que els defensaran fins on faci falta. Seria del tot lamentable i vergonyós i una provocació a la ciutadania, ja que quan passen coses con les d’ahir a València, es pot acabar desencadenant en una espiral de violència entre els uns (la policia) i els altres (els manifestants) de conseqüències difícils de preveure i d’aturar.
Per això, el Ministre de l’Interior hauria d’haver cessat de forma fulminant a la seva delegada del govern al País Valencià, sense esperar la dimissió d’aquesta, així com també del comandament de la Policia nacional. I si no ho fa és ell qui hauria de presentar la seva dimissió de forma irrevocable. És així de dur, però no menys dures van ser les agressions d’ahir de la policia als estudiants.
Per acabar l’escrit voldria referir-me a Milans del Bosc, però no al general colpista, sinó al seu avi de mateix cognom. Abans del 23-F, a Roquetes hi havia un carrer que portava el nom de Francesc Milans del Bosch. La pressió ciutadana d’uns quants ignorants van portar a l’ajuntament a rebatejar el nom del carrer. Milans del Bosch iaio va ser un heroi català de la Guerra del Francès i un personatge molt digne per a que molts carrers i places de Catalunya poguessin portar el seu nom amb orgull.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada