Catalunya és un poble sentimental. Per això l'independentisme ha pres volada i per això mateix mai no esdevindrem independents. Trencar amb els lligams familiars i veïnals que uneixen catalanoparlants amb castellanoparlants és una decisió traumàtica i irreversible que mai no serem capaços d'adoptar. No per por, prudència o seny. Senzillament, perquè l'ànima catalana, fortament impregnada pel catolicisme conciliar, és així: empàtica, solidària i tolerant.
Unió Democràtica (UDC), el partit català catòlic, ha marcat clarament la frontera política i no farà el salt a l'independentisme. Convergència Democràtica (CDC), desorientada des de la caiguda als inferns del seu fundador,Jordi Pujol, ha emprès, instintivament, una fugida endavant que la porta a buscar, a la desesperada, l'aiguabarreig ambEsquerra Republicana (ERC). Però als pobles i viles de la Catalunya profunda, bastió del moviment sobiranista, tothom es coneix i la fusió dels cercles convergents amb els cercles republicans és impossible. Són i representen dos mons diferents, encara que l'Assemblea Nacional intenti forçar la síntesi amb la bandera del "dret a decidir".
En aquesta tessitura, el divorci entre CDC i UDC és inevitable. A menys, és clar, que l'anunciada refundació de Convergència passi per una renúncia explícita a la independència i busqui mantenir, com a valor estratègic prioritari, la federació amb UDC. La indigència política de l'actual direcció convergent, sota la síndrome del tacticisme a curt termini, és capaç d'això i de molt més.
Els apologetes del sobiranisme afirmen, cofois, que el tradicional eix social dreta-esquerra que determina el joc polític en les democràcies occidentals ha estat substituït, en el cas de Catalunya, per l'eix nacional independentistes-dependentistes. Però això no és així. La disjuntiva que té CDC –mantenir el vell pacte amb Unió o buscar la confluència amb ERC- reflecteix, agradi o no agradi, la preeminència de l'eix social en el debat ideològic actual.
Si CDC persevera en l'aposta independentista sap que perdrà la falca moderadora d'Unió i caurà en un espai electoral que ja està ocupat per ERC. Confiar en l'efecte catalitzador del president Artur Mas i caure en la temptació cabdillista és un gravíssim error d'apreciació. En aquesta onada regeneradora de profunda neteja de la classe política que escombra Catalunya i l'Estat espanyol, Artur Mas sap que té els peus de fang i que pot ser enxampat en fals en qualsevol moment, accelerant la seva dimissió abans del 27-S.
Les tensions entre CDC i UDC arribaran al seu clímax en els pròxims dies amb la confecció de les llistes electorals per a les municipals del 24-M. Continuïtat de la federació, renunciant a la independència, o trencadissa? Aquesta és la qüestió palpitant que determinarà la política catalana en els pròxims dos anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada