I a Amposta?
Normalment després de les festes majors hi ha
una paràlisi total de la vida política de la nostra ciutat. Costa una mica reemprendre
la marxa i si no fos per l’11 de setembre, encara es tardaria més.
La nostra Diada marca el començament del nou
curs polític. Darrerament sempre hi ha hagut certa controvèrsia a l’hora de
consensuar un manifest que pogués aglutinar tots els sentiments catalanistes
que representen el diferents partits polítics del nostre consistori.
Perquè Catalunya, a diferència de l’Espanya
franquista, no és una, encara que hi ha molts que s’entestin que així sigui.
El discurs d’ERC sol ser molt coherent en
aquest sentit, però el de CiU, de vegades, sembla que només són
independentistes aquest dia. Ara el Pare
Barrufet Pujol sembla que marca el camí a seguir. En paraules d’ell mateix,
“S’ha acabat de fer la puta i la Ramoneta”. Ahir mentre dinàvem mont filla va
dir: Es va passar 23 anys fent aquesta
política i ara la critica... Té tota la raó.
Jo no dubto del catalanisme de Pujol, ni de
que pugui ser independentista. Però si critico la seva manera de fer política.
La política de tot val si això els ha
de portar a governar la Generalitat i el màxim nombre d’institucions.
Però CiU és el grup més heterogeni que hi ha.
Dintre de la federació hi tenen cabuda tots els sentiments: des dels
ultradretans espanyolistes, fins antics comunistes passant per socialistes i
independentistes. Si pots aportar volts, benvingut seràs.
Cal recordar els casos de Primitivo Forastero,
l’alcalde feixista de Camarles que va ser-ho per CiU durant diverses
legislatures. O la Magda Oranich que va passar per nacionalistes d’Esquerra i
posteriorment per Iniciativa per Catalunya fins acabar abraçant la fe
convergent. O l’actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell que també va
ser-ho amb Maragall i que va preferir a Mas quan va veure que al PSC anava a
caure a l’ostracisme.
A Amposta (sorpreneu-vos) els dos alcaldes que
hi ha hagut de CDC (el Roig i gualdo
i el Manolito) són aficionats del
Real Madrid. Sempre he defensat que ser merengue és incompatible amb ser
catalanista i encara més independentista. Qui digui que m’equivoco que m’ho
demostri (si pot)
I tornant al sinyó ancalde. Des d’aquí li anuncio una tardor calenta. El tema del
lloguer (amb opció de compra) del Centre de Rehabilitació està lluny d’haver-se
acabat, es reiniciarà dintre de poc. Però no serà l’únic problema que sé li plantejarà.
N’hi haurà d’altres, ja ho veureu.
I és que Amposta cada dia està pitjor. Amb la
crisi i la manca de diners, hi ha que els ha d’anar a buscar on calgui ja que són
molts els forats que s’han de tapar i moltes boques que alimentar i, també de
fer callar. Potser aquesta frase sigui una mica enigmàtica, però potser un dia
l’acabaré desvetllant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada