La dreta espanyola ha perdut la confiança amb Mariano Rajoy. Rajoy està sol, al menys més sol que mai. Com sol dir l’amic Enric Insa, qui realment mana dintre del PP és la FAES i al cap d’aquesta fundació està el funest José María Aznar. Aznar va posar a Rajoy allà on és i Aznar el traurà quan cregui que ja no serveix. Llavors Mariano serà com un drap brut que s’acaba tirant a les escombraries.
La majoria de mitjans de comunicació propers al PP es mostren obertament a favor d’un canvi de lideratge. El Mundo del PJ Ramírez ja fa temps que ha va dient. La ruptura d’aquest mitjà amb l’actual president ja es remunta a mesos enrere.
I ja no parléssim del grup Intereconomia (televisió, diari la Gaceta) que des de fa temps voldrien veure a Rajoy allunyat del govern.
Els motius són diversos (al menys 2) Principalment el desgast que ve patint el govern pràcticament des de que va prendre possessió i la política antiterrorista.
A ningú sé li escapa que fins ara el govern de Rajoy ha fet tot allò que va criticar quan era a l’oposició i que va dir que, en cas de governar, no farien. L’altre dia, en un acte de sinceritat (?) Rajoy va dir que ell no voldria fer el que està fent, però el condiciona la situació del país. Personalment aquestes declaracions no em satisfan gens ni mica, ja que Rajoy i els seus sabien perfectament quina era la situació.
Zapatero va apujar l’IVA, va retallar
els sou als funcionaris i va prendre les primeres mesures anticrisi. No
és que el justifiqui (ni molt menys!), però si ho dic és perquè si el govern
anterior va fer el que va fer i va avançar les eleccions per a que el govern
que sortís de les mateixes pogués elaborar els pressupostos de 2012 a la
seva mida, que no em digui ara Rajoy que no sabia en quina situació es
trobaria Espanya!
L’enrenou sobre el terrorisme ve donat,
sobre tot, per part de l’ala més dretana del partit (si no és extrema
dreta, poc se’n falta) La tensió acumulada va sobreeixir quan va sortir
a la llum el cas de Uribetxebarria Bolinaga, el pres d’ETA malalt de càncer.
Amb l’exministre de l’Interior en temps d’Aznar Jaime Mayor Oreja al capdavant, acompanyat de personatges com Alejo Vidal-Quadras o la lideresa Esperanza Aguirre, s’oposen enèrgicament al Ministre de l’Interior Jorge Fernández-Diaz i ara, a sobre, comptem amb la col·laboració inestimable del Ministre de Justícia Alberto Ruiz-Gallardón.
Imagineu-vos la situació: Si el govern ja està afeblit i alguns dels seus membres estan enfrontats, el resultat és un govern que no té capacitat per a governar. Si Rajoy estigués fort, que sàpigues que compta amb el suport del partit, donaria un cop de puny sobre la taula i destituiria a aquells ministres díscols. Però en l’actual situació no pot fer-ho.
Mentre, la guerra interna entre els diferents pesos pesants, ja ha començat. Segon opinen alguns experts en política nacional, hi ha gent dintre del PP que pensen que a Rajoy li queden dues afaitades i que, en veure que els socialistes no remunten, es veuen capacitats d’encapçalar un nou projecte pepero.
Des del meu punt de vista seria més del mateix o potser pitjor encara.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada