Històricament, el transport privat ha estat el burro dels cops que ha hagut de suportar tota mena d’impostos i taxes. Abans de que Espanya entrés al Mercat Comú (1986), alguns cotxes estaven gravats amb l’impost de luxe. Amb la implantació de l’IVA, els turismes van haver de suportar el tipus incrementat (un 33%) durant els primers anys. Finalment el tipus desaparegué, però l’alegria va durar poc, ja que es va crear l’Impost de Matriculació que encara està en vigor. Crec recordar que només Irlanda té un impost semblant al que s’aplica a Espanya entre els països que conformen la UE.
Per altra banda, també els ajuntaments es fiquen les botes amb l’imposta de circulació (també conegut com d’aparcament) I qui no se’n recorda del cèntim sanitari que van cobrar les autonomies i que a la pràctica eren més d’un i no sempre es dedicava a finançar el dèficit sanitari.
Darrerament, el govern de la Generalitat s’està plantejant que els transport privat financi el públic. Sembla ser que encara s’està estudiant la fórmula de com fer-ho; però una vegada més, els diners necessaris sortiran de la butxaca dels propietaris de cotxes.
Personalment no és que la idea em sembli malament. Sempre defensaré el transport públic sobre el privat, però de vegades el transport privar es fa imprescindible i no té alternativa possible.
Com ja he dit, la idea encara està en una fase embrionària, però molt em temo que per a solucionar els problemes de les zones més desament poblades que, a la vegada, són on més volum de trànsit hi ha, a part de la contaminació que genera, l’acabarem pagant tots els conductors de Catalunya.
Aquestes coses sempre me les miro des del punt de vista d’un ciutadà de les Terres de l’Ebre que paga els seus impostos com un ciutadà de primera, però que rep contraprestacions com un de tercera.
Al nostre territori una empresa té al concessió de totes les línies privades de viatgers per carretera. És el que en termes econòmics es coneix com un monopoli. Per a que sigui rendible el negoci, cal gaudir de subvencions i, al mateix temps omplir els autocars i per això s’han de potenciar les línies més rendibles en detriment de la resta que queden desateses o, dit d’una altra manera, en poca freqüència de pas.
Jo mateix fa 29 anys que treballo a Tortosa. Tret d’un període molt puntual, sempre M’he desplaçat amb el meu cotxe i hauria de tenir molt bona combinació, per a decantar-me pel transport públic.
En canvi, si que uso el transport públic, en aquest cas el tren, per anar a Barcelona. Darrerament, per motius de salut hi he d’anar sovint, al menys 2 cops al mes de mitjana. Les comunicacions ferroviàries entre Barcelona i les Terres de l’Ebre és força deficient, amb freqüències de pas d’una hora i mitja aproximadament, quan entre Barcelona i Tarragona, les freqüències es redueixen a ½ hora. O sigui, mentre allí hi ha tres trens, aquí només en tenim un.
Si els problemes endèmics del nostre territori s’haguessin de solucionar amb al creació del nou impost, no hi posaria peques, però com que sóc un malpensat, estic convençut que no serà així. Molt em temo que una vegada més, els ciutadans de les Terres de l’Ebre haurem de contribuir per a que els de les àrees metropolitanes visquin una mica millor.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada