diumenge, 2 de setembre del 2012

EL QUE VE (2a PART)




I a Amposta?
Normalment després de les festes majors hi ha una paràlisi total de la vida política de la nostra ciutat. Costa una mica reemprendre la marxa i si no fos per l’11 de setembre, encara es tardaria més.
La nostra Diada marca el començament del nou curs polític. Darrerament sempre hi ha hagut certa controvèrsia a l’hora de consensuar un manifest que pogués aglutinar tots els sentiments catalanistes que representen el diferents partits polítics del nostre consistori.
Perquè Catalunya, a diferència de l’Espanya franquista, no és una, encara que hi ha molts que s’entestin que així sigui.
El discurs d’ERC sol ser molt coherent en aquest sentit, però el de CiU, de vegades, sembla que només són independentistes aquest dia. Ara el Pare Barrufet Pujol sembla que marca el camí a seguir. En paraules d’ell mateix, “S’ha acabat de fer la puta i la Ramoneta”. Ahir mentre dinàvem mont filla va dir: Es va passar 23 anys fent aquesta política i ara la critica... Té tota la raó.   
Jo no dubto del catalanisme de Pujol, ni de que pugui ser independentista. Però si critico la seva manera de fer política. La política de tot val si això els ha de portar a governar la Generalitat i el màxim nombre d’institucions.
Però CiU és el grup més heterogeni que hi ha. Dintre de la federació hi tenen cabuda tots els sentiments: des dels ultradretans espanyolistes, fins antics comunistes passant per socialistes i independentistes. Si pots aportar volts, benvingut seràs.
Cal recordar els casos de Primitivo Forastero, l’alcalde feixista de Camarles que va ser-ho per CiU durant diverses legislatures. O la Magda Oranich que va passar per nacionalistes d’Esquerra i posteriorment per Iniciativa per Catalunya fins acabar abraçant la fe convergent. O l’actual Conseller de Cultura, Ferran Mascarell que també va ser-ho amb Maragall i que va preferir a Mas quan va veure que al PSC anava a caure a l’ostracisme.
A Amposta (sorpreneu-vos) els dos alcaldes que hi ha hagut de CDC (el Roig i gualdo i el Manolito) són aficionats del Real Madrid. Sempre he defensat que ser merengue és incompatible amb ser catalanista i encara més independentista. Qui digui que m’equivoco que m’ho demostri (si pot)
I tornant al sinyó ancalde. Des d’aquí li anuncio una tardor calenta. El tema del lloguer (amb opció de compra) del Centre de Rehabilitació està lluny d’haver-se acabat, es reiniciarà dintre de poc. Però no serà l’únic problema que sé li plantejarà. N’hi haurà d’altres, ja ho veureu.
I és que Amposta cada dia està pitjor. Amb la crisi i la manca de diners, hi ha que els ha d’anar a buscar on calgui ja que són molts els forats que s’han de tapar i moltes boques que alimentar i, també de fer callar. Potser aquesta frase sigui una mica enigmàtica, però potser un dia l’acabaré desvetllant.