 |
| De cul, per culpa d'Espanya. |
En aquell punt del començament del Passeig de Gràcia ens hi varem estar una llarga estona, en part per esperar a mon cosí Miquel i el seu fill Olivier que havien vingut amb un autocar des de l’Alt Empordà. Finalment no ens poguérem veure. Els qui si que van arribar fins allí van ser l’exsenador de l’Entesa i exalcalde de Flix Pere Muñoz, l’exdelegat d’Ensenyament primer i Cultura després de les TT.E. Xavier Vega i l’exregidor d’ERC d’Amposta Carles González.
L’hora de sortida de la manifestació s’apropava. Mentre, per la Ronda Sant Pere alguns manifestants es dirigien cap a la plaça Urquinaona que també estava col·lapsada i per on era difícil passar. De fet, quasi que impossible. La nostra pretensió era tornar on era la capçalera, però davant els dificultats existents, finalment hi varem renunciar. Baixàrem pel carrer Bruc i després pel carrer Ortigosa fins el Palau de la Música per a incorporar-nos a la manifestació a Via Laietana. Cal dir però que la gent s’anava incorporant a la manifestació molt abans de que hi passés la capçalera. L’ambient era festiu i la gent, de totes les edats, feien cara de felicitat. Cantaven, cridaven reien, ballaven, botaven, caminaven de cul... Una mica més avall, un senyor d'edat onejava una senyera al pas de la manifestació des d'un balcó ple d'estelades, mentre els manifestants s'aturaven i, tots plegats, donaven crits a favor de Catalunya.Tot s’hi valia a l’hora de reivindicar la independència. Finalment varem optar per situar-nos a un costat, sobre la vorera dreta segons els sentit de la marxa per veure-la passar. Una mica més amunt un grup de gent s’acumulava al voltant d’alguna cosa que no arribàvem a veure. Ens hi varem apropar i veiérem a Bruno Oro, l’actor de Polònia, imitant a Arturo Mas i una mica més enllà l’Agnès Busquets, l’actriu que interpreta a l’Alicia Sánchez Camacho, dos dels grans absents de la manifestació. Després de fer el gag van marxar tan precipitadament que no vaig ser a temps de fer-los una foto. Des d’aquell punt varem baixar fins la plaça de la catedral i per l’avinguda del mateix nom, es tornarem a incorporar a la manifestació a Via Laietana per continuar per l’avinguda Isabel II. Allí ens donaren unes cartolines de color verd que havíem d’aixecar si volíem votar afirmativament a allò que ens demanava una veu de dona que venia des de l’escenari de davant mateix de l’estació de França i que havíem vist pel matí quan l’estaven acabant d’instal·lar.
Com que arribava l’hora de sortida del tren que ens havia de portar de tornada a casa, buscàrem un forat per on sortir i mirar de continuar per la vorera fins l’estació. Varem passar per la plaça Pla de Palau on s’ubica l’ambaixada d’Espanya (delegació del govern)i continuant per la vorera fins les escales d’entrada de l’estació. Mentre escoltàvem a diferents persones anònimes residents a Catalunya però de diferents països del món adreçant-se amb el seu idioma matern als manifestants i demanant que Catalunya esdevingués un estat independent. També el missatge enregistrar de Guardiola des de Nova York.
Aprofitant els diferents nivells que oferien les escales de l’estació, la gent seguia l’acte. Fins i tot hi havia gent dintre del vestíbul estirant el coll per poder veure als diferents oradors.
Ja a les andanes de l’estació, poc a
poc, la gent anava arribant per agafar el tren que els havia de retornar
als llocs d’origen, alguns de les terres de l’Ebre.
De fet el tren a Tortosa va sortir quasi
ple. Els nostres companys de viatge eren de Tarragona y varem anar parlant
amb ells fins arribar a la seva destinació. Però no tots venien de la manifestació.
Al contrari del que va passar amb les comarques gironines, des de les Terres
de l’Ebre no es fa formar cap comboi especial.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada