Després de dinar, un grup d’amics i
amigues solíem reunir-nos a la cafeteria de l’antic hotel Berenguer IV
de Tortosa. Allí fèiem petar la xerrada fins que arribava l’hora d’entrar
a classe.
El grup era heterogeni. N’hi havia que
anàvem a l’acadèmia Cots; d’altres a l’Escola de Maestria (avui
IES de l’Ebre); els menys, treballaven. Alguns acudíem tots els dies,
d’altres de tant en tant. De vegades portàvem a amics que havien anat
a Tortosa a efectuar alguna gestió, tal i com va passar aquell dia amb
Josep.
Josep era (és) d’Ulldecona, però la seva fesomia era més pròpia d’un alemany que de un del “terreny”. Era alt, ros, amb els ulls blaus.. Potser una mica prim per a ser centreeuropeu, però hi podia passar...
La conversa era amena. Tothom hi deia la seva, però Josep estava callat. De sobte, una de les noies va preguntar qui era i algú li va respondre que era alemany i que no entenia res del que estàvem parlant. El rostre de Josep es mantenia impassible; res feia sospitar que seguia la conversa amb tota normalitat. Una conversa que, finalment, va derivar, única i exclusivament, cap a la persona de Josep que seguia sense immutar-se
Finalment, no es va poder aguantar més i va esclafir a riure. S’havia delatat: evidentment no era alemany.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada