11-09-2012. LA CRÒNICA D’UN DIA ÚNIC. (La prèvia a la gran manifestació)

Finalment varem decidir marxar en tren cap a Barcelona. A les 9:30 sortíem de l’Aldea i a les 12:00, aproximadament arribaven a l’estació de França de Barcelona. Només sortir al carrer ja es podia veure el primer element de la manifestació de la tarda: l’escenari d’on es llegiria el manifest i es farien les intervencions corresponents, així com les pantalles per on es podrien veure les imatges en directe o les intervencions enregistrades prèviament.
Com sabeu, des de l’estació de França al parc de la Ciutadella només hi ha un pas. Volíem visitar la seu del Parlament de Catalunya aprofitant la jornada de portes obertes que s’hi feia. Ens varem col·locar darrere d’una cua d’uns 100 metres aproximadament on hi feia un sol de justícia.
Abans d’entrar, un retrobament emotiu amb l’amic Àngel Magarzo, sergent en cap del destacament dels Mossos d’Esquadra destinats a la seguretat del Parlament.
La visita al Parlament va ser tota una experiència per a la meva dona, no tan per a mi que ja l’havia visitat en un parell d’ocasions anteriors. Al sortir ens acomiadarem de l’Àngel després de fer-nos una foto junts i ens varem dirigir cap a l’Arc del Triomf on sabíem que s’hi feia “algun tipus d’acte”. Al passar pel costat del llac de la Ciutadella, uns operaris estaven desmuntant les instal·lacions provisionals que només uns moments abans havien servit per a fer l’acte més institucional de la diada. Al templet del costat encara s’ho podien veure periodistes acabant el seu treball.
En arribar al passeig de Lluís Companys, on està l’Arc del Triomf ens varem trobar amb una gran festa on ÒmniumCultural tenia un protagonisme determinant. En una gran carpa hi havia música en directe, mentre que pels laterals de l’avinguda estava ple de paradetes de diferents partits i casals independentistes, grups editorials i entitats diverses com per exemple el club de rugby USAP de Perpinyà. En arribar a l’estan de la revista Sàpines varem poder saludar al periodista de Paüls Oriol Gracià. També veiérem dos miquelets amb vistosos i calorosos vestits. D’allí a dinar a un petit restaurant del carrer Roger e Llúria.
En acabar de dinar, al passar pel passeig de Sant Joan, ens trobarem amb l’arribada dels autocars procedents de les comarques Gironines. Van ser les primeres imatges de la manifestació pròpiament dita. Davant la pregunta de la meva dona de cóm trobaríem la capçalera de la manifestació, la meva resposta va ser senzilla: Només cal seguir a la gent amb les estelades; ells ens hi portaran.
Finalment varem poder arribar a la cruïlla del passeig de Gràcia amb la Gran Via, el lloc des d’on havia de sortir la manifestació amb el lema Catalunya nou estat d’Europa, però no la varem arribar a veure. Si una on s’hi podia llegir: Freedom for Catalonia.

En aquell lloc la gent s’hi amuntegava i era molt difícil caminar. Una càmera giratòria anava passant per sobre dels caps dels manifestants mentre aquests cridaven. Com que encara faltava una bona estona per a començar, varem optar per allunyar-nos una mica del lloc buscant una mica d’espai, però també d’ombra i ens situàrem al mateix començament del Passeig de Gràcia, a tocar de la plaça de Catalunya, quasi al davant del Corte Inglés.