De sobte és com si l’estiu s’hagués acabat. El
calendari només marca l’1 de setembre, per tant encara queden més de 20 dies
per a que acabi l’estiu i comenci la tardor.
Jo crec que els temps també s’ha volgut
soli8daritzar am la gent i acompanyar-la en aquest moments tant trists.
Avui 1 de setembre ha pujat l’IVA de quasi
tot. En alguns casos del 8 al 21. Una pujada tant inèdita com aberrant. És l’enèsim
incompliment de Rajoy i a sobre amenaça
en que l’any que ve no apujarà ni l’IVA ni l’IRPF. Si fos un govern coherent
ens el creuríem, però a Rajoy i els seu no. Quan diu blanc vol dir que acabarà
dient negre i a l’inrevés. Més que un govern és un grup d’ineptes i mentiders que
no tenen cap categoria per a governar.
La propera tardor hauria de ser decisiva a l’hora
de prendre decisions sobre el futur del nostre país. Però fa temps que sóc
pessimista i no crec que s’acabi prenent una gran mesura que pugui afavorir als
ciutadans en general. Això sí, els diners que es neguen per a la sanitat,
educació, cultura, etc., van a parar sempre a mans del mateixos: de la banca. És
per a l’única cosa que sembla que hi ha diners. D’on surten. Jo crec que la
mateixa banca expedeix pagarés que després de donar la volta tornen al mateix
lloc. Era el que feia Ruiz Mateos a RUMASA i és el que fan els grups d’empreses
quan els hi manca liquiditivitat.
La tardor també pot ser transcendental per als
catalans. A hores d’ara encara no sé si tindrem pacte fiscal, serem
independents o vindrà un coronen colpista a posar-nos ferms a tots. Però ara
rai que tenim els Mossos d’Esquadra que vetllaran per a que això no passi. A la
guerra teníem carrabiners i guardes d’assalt i no varem poder aturar el
feixisme.
El dia 11, que com aquell que diu ja el tenim
a tocar, els catalans i les catalanes tenim una gran fita: la manifestació de
Barcelona. No importa que siguis poc o molt independentista, nomes cal que et
sentis català (més català que espanyols, com es diu en algunes enquestes)
Espanya, és cert, fa molts anys que ens espolia, però no tan sols fiscalment
sinó que ens intervé poc a poc i intenta retallar-nos la cultura i la llengua.
La sentència del Tribunal constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia va ser un
clar exemple del control que volen exercir de Madrid.
Ara amb el rescat fiscal que patirem el
control encara serà més gran. Segur. Des d’un govern centralista (xovinista li
diuen a França) encara ens oldran lligar més de mans i de peus per a que no
poguéssim moure’ns excessivament.
Per això cal anar a Barcelona. Amb bus, tren,
vaixell, avió o a peu. És ben bé igual. Cal anar-hi i punt.
Això sí. Tampoc és que calgui anar de la ma de
ningú. Que cadascú defensi les seves pròpies conviccions. Cal fer pinya per la
nostra nació.
Després, passada la manifestació, ja ho
veurem. Igual Catalunya es converteix en un gran cap de concentració.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada