CONTRACTE VERBAL

A final de mes em caduca el contracte amb l’actual subministradora de telefonia (tant fixa com mòbil) Com que no estem gens contents pel tracte rebut, hem decidit canviar.
Abans de fer-ho som conscients de que canviarem un puta per un lladre (tal i com diu l’argot popular) Però el que no podíem arribar a pensar és que, abans de signar cap tipus de contracte, ja començaria el nostre particular calvari.
Sabeu, per a que vosaltres també us passa, que normalment reps trucades de diverses companyies amb el propòsit de que et canviïs. Finalment, i com es va apropant el venciment de l’actual contracte amb Vodafone, decidirem escoltar l’oferta de Jazztel.

Primer ens va costar que entenguessin que a casa hi havia dos mòbils i una línia fixa que, evidentment incloïa l’ADSL i volíem que se’ns fes una oferta per tot el conjunt. Quan finalment va parèixer que ho van entendre, va arribar el principal escull per a descartar finalment la companyia.

Vull remarcar que relatant-vos aquests fets he estat molt curt, perquè varem rebre trucades del 34983443307 diversos dies i a qualsevol hora, inclosos dissabtes i a partir de les 9 de la nit.
I per què finalment descartarem la companyia? Perquè volien que els hi donéssim un número de targeta de crèdit per a cobrar-nos 60 euros que, segons ells, era el cost de fer la portabilitat de l’altra companyia. Es varem negar rotundament  facilitar-los cap número de targeta i no perquè tinguéssim sospites de que en volien ensarronar i no eren els que deien ser, sinó perquè, fins i tot donar-los 60 euros sense rebre res a canvi, no ens semblava ni normal ni ètic per part de la companyia.
La meva dona, que va ser qui va portar el pes de les negociacions els exigia un contracte, al menys un correu electrònic on s’establissin unes condicions que, després, poguéssim impugnar en cas de no estar-hi d’acord. Res, immobilisme total per part dels comercials. Finalment ens van dir que era un contracte verbal.
Cóm es pot fer un contracte verbal al segle XXI? Això és més propi del segle XIX que dels temps actuals!
Finalment la meva dona els hi va dir: Vostès em donarien el número de targeta de crèdit? La seva resposta va ser: A vostè o, a Jazztel, sí.
Però Jazztel en cap moment va donar cap garantia de que estaves parlant amb ells i no amb algú que els podia perfectament suplantar la identitat. Això no és una companyia seriosa!
Després de dir-los que ho deixàvem estar, encara ens trucaren una darrera vegada. Sense deixar-los parlar els hi vaig dir que presentaria una denúncia per assetjament.  
De moment sembla que ens han deixat tranquils.