¿Què serà que tots els dirigents internacionals que tenen algun tipus de responsabilitat en temes econòmics quan fan declaracions tot queda en paraules? I els fets? Per a què serveixen la presidenta del FMI, el president del BCE, etc. si a l’hora de la veritat no saben aplicar mesures efectives per a resoldre la crisi?
Evidentment tampoc els líders polítics (que se suposen assessorats per experts) tenen la destresa de trobar les solucions més adequades?
No recordo exactament qui ho va dir (crec que la presidenta del FMI Christine Lagarde) que Europa hauria de resoldre els seus problemes (sabre tot el de la moneda única) abans de 3 mesos, sinó seria el final de la Unió Europea.
Sinó han passat els 3 mesos estan a punt de fer-ho. Algú sé n’ha adonat que s’hagi pres alguna mesura en aquest sentit? Jo no.
És totalment il·lògic que passi i passi
el temps i l’única cosa que fan és retallar i retallar encara més per
a contindré el dèficit públic a costa de les classes mitjanes, mentre s’injecta
a la banca tots els diners que els hi facin falta per a que pugui sobreviure
i mirar de recuperar-se, perquè una altra cosa, com per exemple reactivar
l’economia, no fan.
En dóna la sensació que anem directes
cap al fons del pou (digueu-me pessimista si voleu), però en arribar allí
poden passar dues coses: si hi ha aigua, ens podem acabar ofegant i sinó
la hi ha, si el pou està sec, ens estimbarem irremediablement. Quin final
prefereixes?
Quan passarem de les paraules als fet?
Quan veurem els brots verds als que es referia Zapatero, però que
només estaven a la seva imaginació?
Realment algú veu la llum al costat del túnel? Si tu la veus, aparta't, que és el tren que ve i té s'emportarà pel davant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada